L'últim miracle de Musk: absolt pels tuits que van disparar el valor de Tesla

WashingtonDe totes les empreses que ha fundat, dirigit o adquirit Elon Musk, Twitter és, sens dubte, la que més ensurts i maldecaps li ha portat. Quatre anys abans d'endeutar-se per comprar la xarxa social, l'any 2018 el magnat va utilitzar la plataforma per anunciar la probable venda i sortida de borsa de Tesla, la seva companyia insígnia. Poc s'esperava aleshores que acabaria sent jutjat per aquells tuits, acusat per la comissió de frau borsari, un delicte del qual finalment ha aconseguit sortir impune.

"Estic considerant privatitzar Tesla per 420 dòlars [l'acció]. Finançament assegurat", va tuitar el 7 d'agost del 2018. "Els inversors podran vendre per 420 o mantenir les seves accions i privatitzar-les", va afegir dues hores més tard. “Es confirma el suport dels inversors –va piular en un tercer tuit–. L'única raó per la qual això no és segur és que depèn del vot dels accionistes”.

Aquestes afirmacions van ser considerades com una oportunitat d'or per a molts accionistes, que van considerar una inversió profitosa comprar accions de l'empresa al voltant dels 341 dòlars (el preu de l'últim tancament), si finalment aconseguien els 420 dòlars promesos després de la venda (uns guanys del 23%). Tanmateix, la transacció, que Musk va atribuir al fons sobirà saudita, no es va donar mai. De fet, en cap moment s'ha demostrat que hi hagués aquella oferta sobre la taula.

Demanda conjunta per frau borsari

Després del primer tuit de Musk, el valor de les accions de Tesla va augmentar un 11%, per després esfondrar-se fins als 263 dòlars per acció, quan una setmana més tard el magnat va anunciar al The New York Times que Tesla continuaria cotitzant a la borsa. El valor de l'acció mai va arribar als 420 dòlars, i centenars d'accionistes, que creien haver invertit sense risc, van trobar-se amb importants pèrdues. Liderats per Glen Littleton, que va perdre més del 75% de la seva inversió, van presentar una demanda conjunta per frau borsari, que va arribar el mes passat al tribunal federal de San Francisco.

El grup de demandants, que no ha aconseguit convèncer el jurat, ha al·legat que Musk va mentir deliberadament amb els tuits, manipulant el mercat a la seva voluntat, i exposant els inversors a informació falsa sobre el futur de l'empresa d'automoció. L'inversor Timothy Fries va dir durant els testimonis inicials que va perdre més de 5.000 dòlars per comprar accions de Tesla tot just després del tuit del magnat. “«Finançament assegurat», deia el tuit, i això vol dir que hi ha hagut una anàlisi financera, una revisió crítica de les fonts de finançament”, va al·legar Fries davant el jurat de San Francisco.

Per la seva banda, Musk i el seu equip legal han afirmat en seu judicial que la intenció del magnat mai va ser enganyar els inversors, atès que quan va fer els tuits estava segur que vendria la companyia al fons saudita. "Intentava de la millor manera mantenir informats els meus accionistes i assegurar-me que ells tinguessin la mateixa informació", va dir al jurat.

Musk ja va ser denunciat pel mateix cas l'any 2018, quan la Comissió de Borsa i Valors dels EUA (SEC, per les sigles en anglès) va qüestionar la legalitat del seu pla de privatització de Tesla. En aquell moment, per treure's del damunt la demanda, va pactar amb el supervisor, amb qui va acceptar pagar una sanció de 20 milions de dòlars i deixar de ser president del consell d'administració durant tres anys. No obstant això, va continuar sent conseller delegat fins avui.

Musk convenç el jurat

Després d'aquest precedent, la seva victòria ha agafat alguns juristes per sorpresa, atès que el jutge havia afirmat que els tuits de Musk eren "falsos i enganyosos", i s'havien fet a consciència per alterar el preu de les accions. Quan això ha passat en casos similars als EUA, defensa i demandant han arribat a un acord abans del judici, atès que l'estadística indica que és "increïblement inusual" guanyar el cas "amb un judici sumari que indica falsedat i imprudència en la declaració", va assegurar a Bloomberg Robert Miller, professor de dret financer de la Universitat d'Iowa.

Tanmateix, Musk va decidir arriscar-se i va anar a declarar per intentar convèncer els nou membres del jurat (compost per set homes i dues dones). De manera unànime, finalment van donar la raó al magnat, a l'arribar a la conclusió que no hi havia prou proves per afirmar que els tuits havien impactat en el valor de Tesla a la borsa. "Gràcies a Déu, ha prevalgut la saviesa del poble!", va tuitar el magnat després de conèixer-se la sentència.

Acostumat als tribunals

Aquesta és la segona vegada en els darrers tres mesos que Musk ha comparegut davant un jurat per defensar-se com a conseller delegat de Tesla, en un moment en què els inversors de la companyia han expressat dubtes sobre el seu lideratge de la companyia, especialment arran de l'adquisició de Twitter. A més, ha transcendit la seva desfeta milmilionària durant l'últim any, arran de la caiguda d'accions de Tesla, que l'ha fet perdre el primer lloc a la llista de rics del món. 

Al novembre, va comparèixer davant un tribunal a Delaware per donar explicacions sobre el seu "enriquiment injustificat", una compensació de 56.000 milions de dòlars que havia rebut de Tesla en concepte de "remuneració". L'advocat Richard Tornetta, que també és accionista de Tesla, l'havia demandat en considerar que aquesta remuneració, la més gran que ha rebut un executiu en la història, era desmesurada i Musk l'havia aconseguit a conseqüència del seu poder sobre l'empresa i la junta directiva.

Va ser jutjat per la mateixa jutgessa, Kathaleen McCormick, que havia estat assignada per al judici que l'havia d'enfrontar amb Twitter, en un procés iniciat els mesos previs a la seva adquisició. Després de signar un contracte de compra de la xarxa social, Musk es va negar durant un temps a completar-la, al·legant que Twitter tenia més comptes falsos dels esperats. L'empresa va obrir un procés judicial contra ell perquè no escapés dels compromisos adquirits, fins que finalment Musk va complir l'acord de compra a finals d'octubre per 44.000 milions de dòlars, evitant així anar a judici.