"El gran problema el tenim els 'riders' sense papers"

BarcelonaA quarts de dotze del migdia, l'Imran apareix, com pràcticament cada dia, amb la seva bicicleta davant el restaurant japonès de la cantonada de ronda Universitat. Allà se saluda amb el Sakil, un vell conegut, i de mica en mica van arribant més riders, amb la motxilla groga de Glovo a l'esquena a punt per ser omplerta amb el menjar dels clients i també de quilòmetres. S'acosta l'hora de dinar i, per tant, un dels pics de feina del dia. Molts d'ells ja fa anys que comparteixen hores d'espera.

Aquest dimarts, però, la conversa entre els repartidors gira entorn la novetat: Glovo ha decidit abandonar el model de falsos autònoms i contractar tots els seus riders. Això, si s'acaba materialitzant, es convertiria en "la regularització de treball més important de la història", segons paraules de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz. "Jo no vull cap contracte, a mi ja em va bé ser autònom; el que vull és llibertat", diu en declaracions a l'ARA l'Imran. "Ara mateix, cobro entre 2.000 i 2.500 euros al mes, i treballo unes 10 hores al dia com a mínim, però tinc llibertat i m'organitzo el temps com vull", afirma. "No vull cap contracte de feina perquè vol dir cobrar menys", assegura.

Abans d'arribar a Barcelona des de l'Índia, l'Imran va viure a Bèlgica. "Allà, per una feina poc qualificada, com rentar plats a un restaurant, el mínim de sou eren 10 euros l'hora; aquí, per una feina així, et paguen 4 euros l'hora amb sort", explica. "Així no es pot viure... com he de voler un contracte si ara guanyo molt més?". Ara ja fa quatre anys que treballa per a Glovo, i n'està "molt content".

No té pèls a la llengua, i ensenya amb el telèfon el que cobra per comanda: "Ara vinc de fer una entrega al passeig Maragall, un recorregut de 5,3 kilòmetres –diu, ensenyant la seva aplicació–. He guanyat 4,08 euros, dels quals quasi un euro és gràcies a haver anat de pressa", diu, cofoi. Tot i que les nits i els caps de setmana "es paguen més bé", amb aquests números i per guanyar els 2.000 euros mensuals, l'Imran ha de fer prop d'unes 490 entregues al mes. "Com més i més ràpid, millor", assegura.

En Sakil, al seu costat, no és tan pessimista amb la notícia, però, així i tot, assegura que prefereix "seguir sent autònom". "Ara tinc llibertat", diu. "Puc començar i acabar quan vull, i això em dona la possibilitat de portar els nens a l'escola o de fer coses personals", explica a l'ARA. Tot i això, explica que darrerament els seus ingressos fent de rider han caigut. "Fa tres anys que estic a Glovo, abans em guanyava molt bé la vida, però els últims mesos ja no tant", diu. "Glovo ha baixat la seva tarifa, i a més cada vegada hi ha més repartidors i no m'entren tantes comandes", explica. "L'última factura que vaig cobrar va ser de 600 euros; mirat així, un contracte amb un sou fix no em sembla del tot malament", reflexiona.

"El gran problema", apunta Sakil, "el tenim amb els riders que no tenen papers o els que lloguen els comptes a altres", diu. "D'aquests n'hi ha molts, i el seu dia a dia és veritablement complicat", assegura. Aquest és el cas del Majid, que unes cantonades més amunt, en un banc de la rambla de Catalunya amb Gran Via, espera una comanda. "Ni de broma, això del contracte!", diu esparverat. "És un gran problema per a tots els que no tenen papers, com ell –assenyala el seu company–, o com jo", diu. "El model d'autònoms és un model mundial, no sé per què ho han de canviar", diu. "Jo ara guanyo entre 1.000 i 1.400 euros al mes amb Glovo, i aquesta és la sortida de la majoria que no tenen papers... ¿Què hem de fer, si no, posar-nos a robar?", diu preocupat. "Pensa que el 85% dels repartidors no tenen papers", assegura.

L'altra cara de la moneda

El Javi és un dels dos riders que s'han presentat com a acusació particular en el cas penal contra Glovo, a través del sindicat CGT. Ell es pot considerar dels "veterans" de l'aplicació: va començar a repartir en bicicleta el 2018 a Barcelona, quan tenia 25 anys. "Els primers mesos pensava que era divertit, però després passen situacions com que et cancel·len una comanda i no te la paguen o que et baixen la puntuació i et comences a enfadar", explica a l'ARA.

Després d'una pandèmia especialment complicada per als repartidors, l'estiu del 2021 va afiliar-se a la CGT. En el seu cas, a estones ha compaginat les comandes per a Glovo com a autònom amb feines a mitja jornada, però ara reparteix unes 40 hores setmanals. "Has d'estar tot el dia al carrer, tampoc esculls massa. Puc guanyar entre 800 i 1.000 euros al mes, segons l'estació; l'estiu és una ruïna", detalla.

El salari mínim interprofessional (SMI) per al 2024 és de 1.134 euros al mes en 14 pagues. "Sempre he volgut ser assalariat", insisteix. Per exemple, com a autònom ha deixat de cobrar mentre estava de baixa mèdica, cosa que no hauria passat si tingués un contracte laboral. Sobre l'anunci del canvi de model laboral, lamenta que l'empresa "ha fanfarronejat tant" que ja no sap si aquest cop ho diuen seriosament. "Hi ha moltíssims dubtes. Què passarà amb la gent sense papers?", es pregunta el Javi.