Treure energia de llocs insospitats
La indústria del mòbil pot presumir de sostenibilitat sense pecar de greenwashing: les xarxes de les operadores transporten ara 10 vegades més volum de dades que el 2017, però el seu consum elèctric total no ha crescut, de manera que cada gigabyte que circula és un 90% més eficient que fa cinc anys. A més, gairebé un 25% de l’electricitat que compren les telecos del món ja és d’origen renovable, set punts més que el 2021 i 11 més que el 2020. Els grans proveïdors d’equipament també comencen a aplicar la intel·ligència artificial per optimitzar el funcionament de les xarxes, apagant les antenes mentre no hi ha connectat cap objecte o persona. En aquesta línia d'esprémer fins al darrer miliwatt, Ericsson ha exhibit al MWC un sistema per recollir energia de les ones de ràdio que ens envolten, i Nokia un equip per a emplaçaments mòbils refrigerat amb aigua que es fa recircular cap als circuits urbans de calefacció. Tot i això, encara he trobat més brillant l’InduEye Vibro de l’empresa terrassenca AEINnova: un sensor de vibració per a maquinària industrial que no cal endollar ni canviar-li la bateria perquè obté l’energia que necessita a partir de l’escalfor de la mateixa màquina que ha de monitorar.
Les xarxes també són sensors
Per definició, les antenes de telefonia emeten i reben ones electromagnètiques. Les esmentades Ericsson i Nokia han coincidit en aprofitar l’ús d’aquestes ones per detectar la presència en la zona de cobertura d’objectes o persones no connectades, però que reflecteixen una part de la radiació que reben. La primera ho demostrava amb una xarxa 5G privada, complementada amb un parell de webcams barates per discriminar entre diversos objectes; per a la segona, serà una aplicació de la futura 6G. Totes dues i les operadores que adoptin el sistema ja es poden preparar per a rebre crítiques –injustificades, però què hi farem– dels detractors de les radiacions. En canvi, Huawei se’n salvarà perquè només ha incorporat la capacitat de detecció –en aquest cas, de vibracions– a les xarxes de fibra òptica.
Hi ha un metavers útil
Són molts els estands del MWC on pots posar-te un visor de realitat virtual per, diguem-ne, gaudir d’una experiència immersiva que en la majoria dels casos no ve a tomb de res i només contribueix a accentuar la sensació de formar part d’un circ. Això no vol dir que alguns universos paral·lels no siguin útils: els bessons digitals o rèpliques virtuals d’instal·lacions industrials són el doble d’interessants que qualsevol entorn amb llumenetes i monstres. Fins i tot es poden fer servir els visors per a coses pràctiques: a l’estand de Nokia he observat en directe i en 360 graus una dàrsena de càrrega del port de Rotterdam, i al de Vodafone he pilotat des de l’Hospitalet un dron situat a Sevilla. Potser l’aparell era com els que els Mossos d’Esquadra feien anar des d’un centre de comandament al pavelló 4, on també es podia veure si els aparells no tripulats de tercers respectaven o no el pla de vol previst, i les evolucions de les patrulleres amb què la policia catalana vigila la nostra costa.
