Un any de la normativa 'rider': feta la llei, feta la trampa

BarcelonaLa llei rider va entrar en vigor fa un any, i la valoració general és que s'ha quedat a mitges. D'una banda, els riders i sindicats critiquen el fet que en alguns casos les empreses s'empesquen nous mètodes per eludir la contractació directa i es queixen també de la lentitud dels processos judicials; de l'altra, les empreses es queixen dels alts costos, tot i que asseguren que estan fent tot el possible per complir amb la norma.

Després de mesos de negociacions, el ministeri de Treball, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i Cepyme van aconseguir a principis del març del 2021 un acord per tirar endavant la llei rider, que obligava les plataformes de repartiment a domicili com Glovo, Uber, Stuart i Deliveroo, entre algunes altres, a donar d'alta com a assalariats els seus repartidors, que estaven majoritàriament en règim d'autònoms. Una de les conseqüències va ser la marxa de Deliveroo d'Espanya.

La directiva, que donava tres mesos de termini a les empreses abans d'aplicar-la, fins a l'11 d'agost del 2021, ha estat efectiva "a mitges", segons expliquen alguns treballadors i sindicats. Asseguren que Glovo continua mantenint un 80% de la seva plantilla "com a falsos autònoms". De fet, la mateixa companyia va anunciar en el seu moment que "mantindria la majoria dels seus repartidors com a autònoms sota un nou model" de relació.

Aquest nou model de Glovo, tal com explica el delegat del comitè de CCOO de Glovo Market, Joaquín Andrés, es basa en subcontractar part dels repartidors a través d'una ETT, fet que "no soluciona res". "El que es busca és la contractació directa, i aquesta és una manera d'estalviar-se-la", critica. Des de RidersXDerechos, Núria Soto també critica la situació actual: "Amb aquesta llei no hi ha res a celebrar, perquè fins que no es doti Inspecció de Treball de recursos per fer més vigilància no anirem enlloc".

En la mateixa línia, el secretari de polítiques sectorials de la UGT, José Antonio Pasadas, explica a l'ARA que "l'efecte que ha tingut la llei rider no és el que s'esperava, perquè falta vigilància de compliment per part dels governs, sobretot amb Glovo", assegura. Alhora, segons Pasadas, "hi ha plataformes que sí que intenten acomplir la llei, però es troben amb la competència de Glovo, que és un gegant i no ho fa i continua creant dependència en els riders".

Glovo no ha contestat les preguntes d'aquest diari sobre aquesta qüestió. Getir, per la seva banda, sí que ha respost les preguntes de l'ARA assegurant que ofereixen "als repartidors unes condicions de treball òptimes, amb contractes fixos i treballs a temps complet o parcial, segons les seves preferències". Val a dir que Getir va entrar al mercat espanyol el setembre del 2021, moment en què la llei ja estava implementada.

Models al límit

Mentre Glovo fa mesos que opera amb el seu model de contractació a través d'ETT, al límit de la llei, justament aquest dimarts, dos dies abans del primer aniversari de la llei, UberEats ha desafiat el ministeri de Treball anunciant que, seguint Glovo, tornarà al model dels autònoms "després de l'estiu".

Aquest comunicat es fa públic després que el Tribunal Suprem fa unes setmanes obligués l'Audiència Nacional a jutjar la denúncia dels sindicats CCOO i UGT d'un ERO encobert a UberEats a uns 3.000 riders. L'empresa va donar de baixa unilateralment tots els repartidors autònoms que operaven amb la plataforma quan va entrar en vigor la nova regulació, l'agost de l'any passat.

Segons ha explicat UberEats a Eldiario.es, gran part dels seus treballadors prefereixen seguir com a autònoms, i en aquests moments la multinacional està en una fase "pilot" per reprendre un model d'autonomia, sobre el qual encara no dona per tancada la data d'aplicació. “Davant l'evidència que la majoria dels repartidors a Espanya volen treballar com a autònoms, estem explorant un nou model que els permeti fer-ho alhora que es compleix la regulació vigent. En qualsevol cas, seguirem oferint l'opció de treballar amb les nostres flotes col·laboradores”, que tenen contractes laborals mitjançant la subcontractació amb terceres empreses, apunten des de l'empresa.

Preguntats per aquesta qüestió, els sindicats apunten que "aquest és un altre dels problemes" i que "la llei rider hauria d'anar lligada a una llei d'immigració, perquè el que acaba passant és que immigrants que no tenen papers ni possibilitat d'aconseguir-los fan la feina per a un altre rider amb compte a canvi d'un percentatge", expliquen.

Davant la missiva d'UberEats, el ministeri de Treball no ha trigat a respondre: "Serem implacables amb l'acompliment de la llei i posarem en acció tots els recursos".