Un forat d'11 M€ amenaça la supervivència del centre tecnològic Leitat
La nova direcció de l'entitat ha demanat ajuda a la Generalitat i a l'Institut Català de Finances
BarcelonaProp de 150 treballadors han protestat durant aquest divendres a la seu central del centre tecnològic Leitat a Terrassa. Era la resposta de la plantilla a l’anunci sorpresa –i avançat pel Diari de Terrassa– que l’entitat farà un ERO que afectarà bona part dels seus més de 600 treballadors.
La notícia d’aquest acomiadament col·lectiu, però, amaga una realitat encara pitjor i que ha caigut com una galleda d’aigua freda en els entorns empresarials vallesans: des de fa unes setmanes s’ha activat un pla especial per garantir la continuïtat del projecte després que hagin aflorat unes pèrdues imprevistes d'11 milions d’euros corresponents al 2023. Segons ha pogut saber l'ARA de diferents fonts coneixedores de la situació, aquest forat va propiciar el recent canvi en la direcció de Leitat i és el causant últim de l'ERO.
Les fonts consultades per aquest diari expliquen que al llarg del 2023 es va anar creant una creixent distància entre la gestió del centre i els seus òrgans de govern. El president de Leitat, Jordi William Carnes, va perdre la confiança en el seu primer directiu, el vicepresident executiu Joan Parra. Això va propiciar que el passat mes de novembre s’anunciés el nomenament de Jordi Cabrafiga en substitució de Parra. El centre tecnològic va canviar els seus estatuts i va incloure nous socis a l’entitat per iniciar la nova etapa. En paral·lel, i en una de les primeres decisions de la nova direcció, es va encarregar un informe a PWC per conèixer l’estat financer de l’organisme.
Tot i que les feines d’aquesta auditoria encara s’estan duent a terme, diferents fonts apunten que la situació és molt pitjor del que es creia, després d’anys en què s’havien presentat beneficis. De fet, els primers sorpresos són els bancs: les fonts consultades per l'ARA han explicat que no han tingut problemes d'impagaments amb Leitat. El fet és que les pèrdues de l’any passat ronden els 11 milions d’euros, en una entitat amb una facturació que ronda els 35 milions, unes xifres que es qualifiquen de "molt preocupants". De fet, davant d'aquesta situació, la nova direcció de Leitat va posar en alerta el departament d’Empresa, i al mateix temps va transmetre a l’Institut Català de Finances la precarietat de la seva situació financera. Fonts properes al centre tecnològic asseguren que la nova direcció treballa per assegurar una viabilitat que veu possible.
Diferents fonts consultades per l'ARA apunten que la gestió que hi va haver a Leitat en els últims anys, abans de l’entrada de Cabrafiga, va ser "erràtica" i "negligent". Un dels fets més qüestionats és l'operació anunciada l'any 2020 per gestionar la bioincubadora WeLab juntament amb els laboratoris Esteve. Segons fonts de Leitat, això es va decidir sense passar per cap òrgan de govern.
Negociació sindical
El comitè d’empresa de Leitat ha mantingut aquest divendres una reunió amb la direcció del centre per abordar les condicions i l'afectació de l'ERO previst. La plantilla haurà de votar dilluns la proposta del centre, que millora les indemnitzacions previstes a 30 dies per any treballat amb un màxim de 12 mesos. També es redueix el nombre d’acomiadaments de 120 a 115 empleats. El pla de contingència del centre tecnològic passa per tancar el centre Welab que té a Barcelona, on treballen 69 persones, i també vol retallar personal en altres seus de Leitat al Vallès.
Les arrels de Leitat es remunten en el temps fins a l'any 1906, quan un grup d'industrials del sector tèxtil es van associar per donar suport a la competitivitat de les empreses creant el que van denominar Acondicionamiento Tarrasense. 118 anys després, ja com a centre tecnològic, Leitat és considerat un pol econòmic i tecnològic clau en el teixit productiu del Vallès.
