El gran salt d'Elon Musk amb la compra de Twitter

Nova YorkOblida't del drama interminable, dels capgirats bruscos, de l'espectacle, del suposat risc per a la República i de tot el que ens agrada. Aquí teniu el més important de la compra de Twitter per part d'Elon Musk: els magnats s'han alliberat. Antigament, quan un magnat de la tecnologia volia comprar alguna cosa gran, necessitava una empresa per fer-ho. Steve Case va utilitzar AOL per comprar Time Warner. Jeff Bezos va comprar Whole Foods per a Amazon. Mark Zuckerberg va fer servir Facebook per comprar Instagram i WhatsApp i Oculus, entre d'altres. Es tractava d'acords corporatius fets per al resultat final, fins i tot si mai no s'haurien produït sense un propietari famós.

L'adquisició de Twitter per part de Musk per 44.000 milions de dòlars, que finalment es va fer realitat dijous, sis mesos després d'haver acceptat l'acord, és diferent. Es tracta d'un individu comprant per a ell mateix una cosa que 240 milions de persones a tot el món fan servir habitualment. Tot i que té altres inversors, Musk tindrà un control absolut sobre el destí de la plataforma de xarxes socials de missatges curts.

És un acord difícil d'avaluar, fins i tot en una indústria basada en ofertes, perquè és molt inusual. Va sorgir de manera capritxosa, impulsiva. Però, fins i tot segons els estàndards de Silicon Valley, on s'ofereixen milers de milions de manera casual per a les operacions de naixement, i fins i tot per a la cartera de Musk, la majoria dels dies l'home més ric del món, 44.000 milions de dòlars són un gran canvi.

Comprar Twitter també és una acció aclaparadorament descarada: la creença que una plataforma de comunicacions que ha desafiat tots els esforços per ser seriosament rendible i que s'ha vist atrapada en controvèrsies sobre els límits del discurs gairebé des de la seva fundació el 2006 es pot arreglar fàcilment per una persona.

La fortuna de Musk prové del fabricant d'automòbils elèctrics Tesla, que es va convertir en el vehicle líder per canviar la manera de conduir dels nord-americans, una tasca difícil. Musk i Bezos competeixen per separat per recrear el programa espacial, que a la dècada de 1960 es va considerar massa important i massa car per ser gestionat per qualsevol excepte pel govern federal. Zuckerberg ha canviat el nom de Facebook per Meta i ha reorientat l'empresa per crear un món virtual on la gent d'ara endavant "hi viurà". Peter Thiel, que va cofundar l'empresa de pagaments PayPal i va ser un inversor primerenc a Facebook, s'ha convertit en el col·laborador més destacat de la campanya de les eleccions de mig mandat, i ha aportat desenes de milions de dòlars als candidats de la dreta al Congrés. Dos dels seus antics empleats són els candidats republicans a senador a Ohio i Arizona.

Richard Walker, professor emèrit de geografia econòmica a la Universitat de Califòrnia, Berkeley i historiador de Silicon Valley, veu un canvi de posicionament del poder. "En aquesta nova edat daurada, estem sent maltractats per multimilionaris en lloc de per les corporacions que van ser la cara del segle XX –assegura–. I els titans de la tecnologia estan liderant el camí".

Fins i tot les persones que han estat observant de prop l'escena tecnològica durant dècades estan perplexes per la compra de Musk. "La majoria dels homes van construir grans empreses, es van retirar i van crear fundacions gegants per regalar els seus diners", diu Michael S. Malone, que ha escrit històries d'Apple, Intel i altres empreses: "Ningú ha fet una cosa així". La gent rica fa temps que volia tenir propietats mediàtiques, una tradició que han continuat els titans de la tecnologia. Bezos va comprar The Washington Post per 250 milions de dòlars. Marc Benioff de Salesforce és propietari de la revista Time. Pierre Omidyar, d'eBay, va desenvolupar un imperi mediàtic de producció pròpia.

La compra d'empreses han estat una característica de Silicon Valley des del seu naixement. Sovint fracassen, sobretot quan l'adquisició s'ha fet per a una tecnologia que ha quedat ràpidament desfasada o que mai ha funcionat realment. Almenys una empresa venerable, Hewlett-Packard, va seguir aquesta estratègia i pràcticament s'ha esvaït.

Dealogic, una empresa de dades, va recopilar per al New York Times una llista de les deu millors ofertes tecnològiques des del 1995 per valor de l'oferta. Segons aquesta llista, la compra de Twitter és el número 10. Walker, l'autor de Pictures of a gone city: tech and the dark side of prosperity in the San Francisco bay area, tem pel futur. "No hi ha contrapès amb els nous magnats empresarials –assegura–. Sindicats, organitzacions fraternals i mitjans locals s'han debilitat molt. El públic en general està apartat d'aquestes influències positives i ple de desinformació".

Si la compra de Musk significa el començament d'alguna cosa, també, d'una altra manera, representa un final. Les altres plataformes de xarxes socials estan estretament controlades pels seus fundadors a través de les estructures d'accions de les seves empreses. Ningú podria comprar Facebook a Zuckerberg sense el seu acord, o Snap del seu cofundador principal, Evan Spiegel.

"El que era únic de Twitter era que ningú el controlava realment –diu Richard Greenfield, analista de mitjans de LightShed Partners–. I ara una persona el posseirà completament". No obstant això, té certa esperança que Musk millori l'empresa, d'alguna manera. Això, al seu torn, tindrà les seves pròpies conseqüències. "Si es converteix en un homerun massiu –diu Greenfield–, veureu que altres multimilionaris intenten fer el mateix".