El TC tomba el truc comptable de Montoro per rebaixar el dèficit públic amb l'impost de societats

BarcelonaEl setembre del 2016 el govern espanyol estava desesperat per rebaixar el dèficit públic. Pressionat per Brussel·les després de diversos anys d'incompliments, l'executiu es va treure de la màniga un invent d'última hora: exigir a les empreses que paguessin anticipadament per l'impost de societats més diners dels que ja pagaven.

Ara el Tribunal Constitucional ha tombat aquell invent de l'aleshores ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Amb aquests canvis en el pagament anticipat de l'impost de societats, el ministre va calcular que elevaria la recaptació d'impostos en 8.000 milions d'euros (l'equivalent a unes vuit dècimes de dèficit menys, aproximadament), tot i que posteriorment l'Agència Tributària va quantificar l'impacte en 2.967 milions (és a dir, unes tres dècimes de dèficit). Sigui com sigui, aquesta injecció va ser molt beneficiosa per a les arques públiques, que el 2015 havien tancat amb un dèficit del 5,2% i el 2016, després dels retocs comptables de Montoro, va situar-se en el 4,3%.

La norma aprovada per decret el 2016 afectava totes les empreses amb una facturació superior als 10 milions d'euros, que havien de pagar l'impost anticipadament i, passats uns mesos, tenien dret a reclamar que els tornessin els diners si havien pagat en excés. Tot i que és diferent, el funcionament s'assembla al de l'IRPF: els treballadors paguen anticipadament l'impost i, quan fan la declaració, es comprova si s'ha pagat massa poc o en excés.

La diferència, però, és que Montoro no deixava triar les empreses i la nova norma les obligava a pagar anticipadament el 25% del resultat comptable que tinguessin (que no és necessàriament el benefici final sobre el qual es tributa). Ara el TC ha declarat il·legal aquesta norma, tot i que de moment només n'ha publicat una nota informativa i no ha donat a conèixer la sentència sencera.

Cada any hi ha tres pagaments anticipats de l'IRPF: al març, al setembre i al desembre. La norma de Montoro només va afectar el pagament del desembre d'aquell any. Això podria explicar que l'impacte recaptatori d'aquell exercici fos de només 3.000 milions, i no dels 8.000 previstos pel ministre d'Hisenda.

L'invent de Montoro, però, només funcionava per rebaixar el dèficit si aquests pagaments anticipats es mantenien permanentment. Si només s'hagués fet una vegada, el govern hauria aconseguit rebaixar el dèficit d'aquell any, però després hauria augmentat el de l'any següent. És per això que el govern de Mariano Rajoy va decidir que els pagaments anticipats es mantinguessin en el temps.

Els detalls de la sentència

De tota manera, caldrà esperar veure la sentència per entendre els motius de l'anul·lació. Si es deu a motius de forma (no estava justificat que una norma així s'aprovés per reial decret), l'impacte podria ser limitat, perquè posteriorment el govern Rajoy ja va aprovar la norma de manera ordinària com a part dels pressupostos del 2018. Però si l'anul·lació es deu a un tema de fons, això podria fer que Hisenda es quedi aquest any sense la quantitat que li pertocaria recaptar anticipadament, que fins ara ha rondat entre els 3.000 i 8.000 milions.

Dit d'una altra manera, el dèficit pujaria automàticament en almenys 3.000 milions. Una notícia que segur que no agradarà a María Jesús Montero, l'actual ministra d'Hisenda, que per culpa del coronavirus ha d'afrontar un dels pitjors anys de la història per a les finances públiques espanyoles.

Segons les dades publicades ahir, la recaptació d'impostos va caure un 30% entre abril i maig (els dos primers mesos sencers amb l'economia paralitzada pel covid-19). Una patacada que supera fins i tot la que es va veure en els dos mesos posteriors a la fallida de Lehman Brothers. El dèficit públic d'aquest any es dispararà tant per la pujada de la despesa per fer front a la pandèmia com per l'esfondrament dels ingressos. I ara, a més, també perquè el TC ha anul·lat el truc comptable de Cristóbal Montoro.