Taylor Swift contra George Soros: és la guerra
La cantant fa públic que el magnat i tres grans corporacions tenen els drets de les seves cançons
Barcelona“I ara, senyores i senyors, el primer premi honorífic Dona Billboard de la dècada: Taylor Swift”. La càmera enfoca la cantant, icona mil·lennial nascuda als EUA, que just abraça els companys amb qui comparteix taula. Quan arriba a l’escenari, agafa el premi, se’l mira i es col·loca davant del micròfon. Ja cal que es preparin George Soros i els directius i propietaris del Grup Carlyle i de 23 Capital: els dards que està apunt de llançar Swift van directes cap a ells.
“Recentment hi ha hagut un nou canvi [en el sector] que m’ha afectat a mi personalment i que penso que és un corrent potencialment perjudicial per a la indústria”, deixa anar a mig discurs la compositora. Es refereix, sense metàfores difuses, al món del capital privat no regulat, “que compra la nostra música com si això fos el mercat immobiliari, com si fos una aplicació o una línia de sabates”. Els noms propis no es fan esperar. “Després que se’m negués l’opció de comprar la meva pròpia música -continua la cantant- el meu catàleg complet ha estat venut a la firma Ithaca Holdings, de Scooter Braun, en un acord que, segons he sabut, ha estat impulsat per la família Soros, 23 Capital i el grup Carlyle”.
La indignació de Taylor Swift ve de lluny, però va escalar en tensió poc abans que se celebrés la gala. La cantant havia fet públic l’estiu passat que portava anys intentant comprar els drets sobre les seves primeres cançons, en mans de la discogràfica independent amb què havia començat a treballar, Big Machine Records. Segons la seva versió dels fets, l’única opció que li donava l’empresa era seguir gravant discs amb ells i que, a canvi, per cada nou treball que publiqués li tornarien els drets d’un dels antics. Swift va rebutjar l’oferta, convençuda -diu- que el màxim directiu de la discogràfica (el seu enemic públic número 1, Scott Borchetta) vendria l’empresa tan bon punt ella signés aquest contracte.
Costa de saber si aquestes habilitats intuïtives són certes: Swift feia aquest escrit després de saber que, efectivament, Borchetta havia venut la discogràfica a Ithaca Holdings per -segons van explicar diverses fonts a Bloomberg- 300 milions de dòlars (270 milions d’euros). Així, la nova propietària de les primeres cançons de Taylor Swift passava a ser una companyia creada amb la manifesta intenció d’anar posseint accions d’altres empreses relacionades amb el món de la música, la tecnologia, la televisió i la cultura. El pacte al qual van arribar les discogràfiques col·locava Borchetta en l’equip directiu d’Ithaca, i a més adquiria una petita participació a la companyia. Igual que el grup Carlyle, que també aconseguia un paquet minoritari d’accions a través d’un dels seus fons.
L’home que va arruïnar un banc
No està del tot clar quan va descobrir Taylor Swift Soros o 23 Capital, però el cas és que va demanar a la nova discogràfica que li permetés interpretar una compilació de gran part dels seus èxits a la gala Billboard, i l’empresa l’hi va denegar: ho podia fer si es comprometia a no gravar versions de les cançons que ells posseïen el següent any i parava, també, de parlar malament d’ells públicament. I Taylor Swift va esclatar: “Fins ara cap d’aquests inversors s’ha molestat a contactar amb mi ni amb el meu equip per executar la due diligence en la seva inversió en mi”. Entre els assenyalats, George Soros.
Aquest magnat i inversor financer d’origen hongarès (ja fill adoptiu dels Estats Units, on fa 60 anys que viu), està entre les 200 persones més riques del món. És el president de Soros Fund Management i fundador de Quantum Fund, però el que el fa realment conegut és que és l’home que va arruïnar el Banc d’Anglaterra, després que un dels seus moviments com a inversor li reportés guanys per valor d’uns 1.000 milions de dòlars (avui més de 900 milions d’euros). Ni ell ni ningú de la seva família, directament increpats en el discurs de Taylor Swift, han dit res sobre el tema. Segurament, amb els 8.300 milions de dòlars (7.500 milions d’euros) de patrimoni que li atribueix Forbes, té altres coses de què preocupar-se.
