La 'taxa Google' i l'acomiadament per baixes mèdiques justificades, al consell de ministres
Felip VI presideix per primera vegada la reunió d'un govern espanyol de coalició a la Zarzuela
MadridUn consell de ministres protocol·lari amb Felip VI i celebrat a la Zarzuela –és el primer que presideix el rei amb el govern de Pedro Sánchez i el segon des que va ser proclamat cap d'estat– posarà sobre la taula, si no hi ha sorpreses, dues propostes polèmiques: les taxes Google i Tobin, i la derogació de l'acomiadament per acumulació de baixes mèdiques.
La derogació de l'acomiadament per baixes mèdiques
A través d'un reial decret-llei, s'espera que el Congrés aprovi la derogació de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors que permet als empresaris acomiadar un treballador per haver acumulat baixes mèdiques justificades. La derogació anunciada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, es produeix després que el Tribunal Constitucional avalés a l'octubre la finalització d’un contracte laboral si hi ha faltes d’assistència justificades tot i que siguin intermitents.
L’article modificat el 2012 permet l’acomiadament si les baixes justificades assoleixen el 20% de les jornades hàbils, sempre que el total de faltes d’assistència els dotze mesos anteriors arribi al 5% de les jornades hàbils o al 25% en quatre mesos discontinus.
El principals sindicats han celebrat la derogació, però alguns sectors de la CEOE no la veuen amb bons ulls. El president de la patronal, Antonio Garamendi, ha arribat a plantejar que els set primers dies de baixa els pagui l'administració perquè, considera, "l'absentisme professional és una realitat a Espanya".
L'ajornament del cobrament de la 'taxa Google' per por de Trump
Sánchez es va comprometre al febrer a impulsar de nou l'impost digital conegut com a taxa Google, però només complirà a mitges la seva paraula: s’aprovarà el projecte de llei de la taxa digital, però s'ajornarà el seu cobrament fins a finals d’any, a l’espera que es produeixi un acord internacional per posa en marxa un impost que porta anys negociant-se, de moment sense èxit.
Les amenaces del president del Estats Units, Donald Trump, als països europeus que aprovin una taxa que afecti les seves multinacionals amb represàlies aranzelàries han tingut el seu efecte. El govern espanyol es trobava davant del dilema de tirar pel dret i ignorar les amenaces de Trump aprovant un impost que ajudarà a quadrar els pressupostos o cedir davant de Washington per no fer enfadar el govern més poderós del món. La vicepresidenta d'Afers Econòmics de l'executiu espanyol, Nadia Calviño, ha confirmat aquest dilluns des de Brussel·les que encara que el nou impost s'aprovi demà al consell de ministres hi haurà un ajornament de la liquidació fins a finals d’any.
Espanya segueix l’exemple de França, que també ha optat per ajornar la liquidació del seu impost digital, similar al que s’aprovarà aquest dimarts al consell de ministres, per l’actitud amenaçadora del president nord-americà. Trump demana que l’impost sigui voluntari per a les multinacionals. L’OCDE treballa per tancar un acord global sobre la taxa digital a la pròxima cimera del G-20, que se celebrarà al novembre. No està clar que hi pugui haver acord, però Espanya i França creuen els dits perquè finalment n’hi hagi.
Gravamen a grans multinacionals tecnològiques
La taxa Google que vol aplicar Espanya és un gravamen del 3% a determinats serveis digitals que només hauran de pagar multinacionals tecnològiques que facturin més de 3 milions d’euros a Espanya i 750 milions a la resta del món. És a dir, que l’impost no afecta petites i mitjanes empreses sinó grans tecnològiques com Google o Amazon.
El consell de ministres té previst aprovar aquest dimarts, si no hi ha sorpreses, tant la taxa Google com la taxa Tobin, l’impost que grava algunes transaccions financeres. En la legislatura anterior el govern socialista ja va intentar impulsar les dues taxes com a projecte de llei, però no es van arribar a tramitar a causa de la convocatòria d'eleccions. Amb les dues noves taxes, l'executiu de coalició espera recaptar uns 2.050 milions d'euros anuals (1.200 milions amb l'impost digital i 850 milions amb el de les transaccions financeres), tot i que el retard en el cobrament de la taxa Google deixarà un forat en els pressupostos.