I si la intel·ligència artificial no canvia tant les coses?

Les millores tecnològiques han estat tradicionalment vinculades a importants millores de la productivitat, sobretot en moments en què l'economia no creixia com s'esperava. L'actual és un d'aquests moments: la previsió de creixement dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) és de només un 1,7% aquest 2024. I això que a la cantonada hi ha un disruptor que se suposa que transformarà positivament l'economia mundial: la intel·ligència artificial (IA).

Però entre l'onada de bons auguris per a aquesta tecnologia també hi ha dubtes i escepticisme, com els plantejats per l'economista laboral de l'Institut Tecnològic de Massachusetts Daron Acemoglu. En un article publicat al maig, assegura que la intel·ligència artificial contribuiria de forma "modesta" a millorar la productivitat dels treballadors i que no sumaria més d'un 1% a la producció econòmica dels Estats Units en la pròxima dècada.

Aquesta previsió contrasta amb els càlculs que han arribat fins ara per part d'analistes i els principals actors del sector. Els economistes de Goldman Sachs l'any passat van predir que la intel·ligència artificial generativa podria augmentar un 7% el producte interior brut mundial durant el mateix període, segons recull en un article el New York Times. Paral·lelament, Sam Altman, el cofundador d'OpenAI, l'empresa que va crear el ChatGPT, ha arribat a dir que aquesta tecnologia posarà fi a la pobresa. Jensen Huang, el director executiu de Nvidia, el principal fabricant de xips utilitzats per impulsar la intel·ligència artificial, va afirmar que aquesta tecnologia ha donat lloc a la pròxima revolució industrial.

El 5% d'un oficinista

Per a Acemoglu, que va explicar al New York Times que la intel·ligència artificial no revertirà l'estancament, aquesta tecnologia només pot automatitzar el 5% de les tasques d'un oficinista. Aquest economista creu que la intel·ligència artificial té molt més a oferir per ajudar amb el problema de la productivitat. "Però no ho aconseguirà al ritme que porta; per això em preocupa tant de bombo i platerets", va dir.

Entre les funcions que actualment estan al seu abast, hi ha l'acceleració de la redacció de correus electrònics, presentacions de venda o codi informàtic bàsic. Això permet alliberar els treballadors per dedicar-se a tasques de més complexitat intel·lectual. Ara bé, Acemoglu qüestiona la capacitat de la intel·ligència artificial per ajudar per si sola els treballadors a "ser millors en la resolució de problemes o fer-se càrrec de tasques més complexes". És en aquest àmbit en què la seva aplicació permetria augmentar la productivitat dels treballadors.

Fins ara, la literatura que qüestionava els bons auguris era escassa, però no inexistent. David Cahn, un soci del gegant del capital de risc Sequoia, i analistes de Barclays i Goldman Sachs van advertir que les inversions de milers de milions de dòlars que les companyies estan fent en intel·ligència artificial podrien crear una bombolla especulativa. A mig camí, hi ha la visió de persones com Lynda Gratton, una professora de pràctiques de gestió de l'Escola de Negocis de Londres que assessora empreses en l'adopció de la intel·ligència artificial. Ella considera que és massa d'hora per determinar si serà un revulsiu per a la productivitat.