La Comissió Europea escorcolla Glovo i Delivery Hero per possibles irregularitats

Glovo i Delivery Hero continuen en el punt de mira de la justícia europea. La Comissió Europea va comunicar ahir que tècnics de l'organisme i de la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC) van escorcollar sense previ avís dimarts a la tarda les seus de Glovo a Barcelona i de la seva matriu, Delivery Hero, a Berlín.

Fonts de Glovo han confirmat a l'ARA l'escorcoll, que és ja el segon d'aquesta mena en el marc d'una investigació de la Comissió Europea sobre pràctiques anticompetitives en el sector de l'entrega de menjar a domicili.

Segons el comunicat de la Comissió Europea, l'organisme està preocupat perquè les empreses afectades "puguin haver infringit les normes antimonopoli de la Unió Europea que prohibeixen els càrtels i les pràctiques comercials restrictives" compreses en l'article 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

De fet, la mateixa CE assegura que aquests escorcolls "es duen a terme en el context d'una investigació per a la qual la Comissió va fer inspeccions el 2022" i que "els funcionaris de la Comissió anaven acompanyats dels seus homòlegs de les autoritats nacionals de competència competents", en el cas espanyol, la CNMC. L'abast de la investigació –diu l'organisme–, que inicialment incloïa suposades assignacions de mercat, "ara s'ha ampliat per cobrir conductes addicionals en forma de suposats acords de no competència i intercanvis d'informació comercialment sensible", assegura.

Amb tot, tant des de la Comissió com des de Glovo asseguren que "el fet que la Comissió estigui duent a terme aquesta investigació no significa que hagi conclòs que hi ha infracció ni que en prejutgi el resultat, i Glovo està compromès a col·laborar-hi", asseguren fonts de la companyia fundada per Oscar Pierre i Sacha Michaud.

Glovo i la justícia, una relació tempestuosa

La relació de l'empresa de delivery amb la justícia no és anecdòtica. Ja fa anys que Glovo està en el punt de mira pel seu model de negoci i per la relació amb els seus treballadors. De fet, l'any 2020 el Tribunal Suprem va declarar per primera vegada que sí que hi ha una relació laboral entre els riders i l'empresa, de manera que considerava que són falsos autònoms. A partir d'aquí, les derrotes judicials de l'empresa de Pierre en aquest sentit han estat un degoteig constant, i les sentències dels tribunals autonòmics que obliguen l'empresa a contractar formalment els seus riders han estat un continu.

De fet, Glovo, juntament amb altres plataformes com Uber Eats, va decidir des del principi rebel·lar-se contra la llei rider que es va aprovar fa dos anys; una rebel·lió que ja ha arribat a la justícia penal i que està pendent d'una possible denúncia per part del departament de Treball, tal com ja va amenaçar la ministra Yolanda Díaz fa uns mesos. Més enllà dels dubtes sobre el seu model laboral, Glovo també va ser denunciada a la CNMC fa un any per competència deslleial i per "exercir com a càrtel".

Glovo va ser adquirida per l'alemanya Delivery Hero el desembre del 2021, valorada en aquell moment en més de 2.300 milions d'euros. Des d'aleshores, les accions i el valor de la catalana no han parat de caure, en el que es coneix com una de les inversions més ruïnoses del sector. La caiguda de Glovo va arrossegar els números de Delivery Hero, que va arribar a perdre fins a 620 milions el 2022.