La inversió en 'start-ups' de salut catalanes assoleix la segona millor xifra de la història
El sector capta 347 milions d'euros, sobretot a través de fons d'inversió, gràcies a l'arribada de firmes internacionals
BarcelonaLes start-ups catalanes de salut han recuperat la tendència positiva després de la caiguda de l'any anterior. Han captat 347 milions d'euros, la segona millor xifra de la història i un augment del 55% respecte al 2023. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l'Informe de la BioRegió de Catalunya 2024, l'estudi de referència en el sector de les ciències de la vida i de la salut al Principat, presentat aquest dilluns a Barcelona.
El creixement en inversió és fruit principalment de tres grans operacions que han concentrat prop del 70% del total: l'empresa d'ortodòncia Impress, amb una segona ronda de 110 milions d’euros; la companyia pionera en solucions biotecnològiques Inbrain Neuroelectronics, amb 46,2 milions d’euros; i la foodtech Heura, amb 40 milions d’euros.
Capital risc
El capital risc, que fa referència a les inversions temporals privades en companyies en fase de creixement, s’ha mantingut com la principal font d’inversió en start-ups i scale-ups, amb prop de 278 milions d’euros (un 80% del total). El creixement respecte a l'any anterior s'explica per la recuperació de l’interès de firmes d’inversió internacional, que ja sumen més de 150 companyies procedents majoritàriament d’Europa i dels Estats Units. La segona font de finançament han estat els ajuts competitius amb més de 55 milions d’euros (16,25%).
La nota negativa de l'informe és la caiguda en la creació de start-ups. La tendència decreixent es manté des del 2021. Robert Fabregat, director general de Biocat, va explicar, en la presentació de l'informe als mitjans, que "actualment hi ha un context internacional difícil per aixecar inversió que dificulta la vida dels projectes".
Repunt de les tecnologies mèdiques
Per sectors, l'informe destaca el repunt de les companyies de tecnologies mèdiques, amb 176 milions d'euros, un 51% del total. Això s'explica sobretot per la ronda d'inversió d'Impress. En segon lloc, amb un 42% de la inversió, hi ha el sector de les biotecnològiques, amb 143 milions d'euros i un creixement lleuger respecte a l'any anterior. El 7% restant de la inversió és del sector de digital health, amb 24 milions d'euros i una caiguda del 40% en comparació amb el 2023. Aquest sector va assolir un màxim històric l'any passat, però també ha patit una davallada aquest any en l'àmbit internacional.
Maduresa del sector
L’ecosistema de les ciències de la vida i la salut representa el 7,6% del PIB de Catalunya i aglutina més de 1.500 empreses, de les quals un 90% són petites i mitjanes empreses (pimes). El Principat exporta més del 40% i importa més del 32% dels productes de ciències de la vida i la salut de l’Estat. És la segona comunitat autònoma amb més volum de comerç exterior en aquest àmbit.
El sector ocupa més de 280.000 persones de Catalunya (el 7,3% de la població ocupada) i se situa en tercera posició en termes de valor afegit (VAB). La facturació el 2024 va ser de 47.000 milions d'euros. "El sector continua creixent, i això es reflecteix en l’evolució positiva de gran part dels indicadors", va explicar Fabregat.
A més, Catalunya es consolida com un dels hubs d’innovació en salut més importants d’Europa, amb l’arribada de centres d’innovació internacionals i multinacionals globals, principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona, on s'han instal·lat 23 nous hubs en els darrers anys. "Barcelona és un dels principals destins per a les start-ups. Som atractius per costos i per condicions de vida", va explicar Fabregat. AstraZeneca ha tornat a liderar, per segon any consecutiu, la captació d’inversió directa estrangera i la creació de nous llocs de treball.
Creixement en assajos clínics
Catalunya se situa entre els 10 països del món amb més participacions en assajos clínics, i ocupa la cinquena posició a Europa, només per darrere de França, Itàlia, Espanya –on els centres catalans participen en més del 87% dels assajos actius de l’Estat– i el Regne Unit. A escala mundial, se situa en el vuitè lloc, amb els Estats Units i la Xina al capdavant. A Catalunya, el 2024 es van fer 5.368 assajos clínics, el 78% comercials i el 22% no comercials.
Pel que fa a les àrees clíniques, es va registrar un fort creixement en assajos sobre malalties metabòliques, salut mental i hematologia, mentre que l’oncologia es manté com la principal àrea d’investigació, amb una representació del 32% del total, juntament amb els estudis sobre el sistema immunitari i respiratori. La indústria farmacèutica és el principal motor d’aquesta activitat, ja que impulsa gairebé el 80% dels assajos clínics actius a Catalunya.
