De Granada a Suècia: els minerals crítics que poden salvar la indústria europea

Brussel·lesLa guerra d'Ucraïna i el xantatge del règim de Vladímir Putin amb el gas han evidenciat les dependències de la Unió Europea en matèria energètica respecte a Moscou, però també respecte a Pequín. Per això, la Comissió Europea vol desplegar a marxes forçades un paquet de mesures per potenciar la indústria de transició verda —bateries, plaques solars o, entre d'altres, molins— i acabar amb la mancança de terres rares, com liti, magnesi o, per exemple, cobalt. Ara bé, malgrat que són uns minerals clau per a la fabricació d'aquestes noves tecnologies relacionades amb l'energia renovable, els Vint-i-set gairebé no n'extreuen en el seu territori i els importen principalment de la Xina.

Els estats membres estan a la recerca de zones potencialment riques en terres rares, que ja es coneixen com el nou petroli, i tenen diferents territoris localitzats que poden salvar el futur de la indústria d'Europa. Es podrien extreure grans quantitats de liti, per exemple, a Càceres o a Beauvoir (França), però són projectes d'explotacions que tot just es troben a les beceroles o estan encallats per motius burocràtics i legals. També, a principis d'aquest any, les autoritats sueques van anunciar que Kiruna (Suècia), on ja hi ha el jaciment de ferro més gran del món, és molt rica en terres rares. D'altra banda, tot i que representin un percentatge molt baix del total de minerals crítics que consumeix la Unió Europea, ja hi ha explotacions que fa anys que estan en funcionament, com les de mineral estronci, que és considerat crític per Brussel·les i tot el que s'utilitza a Europa s'extreu de Granada.

Brussel·les s'ha posat com a objectiu que el 2030 els Vint-i-set obtinguin del seu territori el 10% de les primeres matèries crítiques que consumeixen a l'any, que en processin el 40% i en reciclin el 15%; i vol prohibir que cap d'aquests materials considerats estratègics provinguin en més d'un 65% d'un sol país. Tanmateix, la Unió Europea encara està molt lluny d'assolir aquests percentatges. El 98% de les terres rares i el 93% del magnesi, per exemple, venen de la Xina, i el 98% del bòrax de Turquia, el 78% del liti de Xile i el 71% del platí de Sud-àfrica.

Segons les estimacions de la mateixa Comissió Europea, el bloc comunitari cada vegada utilitzarà més quantitat d'aquests minerals crítics. "Les nostres necessitats en terres rares es multiplicaran per cinc el 2030", va assegurar la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, en el discurs de l'estat de la Unió del setembre passat. Concretament, Brussel·les calcula que els Vint-i-set necessitaran divuit vegades més de liti i cinc vegades més de cobalt en uns deu anys i, el 2050, en necessitarà una quantitat 60 vegades superior a l'actual.

Les dificultats d'extreure terres rares a la UE

Les terres rares no escassegen, ni a Europa ni enlloc. El problema és que, malgrat que gairebé es troben a tota mena de roques, s'hi troben en proporcions molt petites. Aquesta baixa concentració és el que en dificulta l'explotació i el que fa que els jaciments hagin de ser molt extensius i, per tant, molt agressius per al medi ambient. A més, el procés de separar els materials crítics de la resta d'elements és costós i contaminant. Per això, els estats membres i, en general Occident, fins ara han optat per invertir en jaciments de terres rares situades a l'Àsia, a l'Àfrica o a l'Amèrica Llatina. Molts projectes miners de terres rares han estat bloquejats per l'oposició veïnal i dels moviments ecologistes o perquè, directament, no compleixen amb els requisits mediambientals que demana la mateixa Unió Europea.

De fet, mentre no s'obren noves explotacions mineres en territori comunitari, l'objectiu de la Unió Europea per deixar de dependre de la Xina és diversificar els seus subministradors de materials crítics, i ja està treballant amb iniciatives i arribant a acords amb diferents socis més fiables, com Xile o Mèxic. Això no obstant, a llarg termini el bloc comunitari vol assolir més autonomia en matèria de materials crítics i la Comissió Europea ja ha proposat diferents iniciatives per facilitar l'obtenció de tràmits per aconseguir permisos d'explotació, crear una finestra única de peticions per no implicar diferents administracions i finançar amb fons públics i oferir incentius fiscals a l'empresa que s'hi interessi.