El Constitucional alemany posa en risc el programa de compres del BCE i insta a revisar-lo

Brussel·lesSentència clau del Tribunal Constitucional d'Alemanya sobre el programa de compres de deute que el Banc Central Europeu (BCE) va engegar fa gairebé cinc anys sota el lideratge de Mario Draghi. Aquest dimarts, el tribunal de Karlsruhe ha decretat que les compres de deute no violen els tractats de la Unió Europea (que estableixen la prohibició de finançar els pressupostos dels estats membres) però, al mateix temps –i aquí està el risc–, considera que el BCE pot haver excedit les competències que li dona el marc comunitari, és a dir, que podien haver sigut desproporcionades.

Per aquest motiu, li dona tres mesos perquè justifiqui que no ha sigut així (és a dir, ha de demostrar que els beneficis del programa compensen els seus inconvenients, com ara les pèrdues que els baixos tipus d'interès tenen per als estalviadors) i insta el Bundesbank a deixar de participar en aquest programa si no ho demostra. L'òrgan de govern del BCE ha emès un esqüet després de reunir-se aquesta tarda en què assegura "prendre nota", recorda que el TJUE va avalar el seu programa fa dos anys i referma la seva intenció de continuar "fent el que sigui necessari" per garantir l'estabilitat de preus.

Les compres de deute de Draghi van arribar al Constitucional germànic a través d'una denúncia d'un grup de particulars, acadèmics i empresaris germànics entre els quals hi ha també el fundador del partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD), Bernd Lucke, i l'exdiputat del partit CSU (germà del partit CDU d'Angela Merkel), Peter Gauweiler.

Les implicacions en context de pandèmia

Amb tot, la sentència del TC alemany diu explícitament que la seva decisió "no afecta les mesures d'assistència financera adoptades per la UE i el BCE en el context de la crisi del coronavirus". El BCE va anunciar un enorme programa antipandèmia que servirà per comprar 750.000 milions de deute dels països de l'eurozona per ajudar-los a combatre el covid-19. Però hi ha dubtes de si, realment, això no acabarà afectant aquest programa antipandèmia.

Així ho creu Vitor Constancio, vicepresident del BCE quan es va iniciar aquest programa de compres de deute, el 2015. "Aquest és el risc. A Alemanya arribaran immediatament noves denúncies contra el PEPP [que és com es denomina tècnicament el fons antipandèmia]", ha dit Constancio a Twitter. Per a l'exbanquer del BCE, és "ridícul" que el tribunal distingeixi entre polítiques monetàries i polítiques econòmiques.

"La principal implicació no està a la superfície. El BCE pot continuar el progama de compra de deute i el Budesbank molt possiblement hi continuarà participant. El que canvia aquesta decisió és la independència del BCE", ha advertit a través de Twitter el professor de política econòmica i director de l'Institut Delors de Berlín, Henrik Enderlein.

Segons Enderlein, però, la voluntat de la sentència és pressionar el BCE i condicionar-lo perquè internalitzi la manera més ortodoxa d'actuar: "La sentència tindrà efectes directes en la forma en què el BCE pot continuar operant", avisa aquest economista, concloent que el nou programa aprovat per Lagarde podria haver-se de repensar si el BCE no vol estar en constant conflicte amb el tribunal alemany. "És un desastre", per a la integració europea ha conclòs aquest expert.

També s'han pronunciat en aquesta línia dos eurodiputats espanyols que formen part del comitè econòmic de l'Eurocambra. D'una banda, l'europarlamentari dels Verds, Ernest Urtasun, creu que "si el BCE ha de justificar la proporcionalitat de les seves compres, s'introdueix una inseguretat jurídica que pot fer dubtar els mercats i la capacitat legal del banc de comprar tot el necessari".

Similar és el posicionament de Luis Garicano, de Ciutadans, que creu que la sentència "posa pals a les rodes" de la UE. Ambdós eurodiputats a més han coincidit que això fa encara més necessari que la UE aprovi un pla de reconstrucció econòmic ambiciós, actualment encallat en les negociacions entre el nord i el sud europeu que pugnen per aconseguir una resposta conjunta a través d'endeutament compartit i transferències o bé només noves línies de crèdit per als més perjudicats.

El TC alemany contradiu el TJUE

Les conseqüències per a la integració europea que augura el director del Delors de Berlín s'expliquen perquè els jutges alemanys opinen que el programa del BCE va sobrepassar les competències de la institució "malgrat que el Tribunal de Justícia de la UE opinés el contrari". És a dir, que els tribunals europeus (teòricament superiors jeràrquicament) diuen una cosa i el TC alemany diu la contrària. El tribunal alemany, però, creu que la decisió del TJUE no l'obliga a res i que ha de fer la seva pròpia revisió. Un portaveu de la Comissió Europea ha reafirmat la "preeminència" de la justícia europea, recordant que les seves sentències són vinculats.

La decisió del constitucional alemany també posa a la llum un conflicte sempre latent en l'eurozona. Les diferents concepcions en la política monetària que mantenen els més ortodoxos com els alemanys contràriament a les posicions més heterodoxes de França o els països del sud. El 2015, el llavors president del BCE, Mario Draghi, va iniciar les compres de deute i alguns països europeus, encapçalats per Alemanya ja van mostrar-se reticents.

Teòricament, les compres havien de servir per elevar la inflació fins a fregar el 2%, que és l'objectiu que el BCE està obligat a perseguir. Alemanya sempre va sospitar, però, que Draghi no només volia elevar la inflació sinó reforçar la dèbil economia i el feble mercat de treball de l'eurozona, uns objectius que el BCE no contempla al seu mandat malgrat que altres bancs similars (com la Reserva Federal dels Estats Units) sí que ho fan. Ara el TC alemany diu que comprar deute per elevar la inflació sense tenir en compte els efectes que aquesta operació té en la política econòmica "ignora manifestament el principi de proporcionalitat".