La guerra del xip: com DeepSeek canvia la partida

LondresLa lluita per la supremacia global al segle XXI es disputa entre la Xina i els Estats Units i, com ha passat al llarg de la història, el domini tecnològic és clau per aconseguir-la. Ara no es tracta de la pólvora, sinó dels xips. I, de sobte, irromp DeepSeek. I l'amable i fins ara desconeguda balena xinesa de color blau s'escampa pel món digital i crea el pànic borsari –i tecnològic– entre els Set Magnífics de la indústria: Alphabet, Amazon, Apple, Meta Platforms, Microsoft, Nvidia i Tesla.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca

Inscriu-t’hi

A qui costa més quartos l'arribada del nouvingut és a Nvidia, el gegant de la fabricació de microxips, processadors imprescindibles per a tota la tecnologia actual –ordinadors, mòbils, vehicles elèctrics i no elèctrics– i, sobretot, per continuar cavalcant sobre el multimilionari negoci cridat a revolucionar la vida al planeta: precisament, la intel·ligència artificial.

En un dia, Nvidia –que té externalitzada la producció de xips en mans de Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC), amb seu a Taiwan– va perdre el 17% del seu valor al mercat. Altres companyies del sector també en van patir l'onada expansiva. Els fonaments del negoci tal com s'ha desenvolupat fins ara tremolen. I les peces del dòmino podrien començar a caure. Peces econòmiques –batalla entre companyies i repercussions en les indústries subsidiàries de la IA– i polítiques.

La indústria dels xips és estratègica i per això el president Joe Biden va promoure la chips act el 2022, que pretenia impulsar la fabricació i la investigació de semiconductors als Estats Units. O sigui: volia tornar la producció de xips als EUA, on havia estat abans que dues dècades enrere es deslocalitzés, principalment a Taiwan, a mans de TSMC. Tot seguit, el novembre del 2022, l'administració Biden va prohibir l'exportació a la Xina dels xips de darrera generació, una manera d'escanyar Pequín en l'àmbit tecnològic. I l'ofensiva l'ha continuat Donald Trump, de nou a la Casa Blanca, amb les seves amenaces d'imposar aranzels a tothom i de voler recuperar el canal de Panamà –segons ell, en mans xineses– i fer-se amb Groenlàndia.

No debades, com apunta a l'ARA el professor adjunt d'economia empresarial de la Universitat de Nottingham a Malàisia i especialista en diplomàcia xinesa Chee Meng Tan, Trump "ha nomenat Marco Rubio com a secretari d'estat i Mike Waltz com a assessor de seguretat nacional", i tots dos "són falcons que perceben la Xina com una amenaça per a la seguretat nacional". En conseqüència, resulta molt imprudent continuar depenent de Taiwan per tenir una indústria estratègica, ja que si bé, de facto, és un territori independent, la Xina el reclama com a propi.

Les bombetes de l'Empire State

Però està justificat el terratrèmol d'aquesta setmana? Un parell d'analogies poden ajudar a valorar la presumpta revolució del xatbot xinès R1 de DeepSeek. Pensin, d'entrada, en l'Empire State Building, una de les icones de Manhattan. En el moment de la seva inauguració, el 1931, des de Washington i per via remota, el president Herbert Hoover va il·luminar totes les bombetes incandescents que tenia. El 2009, quan es va escometre una profunda remodelació energètica, se'n van comptar 3,2 milions. Donem per aproximadament bona aquesta xifra per al 1931. Una bombeta típica dels primers anys trenta del segle XX utilitzava 60 watts per produir uns 800 lúmens (mesura de brillantor). En canvi, un led, dels que tothom té a casa seva ara per estalviar energia, produeix els mateixos 800 lúmens consumint, només, 10 watts. És sis vegades més eficient. Quasi un segle després que s'inaugurés l'edifici, perquè tingués la mateixa lluminositat només caldrien uns 533.000 leds.

