El taxi reclama un pla d'ajudes per sobreviure a la pandèmia

Barcelona / MadridSense turistes ni trajectes d’empresa i amb la ciutat buida de veïns per les vacances, l’agost ha sigut un mes complicat per al taxi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La caiguda dels ingressos per l’impacte de la pandèmia va forçar el sector a arribar a un pacte inèdit el mes passat: sense la intervenció de l’administració, les principals associacions de taxistes van acordar autoregular-se per evitar que tota la flota sortís al carrer alhora i repartir tant com fos possible els escassos passatgers que els alcen la mà. D’aquesta manera, les entitats van acordar que entre setmana circulessin el 60% de les llicències de taxi de l’AMB, però des d'aquest dilluns aquest escenari ha tornat al punt de partida.

“A l’agost vam arribar a un pacte molt unànime, però aquest cop no”, reconeix el portaveu de l’associació Élite Taxi, Tito Álvarez. Divendres encara no sabien la posició dels empresaris del taxi i el col·lectiu va optar per començar el curs amb el 80% dels vehicles amb la llum verda encesa. Tot i així, denuncien que aquesta situació perjudicarà la seva facturació i exigeixen a l’administració que tiri endavant una regulació per solucionar-ho. “Treure el taxi al carrer ja et costa 40 euros, si només en fas 50 estàs arruïnat”, reivindica Álvarez, que insisteix que les pèrdues ja arriben fins al 80% de la facturació.

El sector es reuneix demà amb l’Institut Metropolità del Taxi per exposar les seves queixes i avisa que respondrà amb mobilitzacions si no s’activa un pla de rescat. “La gent està demanant guerra i n’hi haurà. Al setembre passaran coses... Hi ha molta impotència, ràbia i desesperació”, avisa el portaveu d’Élite Taxi.

Álvarez assegura que els taxistes han quedat fora de la majoria de les ajudes per a autònoms perquè tributen pel sistema de mòduls. Això significa que els conductors donen una facturació estimada per calcular els impostos que han de pagar i, per tant, no poden justificar la davallada d’ingressos. A més, avisa que les moratòries que els van concedir els bancs per retardar el pagament dels préstecs per a les seves llicències comencen a esgotar-se. “Hem de tornar a pagar, però sense negoci. Serà un drama”, afegeix.

Sense clients a l’agost

La sequera de passatgers es repeteix també a Madrid, on com a Barcelona els taxistes van optar per reduir les llicències que circulaven cada dia. “Porto uns 60 o 80 euros a casa cada dia, màxim 90 si la jornada és molt bona, i sortint a treballar de cinc del matí a vuit del vespre”, explica el Miguel, conductor de tota la vida a la capital espanyola. Ell va comprar una llicència de taxi a finals de setembre del 2019, “després de deu anys estalviant”, ja que fins al moment la llogava. Aquest mes ha recollit sobretot persones “als hospitals, perquè qui normalment agafa taxis no ho fa, ni aeroports, ni oficines, ni grans esdeveniments, només persones grans”.

L’única sortida “possible” que veu el conductor és seguir amb una regulació com la d’aquest mes d’agost, però “l’Ajuntament s’ha fet el sord”, critica. L’equació entre oferta i demanda és el taló d’Aquil·les del taxi a Madrid no només ara, sinó històricament. José Miguel Fúnez, de la Federació Professional del Taxi de Madrid, explica a l’ARA que a la capital espanyola “se supera la ràtio mitjana de l’Estat, que és de 2,7 taxis per cada 1.000 habitants”. A més, les 433 parades només permeten espai per a 5.383 places, segons dades de l’Ajuntament de Madrid. “Amb un Ajuntament que no es responsabilitza i sense un accés a les ajudes, la situació podria ser com la de l’abril”, lamenta Fúnez.