Tecnologia

Mateo Valero: "Han triat Barcelona perquè som els millors"

Director del Barcelona Supercomputing Center

BarcelonaBarcelona es convertirà en l'epicentre europeu de la intel·ligència artificial. La Comissió Europea va anunciar dimarts l’aprovació del projecte, que estarà liderat pel Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i comptarà amb una inversió total de 198 milions d’euros. Està previst que comenci a implementar-se el 2025, amb l’objectiu d’estar plenament operatiu a finals d’aquell mateix any, i es tracta d’un nou tipus d’infraestructura destinada a oferir accés a potents recursos computacionals i serveis de recerca i desenvolupament a empreses emergents, pimes i la comunitat científica per desenvolupar aplicacions d’IA. En el marc del Tech Spirit, celebrat aquesta setmana a la Llotja de Mar, l'ARA ha pogut aprofundir en el projecte de l'AI Factory en una conversa amb Mateo Valero, director del BSC.

Què pot suposar aquesta AI Factory de cara al futur?

— La intel·ligència artificial necessita dades per entrenar-se i a partir d'aquí se li poden preguntar coses. Hi ha diversos tipus de dades. D'una banda, les dades que tenen Meta, Google, Amazon... Que són dades que han agafat d'internet, i amb això han fet sistemes grans amb l'objectiu de guanyar molts diners. De l'altra, hi ha moltes dades que es produeixen en els centres de supercomputació. I aquí nosaltres estem fent xarxes amb molts paràmetres, xarxes neuronals molt grans (LLM), amb l'objectiu que ens ajudin a fer ciència frontera perquè els supercomputadors ens permetin estudiar millor el canvi climàtic, la medicina, nous materials...

Cargando
No hay anuncios

Quin espai ocupen aquí les pimes?

— Les petites i mitjanes empreses i les administracions tenen moltes dades i, a partir d'aquestes dades, podrien millorar els seus processos. En el cas de les administracions, per exemple, milloraria la relació amb la societat: que si vas al metge no calgui emplenar mil vegades el nom, agilitzar el temps d'espera, que ens tractin millor. Però aquestes dades s'han de tractar d'alguna manera, i hi ha dues opcions. D'una banda, pagar a una big tech. I, de l'altra, com ha dit la Unió Europea: aquestes dades són europees i donarem màquines i establirem una sèrie de llocs –i el més normal és que sigui on hi ha supercomputadors, per això ha sortit Itàlia, LUMI o nosaltres– per permetre que, amb l'ús gratuït d'aquests computadors, els investigadors puguin ajudar les pimes a ser més competitives.

Cargando
No hay anuncios

Com és que han triat Barcelona?

— Perquè som els millors. Som el millor centre de supercomputació d'Europa i un dels tres millors del món. Argonne, als Estats Units, Riken, al Japó, i Barcelona. No hi havia cap dubte que Barcelona seria escollida, igual que en el projecte de xips que va sortir l'altre dia, el DARE.

Cargando
No hay anuncios

Quants llocs de treball crearà?

— Crearà uns 30 o 40 llocs de treball fixos al BSC, i aquests ajudaran a crear llocs de treball a les empreses. Però no sé quants. Jo soc optimista, sé que molts. I sobretot, a més de crear llocs de treball, evitarà que se'n perdin molts, perquè si les empreses no utilitzen intel·ligència artificial deixaran de competir i hauran de desaparèixer o acomiadar gent.

Cargando
No hay anuncios

Aquí tenim prou talent?

— Les universitats espanyoles produeixen gent amb molt talent, igual que en qualsevol part del món. De fet, molt d'aquest talent se'n va perquè els ofereixen dos, tres i fins i tot quatre vegades el sou d'aquí, i també moltes vegades se'n van perquè volen fer coses que aquí no poden fer. Però és que, a més, això atreu talent de fora. El 33% del personal del centre és de 55 països diferents. És a dir, que hem de generar talent, retenir-lo i atreure'n més. En el tema dels xips, sempre dic que les universitats han de tenir més diners per produir més talent.

Cargando
No hay anuncios

Diu que a Europa no es produeixen microxips. Per què?

— No, els xips d'altes prestacions són els que tenen el transistor més petit, que són a dos nanòmetres. Has de tenir fàbriques amb una tecnologia molt alta, i només n'hi ha a TSMC, a Taiwan, i a Samsung, a Corea del Sud. Nosaltres podríem dissenyar xips d'alta velocitat si tinguéssim aplicacions, però les empreses que podien fer-ho van fallar fa vint anys a Europa. Ara el que hem de fer amb el RISC-V és fer xips des de l'internet de les coses, petitons, de sensors, servidors, cotxes autònoms...

Cargando
No hay anuncios

Deia que el seu somni és convertir Barcelona en la ciutat del disseny dels xips. Creu que s'aconseguirà?

— Crec que sí. És molt senzill: hi ha 14.000 milions al PERTE Chip. Si se n'utilitzen 1.000 o 1.500, es pot fer realitat.