El TC tomba l'impost català sobre les nuclears

MadridEl Tribunal Constitucional (TC) manté el ritme amfetamínic a l’hora de sentenciar contra lleis catalanes. Després de segar la protecció a les famílies en risc de pobresa energètica i el 'fracking' i eliminar la prohibició de fer centres comercials als afores de les ciutats que incloïa l’ordenament català, ahir l’Alt Tribunal va continuar el degoteig de sentències i va declarar nuls els impostos verds de la Generalitat aprovats el 2014 pel Parlament que gravaven la producció d’energia nuclear.

En una sentència datada el passat 14 d’abril, el tribunal dóna la raó al govern espanyol, que havia recorregut la creació d’aquest tribut perquè entenia que vulnerava la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), en gravar dues vegades una mateixa activitat. En essència, l’acusació que feia el govern espanyol és que la Generalitat havia agafat un impost creat per l’executiu de Mariano Rajoy i l’havia replicat al seu corpus normatiu.

Aquesta pràctica està expressament prohibida per la LOFCA, amb la intenció que un mateix contribuent no hagi de pagar dues vegades per la mateixa activitat. Això no obstant, tant la Generalitat com el Parlament (que va ser qui va aprovar definitivament la norma) van al·legar que no s’estava produïnt aquesta situació: la defensa explicava que mentre que el tribut estatal grava el combustible nuclear gastat en la producció d’energia –els residus nuclears–, el tribut català era sobre el metall pesat introduït en el reactor.

El TC ha frenat impostos creats des de Catalunya per valor de 800 M de recaptació

El Constitucional, però, descarta que sigui possible aquesta diferenciació i afirma que “en ambdós impostos la base imposable la constitueix el pes del combustible nuclear gastat, mesurat en tones en el cas de l’impost català i en quilograms de metall pesat en el cas de l’impost estatal”. A més, els magistrats consideren també que l’eventual pagador d’aquest impost és la mateixa persona física o jurídica –empreses productores d’energia nuclear–, i per tant sentencien la nul·litat per inconstitucionalitat dels articles 1.1.c) i 21 a 30 de la llei 12/2014 del Parlament de Catalunya. En el primer d’aquests articles es defineix el tribut, i en els restants es defineixen les quantitats a pagar.

Una factura de 807 milions

Quan va crear l’impost, l’executiu va defensar que no tenia un afany recaptatori, sinó dissuassori. Tot i així, havia estimat uns ingressos anuals de 43,2 milions d’euros. A més, el tribut suposava l’eliminació de l’impost de protecció civil a les centrals nuclears per evitar, precisament, una doble imposició, que és l’argument pel qual el TC ha acabat tombant la llei catalana. Conjuntament amb aquest tribut se’n van crear altres dos: un sobre l’aviació comercial, que va tenir l’oposició de les aerolínies, i un altre a determinades instal·lacions industrials i de combustió, com per exemple: refineries de petroli i gas o fàbriques de ciment i materials plàstics. Aquests no han estat recorreguts, però tot i així, la factura del Constitucional per a la Generalitat és de 807 milions anuals, per culpa de tots els impostos tombats, entre els que destaca el dels dipòstis bancaris, amb el qual s’havien de recaptar 635 milions d’euros.e