Seguint l'analogia, DeepSeek hauria innovat encara més, ja que, en el terreny de la intel·ligència artificial, ha fet l'equivalent de configurar els leds de manera més eficient per aconseguir, pràcticament, el mateix efecte. La IA xinesa estalvia molts xips d'alta gamma i molta energia per refredar els centres de dades. A més, ha remodelat l'arquitectura de l'algoritme perquè sigui molt més ràpid. Una altra cosa, és clar, que no és irrellevant, és que aquesta eina, i d'altres de semblants fetes a la Xina, censurin fets com els de Tiananmen del 1989.

La segona analogia complementària la proposa l'economista de la Universitat Pompeu Fabra i cap d'inversió de renda variable a Trea Asset Management, Xavier Brun. "Pensem en un hospital –diu, en conversa telefònica des de Barcelona. Quan fas una pregunta al ChatGPT d'OpenAI, el que fa és consultar tots els especialistes alhora. En canvi, DeepSeek, a partir del redisseny de l'algoritme, agrupa les paraules principals de la pregunta i a partir d'aquí intenta donar una resposta. No consulta tots els experts, sinó que s'adreça només a l'especialista en la matèria específica al qual ha arribat per, diguem-ne, el metge de capçalera. Esclar, el cost és molt més baix".

Jerry Spanakis, professor del departament de ciències de la computació avançada de la Facultat de Ciències i Enginyeria, de la Universitat de Maastricht, aprofundeix en la idea. I comenta a l'ARA, via correu electrònic, que DeepSeek promou "un canvi de paradigma per al desenvolupament de la IA, no només perquè el model desenvolupat és –generalment– millor i més ràpid, sinó també perquè planteja preguntes sobre si els models desenvolupats per altres grans gegants tecnològics realment necessiten tota aquesta potència informàtica".

Si es confirma que entrenar l'R1 de DeepSeek només ha costat 5,58 milions de dòlars –ChatGPT 4 n'ha costat 100– i que s'ha fet amb xips que no són de darrera generació a causa del veto nord-americà, llevat que els hagin aconseguit al mercat negre, això derivaria en altres interrogants. Realment calen inversions astronòmiques per a la IA, o és més rendible i més barat millorar l'arquitectura dels programaris?

"Si Nvidia era imprescindible per crear la intel·ligència artificial, ara es veu que no cal, o no cal tant –diu Brun–. Si, per exemple, abans es necessitaven 2.000 xips de Nvidia, ara se'n necessitaran 10, o potser 4. Les expectatives de les vendes, per tant, disminueixen". I també les d'altres fabricants.

I les expectatives de negoci de totes les indústries subsidiàries que mou la IA també s'aprimen. Els productors de components informàtics d'alt rendiment –GPU, TPU i acceleradors de IA especialitzats (com TSMC, però n'hi ha molts altres), els proveïdors d'energia, els de sistemes de refrigeració i ventilació, els fabricants de xarxes de connectivitat… Tots queden afectats, fins i tot també la construcció de les grans naus que allotgen els centres de dades. I tot el que es relaciona amb el programari i la seguretat d'aquestes instal·lacions.

DeepSeek, doncs, pot haver punxat la bombolla econòmica de la IA. La pot haver fet molt més barata i, encara que sigui paradoxal venint de la Xina, pot minar el domini dels anomenats broligarchs nord-americans, i ajudaria a democratitzar aquesta tecnologia.

Ho suggereixen tant Brun com Spanakis com Chee. Aquest últim assegura: "Com amb totes les coses que són noves i relativament no demostrades, haurem d'esperar i veure si DeepSeek realment està a l'altura de l'entusiasme que ha generat". Però si les xifres es confirmen, "això, probablement, indica l'augment de l'accessibilitat i la disponibilitat de la IA de manera massiva. Un fenomen semblant al dels ordinadors personals. A la dècada del 90 poca gent se'ls podia permetre. Ara en té una gran part de la població mundial", rebla. La competència tecnològica entre la Xina i els Estats Units "només impulsarà models més eficients i, en circumstàncies normals, hauria de democratitzar l'accés al potencial dels models d'intel·ligència artificial", diu Spanakis. Brun hi coincideix: "Si el cost és de 5 milions de dòlars, ara moltes empreses podrien desenvolupar-ne la seva".

