Com una empresa canadenca s'ha convertit en la compradora de tecnològiques més gran del món

Són temps difícils per a les start-ups més antigues. Els dèbils debuts recents a la borsa d'empreses com Arm, un fabricant de xips britànic; Instacart, un grup de lliurament de queviures, i Klaviyo, una empresa de programari, han disminuït l'entusiasme per les ofertes públiques inicials. El capital risc s'ha assecat. Les dades de PitchBook, una empresa d'investigació, mostren que les start-ups en fase madura necessiten gairebé tres vegades més diners que els que hi ha disponibles. Moltes s'estan posant a la venda. Les adquisicions d'empreses privades valorades en 100 milions de dòlars o més estan en màxims des del setembre del 2022.

Un dels principals compradors feliços és Constellation Software. Les companyies objectiu de l'empresa canadenca han de tenir vendes d'almenys 5 milions de dòlars i mostrar un creixement constant d'ingressos i beneficis. Un equip directiu fort, preferiblement liderat pel fundador, és un avantatge. Tot i que hi ha hagut ofertes més grans, el valor mitjà de les empreses que adquireix és d'uns 3 milions de dòlars. 

Segons el Royal Bank of Canada (RBC), des del 2005 Constellation ha gastat 8.700 milions de dòlars en més de 860 empreses. En aquest temps, els seus ingressos han crescut al voltant d'un 25% anual de mitjana. Aquest any podria superar els 8.000 milions de dòlars. El valor de mercat de l'empresa ha augmentat un 250% en els darrers cinc anys, fins a 50.000 milions de dòlars, superant l'índex tecnològic NASDAQ. Ara és la segona empresa tecnològica més gran del Canadà després de Shopify, una plataforma de comerç electrònic.

Sigui per casualitat o no, l'èxit de negociació de Constellation es basa en principis que són sorprenentment semblants als de l'empresa d'adquisicions més gran del món, Berkshire Hathaway. Igual que Warren Buffett, el cap de Berkshire, i la seva mà dreta, Charlie Munger (que va morir el 28 de novembre), el fundador i president de Constellation, Mark Leonard, busca empreses amb un avantatge competitiu durador. A l'univers de Constellation són les empreses de programari especialitzades en la construcció d'articles digitals per a indústries poc atractives, des de concessionaris d'automòbils i constructors fins a balnearis, les que gaudeixen d'aquest "lema". Els gegants tecnològics eviten aquests mercats relativament enganxosos i els rivals més petits no tenen el coneixement necessari. El resultat són rics beneficis per als titulars.

Després d'un acord, Constellation, igual que Berkshire, gestiona el negoci amb una negligència benèvola. No integra empreses de nova incorporació ni paracaigudes en nous directius. Es conforma amb deixar les operacions del dia a dia en la direcció existent. No intenta desesperadament eliminar les ineficiències centralitzant les funcions comercials comunes. Constellation creu que dividir un negoci debilita el seu vincle amb els clients, assenyala Paul Treiber, de RBC. L'efectiu de les filials flueix a l'empresa matriu, que l'utilitza per comprar nous negocis. Aquests, al seu torn, generen més diners en efectiu, etcètera.

Per gestionar més de 800 empreses, Constellation s'estructura com a hòlding amb sis grans grups operatius. Les empreses de mercats similars s'agrupen. El 2021, Constellation va introduir Topicus, una entitat operativa que va generar el 14% dels ingressos totals de l'empresa i que ara està valorada en 5.800 milions de dòlars. Quan qualsevol de les altres cinc grans unitats operatives sigui prou gran, també es farà el mateix. Igual que amb Topicus, Constellation conservaria el control del tauler.

Igual que Berkshire, però a diferència dels fons de capital privat o de capital risc, Constellation no té cap rellotge de sortida. Així, pot ser pacient amb les decisions d'inversió. Les cartes anuals del senyor Leonard als inversors es fan ressò de les de Buffett en descriure l'empresa com un "bon propietari perpetu". Aquesta mentalitat de marató configura el salari dels empleats. Les bonificacions estan lligades a la rendibilitat del capital invertit i no només al creixement dels ingressos. Els directius han d'invertir les tres quartes parts de la seva bonificació en accions de l'empresa, que no podran vendre durant quatre anys. Això alinea els incentius de la direcció amb els dels accionistes.

L'èxit de Constellation revela una veritat important sobre les fusions i adquisicions que també seria familiar per a Buffett: els compradors en sèrie tendeixen a superar els negociadors ocasionals. Tobias Lundberg, de la consultora McKinsey, calcula que els compradors habituals generen, de mitjana, uns dos punts percentuals més d'excés de rendibilitat total als accionistes anualment en comparació amb els irregulars.

Lundberg posa aquest avantatge a la pràctica. Igual que amb l'exercici, com més compra una empresa, més bé anirà. Algunes empreses com Tyler Technologies de Texas i Roper Technologies de Florida estan intentant emular el règim d'entrenament de Constellation d'adquirir fabricants de programari nínxol. Fins ara no n'hi ha hagut cap que s'hagi acostat a igualar el múscul de l'empresa canadenca.