El TC tomba el punt clau de la llei d’unitat de mercat de Rajoy

BarcelonaCorria el desembre del 2013, encara en els moments més durs de la crisi, quan el govern de Mariano Rajoy va aprovar la llei d’unitat de mercat, considerada una de les normes més recentralitzadores que tirava endavant el govern del PP i de la qual van fer bandera els ministres d’Economia, Luis de Guindos, i d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Ara el Tribunal Constitucional ha esmenat la plana al govern central anul·lant el punt clau d’aquesta llei. En concret, el fet que una empresa amb llicències i autoritzacions concedides per una comunitat autònoma pogués treballar en qualsevol altra part de l’Estat sense cap autorització més.

El tribunal s’ha pronunciat arran d’un recurs presentat pel Parlament de Catalunya, que considerava que aquesta llei envaïa competències pròpies, tal com ha resolt l’alt tribunal. La sentència anul·la els articles 19 i 20 de la llei. Els dos articles establien el denominat “principi d’eficàcia en tot el territori de l’Estat dels actes, disposicions i mitjans d’intervenció de les autoritats en el lloc d’origen”. L’article 19 establia que les llicències donades en una autonomia tenen vigència a tot el territori estatal.

El ple del TC ha estimat parcialment el recurs presentat pel Parlament de Catalunya. El Tribunal avala la constitucionalitat del principi d’eficàcia en tot el territori espanyol només per a aquells casos en què hi hagi un mínim estàndard normatiu comú o equivalent aplicable per les autonomies, però no per a aquells altres en què no existeix aquesta normativa comú o equivalent. El ple considera que, en aquest punt, la regulació continguda en la llei suposa un trencament del principi de territorialitat previst en la Constitució.

El TC declara nuls els articles 19 i 20 i la disposició addicional desena, que establien que “qualsevol producte legalment produït a l’empara de la normativa d’un lloc del territori espanyol pot circular i ofertar-se lliurement a la resta del territori”. Aquesta normativa del lloc d’origen desplaçava la normativa del lloc on es volgués exercir l’activitat o vendre’s el producte, denominada normativa del lloc de destí. Els articles anul·lats també preveien que l’autoritat del territori de destí del producte o servei assumís la “plena validesa” dels requisits, qualificacions, controls previs o garantia exigits a operadors o béns en el lloc d’origen, encara que fossin diferents dels propis. El TC considera que quan un àmbit no té una normativa comuna per a tots els territoris no es pot “obligar una comunitat autònoma a haver d’acceptar dins del seu territori una pluralitat de polítiques alienes”, ja que això xoca “amb la capacitat per elaborar les seves pròpies polítiques públiques en les matèries de la seva competència” i suposa “la constricció de la seva autonomia”.

Recurs suspensiu de la CNMC

El TC considera que es “vulnera el principi de territorialitat de les competències en què es basa l’estat autonòmic recollit a la Constitució”. La sentència també considera inconstitucional que la interposició d’un recurs contenciós per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) produís la suspensió automàtica d’actes o disposicions autonòmiques, tal com preveia un altre precepte anul·lat.