Barcelona"La nostra missió és assegurar que la intel·ligència artificial beneficia tota la humanitat": Aquest és el propòsit messiànic amb què OpenAI resumeix per què el 2015 un grup de figures de Silicon Valley van decidir crear el laboratori (en un principi sense ànim de lucre) que hi ha al darrere d'eines tan virals com ChatGPT o DALL-E. Com va explicar la revista Wired, tot va començar amb un sopar d'estiu.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Una de les habitacions del luxós Rosewood Hotel, a Menlo Park, la mateixa ciutat californiana on hi ha la seu de Meta, acollia una trobada força eclèctica. Hi havia el fundador de Tesla, Elon Musk, i un vell amic, Sam Altman, aleshores al capdavant de l'acceleradora de start-ups Y Combinator, per on ja havien passat companyies com la plataforma de lloguer turístic Airbnb, el servei de documents al núvol Dropbox i l'aplicació de streaming Twitch. El magnat sud-africà estava molt interessat en la intel·ligència artificial. Sabia que en un futur no gaire llunyà seria molt rellevant per a alguns dels seus negocis, començant pels vehicles autònoms, i l'empresari era una de les veus que avisaven del perill que les màquines es convertissin en una amenaça superant la ment humana.
Aquella trobada, on també hi havia convidats una desena d'experts en intel·ligència artificial, tenia l'objectiu de posar en marxa un laboratori que es dediqués a desenvolupar aquella tecnologia d'una manera "segura". El desembre del 2015 altres noms coneguts del sector tecnològic com el cofundador de PayPal, Peter Thiel i un dels impulsors de LinkedIn, Reid Hoffman, es van sumar a la causa i aquell grup inicial es va conjurar per aportar 1.000 milions de dòlars a la iniciativa.
Així naixia OpenAI, aleshores una organització sense ànim de lucre que va instal·lar la seva seu en un edifici emblemàtic del barri llatí de San Francisco. Havien aconseguit fitxar algunes de les ments més brillants especialitzades en aquest camp, que fins aleshores treballaven per a gegants com Google o Facebook, pagant-los salaris menys "astronòmics".
"Al principi van publicar molts articles i els primers productes que van llançar van ser Gym i Universe, que estaven basats en el reinforcement learning (fer aprendre a una màquina amb un sistema de recompenses perquè l'encerti a base de prova i error)", explica Juan Ramón González, cofundador i director de tecnologia de l'empresa barcelonina de big data i intel·ligència artificial Mática Partners. L'expert també apunta, però, que OpenAI va fer un gir un parell d'anys més tard. Van canviar l'enfocament per centrar-se en una visió més general de la tecnologia.
A més, el 2018 Musk també va anunciar que abandonava el consell de direcció de l'entitat per "eliminar un potencial futur conflicte d'interessos" amb els projectes de conducció autònoma de Tesla, encara que hi va continuar implicat com a donant. Més endavant, el sud-africà ha llançat algunes crítiques contra la nova deriva del projecte.
De fundació a societat limitada
Aleshores OpenAI ja començava a aixecar polseguera, després d'explicar que havia desenvolupat un model de llenguatge tan bo en la generació de fake news que no el podien fer públic. Aquest algoritme era capaç de traduir textos, contestar preguntes i redactar articles capaços d'enganyar els seus lectors. "El 2019 va ser un moment important perquè el laboratori es va convertir en una societat anònima de beneficis limitats", recorda González.
Així doncs, OpenAI es va transformar en OpenAI LP, una empresa que assegurava que limitaria el retorn als seus inversors en fins a 100 vegades la seva aportació inicial. "La fundació original continua existint per controlar la part ètica dels algoritmes, però es van adonar que els feien falta més diners", indica l'expert. No només per contractar personal molt especialitzat, sinó també per comprar les màquines superpotents que es dediquen a entrenar.
La fundació original continua existint, però es van adonar que els feien falta més diners ”
Juan Ramon González Cofundador de Mática Partners
Però la veritable sacsejada encara no havia arribat. El desembre del 2019 el gegant del programari Microsoft va anunciar una inversió de 1.000 milions de dòlars en OpenAI. Aquesta injecció de diners va propulsar tots els nous llançaments de productes, com el generador d'imatges basat en intel·ligència artificial DALL-E i el mateix ChatGPT. "Costa molts diners mantenir tota aquesta infraestructura i donar servei a milions d'usuaris de manera gratuïta. Per part de Microsoft és un moviment molt intel·ligent per diferenciar-se de la competència i explorar vies de monetització", avança González.
El gener del 2023 la multinacional fundada per Bill Gates va fer un pas més i va ampliar aquesta aliança amb 10.000 milions de dòlars més de finançament i la integració d'OpenAI a la seva plataforma de serveis informàtics Azure. Només uns dies abans la revista Time havia revelat en exclusiva més detalls sobre què hi havia al darrere del desenvolupament de ChatGPT: per aconseguir netejar l'eina de continguts de violència i abusos sexuals OpenAI pagava menys de 2 dòlars l'hora a treballadors kenians que filtraven les seves respostes més tòxiques.
Un dossier il·lustrat amb intel·ligència artificial
Els articles i reportatges d'aquest dossier s’han il·lustrat mitjançant imatges generades per dues aplicacions d’intel·ligència artificial: Midjourney i DALL-E, aquesta última d’OpenAI, com ChatGPT. Totes dues aplicacions estan encara en fase de proves, però són capaces de generar imatges úniques segons les peticions i els requisits de l’usuari. Per cada una s’ha fet una petició diferent que s’explica al corresponent peu de fotografia.
![Il·lustració generada per l’aplicació DALL-E, d’OpenAI, amb la petició de fer una pintura a l’estil de Dalí d’una intel·ligència artificial controlant el món.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
