Per què Mark Zuckerberg regala la joia de la corona de Meta?

BarcelonaCom a alter ego, Augustus Caesar no és dolent per a Mark Zuckerberg, pontífex màxim de Meta, propietari de la família d'aplicacions de Facebook. Tots dos homes van començar la seva marxa al poder quan eren adolescents. Cap dels dos es va aturar davant de res per construir imperis, tot i que, a diferència de l'impetuós senyor Zuckerberg, el lema d'August era "afanya't lentament". Tots dos van fingir que compartien el poder (August amb el Senat; Zuckerberg amb els accionistes) mentre l'exercien gairebé de manera absoluta. L'emperador romà és el model del senyor Zuckerberg. En un pòdcast recent, va utilitzar l'era d'estabilitat de 200 anys introduïda per August per il·lustrar per què està fent que els models d'intel·ligència artificial (IA) generativa de Meta estiguin disponibles en el que ell denomina, amb llicència poètica, codi obert.

El 23 de juliol Zuckerberg va publicar un manifest en què exposava amb més detall el cas de negoci de la IA de codi obert. Això va coincidir amb el llançament per part de Meta de Llama 3.1, un model de llenguatge extens (LLM) disponible gratuïtament, la versió més potent del qual, diu, rivalitza amb l'oferta principal d'OpenAI, fabricant de ChatGPT. Zuckerberg va dir que la intenció de Meta era alliberar-se del tipus de guardians que l'han restringit en el passat, com Apple i els seus iPhones.

El programari de codi obert té un pedigrí il·lustre. A la dècada de 1990 Linux es va convertir en l'estàndard de la indústria per als servidors, gràcies en part al suport d'IBM, un gegant tecnològic de la seva època. La bellesa de l'enfocament de Linux va ser que proporcionava accés complet al seu codi font i permetia als desenvolupadors modificar-lo i millorar-lo. Això difereix subtilment de l'enfocament de Meta a la intel·ligència artificial. Percy Liang, cofundador de Together AI, una empresa emergent de computació al núvol que utilitzarà Llama 3.1, anomena els models del gegant tecnològic pesos oberts, en lloc de codi obert.

Això també planteja la qüestió de si Meta podria canviar o no el seu enfocament i deixar abandonats els desenvolupadors que confien en els seus models. Meta no és una organització benèfica, i la construcció de LLMs pot ser costosa. A més, planteja dos grans problemes de seguretat. Tot i que Meta ha investigat Llama 3.1 per detectar perills, com més grans són els models més risc hi ha que puguin fer-ne un mal ús.

L'intent de Zuckerberg comença amb l'interès propi. Meta es beneficia de les seves interaccions amb la comunitat de codi obert, que suggerirà maneres de millorar els seus models, argumenta. Els millors models haurien d'ajudar l'empresa a millorar el rendiment dels productes d'IA que ofereix als usuaris de Facebook, Instagram i WhatsApp, cosa que n'augmentaria el compromís i els beneficis. El negoci de Meta es basa en la publicitat, més que en les subscripcions, de manera que no té cap risc de canibalitzar-se. A més, tot i que no ho diu, fer que els seus models de llenguatge extens estiguin disponibles de forma gratuïta ajuda a mercantilitzar la indústria i soscavar les perspectives dels gegants tecnològics rivals.

Zuckerberg també insisteix que és més segur concentrar el poder en mans de molts que en mans de pocs. Quan es tracta de seguretat nacional, tancar models per evitar que la Xina se'ls posi a les mans seria contraproduent, escriu. Perjudicaria la innovació nord-americana i la Xina podria ser capaç de robar els secrets de totes maneres. L'empresari ha comparat l'aposta amb la Pax Romana d'August. Després d'anys de guerra civil arran de la mort de Juli Cèsar l'any 44 aC, pocs a l'Antiga Roma podien concebre la idea d'un període prolongat de pau i prosperitat. També considera que pocs inversors imaginen el potencial a llarg termini de Meta regalant les seves joies de la corona. Com el seu heroi, té batalles per lluitar i està en peu de guerra.