I què passarà ara amb Taiwan?

Donald Trump ha insistit sovint en la idea que Taiwan no paga per la seva defensa. A hores d'ara, i en part com a conseqüència de la chips act de Biden del 2022, la companyia TSMC està aixecant, a Phoenix (Arizona), una factoria de microprocessadors, no gaire lluny d'on l'any 2000 n'hi havia una de Motorola, a Chandler, al mateix estat.

Intel va obrir el gener de l'any passat una nova instal·lació a Rio Rancho, Nou Mèxic, i està construint dues noves fàbriques de xips d'avantguarda al seu campus d'Ocotillo, també a Chandler. Els fons de l'administració Biden i els 500.000 milions promesos per Trump per IA –s'ha de veure qui els paga; si els contribuents o els aranzels amb què el president amenaça tothom– intenten fer tornar les fàbriques de microxips al país. Factories que fins ara han sigut l’escut de Taiwan contra una possible ocupació xinesa.

El professor Chee constata que, si bé "els Estats Units han optat habitualment per mantenir-se ambigus sobre si defensarien Taiwan" davant d'una hipotètica agressió de Pequín, el que és evident és que "si la importància estratègica de Taiwan per als EUA disminueix, la seva seguretat es veuria molt compromesa". Però les fàbriques que actualment estan en construcció no entren en funcionament d'un dia per l'altre. La de TSMC a Phoenix, per exemple, ha tingut problemes per manca de mà d'obra especialitzada i potser arrencarà la producció aquest any. La invasió, si passa, no tindrà lloc demà mateix.

La competència tecnològica entre la Xina i els Estats Units porta a la guerra comercial anunciada pel nou president? "Fins a cert punt, ja va començar durant la primera presidència de Trump i va continuar durant tot el període de Biden". El professor Chee dubta que durant els propers quatre anys augmenti tant com alguns prediuen. "Potser no, sobretot si les negociacions comercials entre els EUA i la Xina van millor del que s'espera". Una vegada més, el futur depèn de la imprevisibilitat de Trump.

El paper d'Europa

La lluita sobre el ring global compta amb dos actors més: l'Índia –on s'estan construint almenys tres factories de microxips i un gran centre de dades– i la Unió Europea, on hi ha 16 projectes anunciats, 10 dels quals a Alemanya.

De moment, però, Brussel·les fa poc més que d'espectador passiu de la funció, entomant les conseqüències de les accions dels dos gegants i sense gairebé res a dir. Almenys fins a aquesta setmana, quan la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha presentat l'inconcret pla Europa Primer. A l'espera de saber-ne més detalls, el cert és que "la inversió de la Unió en IA és poc brillant en comparació amb la dels EUA i la Xina, i té pocs centres de dades que permetin als fabricants europeus entrenar els seus models perquè compleixin les demandes del mercat", recorda l'especialista en negocis i diplomàcia xinesa Chee Meng Tan.

Hi està d'acord el professor de la Universitat de Maastricht Jerry Spanakis: "Les dades mostren que la despesa europea en intel·ligència artificial està molt per sota de la dels EUA i la Xina. També es creu que el marc normatiu estricte de la UE (per exemple, la llei de IA) és un obstacle". No tot són entrebancs, però, ja que suggereix que "podria haver-hi l'oportunitat d'invertir més en un desenvolupament responsable i transparent de la intel·ligència artificial a través d'aquesta llei. Però segur que calen més inversions, així com col·laboracions més sòlides entre la indústria, el món acadèmic i els reguladors".

Mentre no arriba aquest moment, el professor i economista Xavier Brun resumeix la situació del continent de forma molt gràfica, evocant les paraules de l'excomissari de la Unió Europea per al mercat interior, Thierry Breton: "Els Estats Units i la Xina estan molt per davant en IA. És com si estiguessin al quilòmetre 41 d'una marató i Europa encara no hagués decidit quines vambes portarà".

Dossier La guerra del xip

Següent

Com la IA m'ajuda a estudiar i per a què més la faig servir

Vés a l’ÍNDEX