El consell de ministres aprova la 'taxa Google': "S'ha d'adaptar la fiscalitat a la globalització"

MadridEl consell de ministres ha aprovat aquest dimarts dos decrets llei per impulsar un impost digital a les grans multinacionals tecnològiques –la taxa Google– i un altre impost per gravar algunes transaccions financeres –la taxa Tobin–. Però tal com aquest dilluns va avançar l'executiu espanyol, encara que la taxa Google passi tots els tràmits parlamentaris en uns mesos, el seu cobrament s'ajornarà fins al desembre a l'espera que es tanqui un acord internacional al novembre, a la cimera del G-20.

Espanya tem les represàlies dels Estats Units, que ha amenaçat els països que imposin un impost digital amb augmentar els aranzels per al sector de l'automòbil. El govern espanyol espera que hi hagi l'acord global al novembre i, de fet, es compromet a adaptar la llei espanyola a una eventual normativa internacional si es produeix l'acord. "En el cas que s’adopti una fiscalitat internacional, ens hi adaptarem. Prioritzarem que hi hagi una fiscalitat a nivell global", ha subratllat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

El govern espanyol preveu recaptar 1.818 milions d'euros anuals amb les dues taxes (968 amb la taxa digital i 850 amb la de les transaccions financeres), menys dels 2.000 milions que l'anterior executiu havia calculat quan va presentar per primera vegada, ara fa un any, els projectes de llei de les dues taxes. En aquella ocasió no es van arribar a tramitar perquè es van convocar eleccions i es van dissoldre les Corts. Diferents organismes, entre ells l'Autoritat Independent de Responsablitat Fiscal (Airef), ja havien advertit que les estimacions de recaptació de l'executiu eren massa optimistes. Ara Hisenda corregeix la xifra de l'impost digital a la baixa. En el primer projecte de llei s'estimava que es recaptarien 1.200 milions anuals.

La taxa Google, que tant preocupa al president dels Estats Units, Donald Trump, és un gravamen del 3% a determinats serveis digitals -la publicitat online o la venda de dades d’usuaris a tercers generades a partir de la informació proporcionada durant la navegació, entre d’altres- que hauran de pagar multinacionals tecnològiques que facturin més de 3 milions d’euros a Espanya i 750 milions a la resta del món. Afectarà grans empreses com Google o Amazon, moltes de les quals nord-americanes.

Pel que fa a la taxa Tobin, gravarà un 0,2% les operacions de compravenda d’accions d’empreses espanyoles amb una capitalització en borsa superior a 1.000 milions d’euros, independentment que el comprador tingui el domicili fiscal fora de l’Estat. "Hem d'avançar cap a una fiscalitat del segle XXI. La fiscalitat s'ha d'adaptar a la globalització", ha destacat Montero.

Acomiadament per baixes mèdiques

El consell de ministres també ha derogat l'article de l'Estatut dels Treballadors que permetia els acomiadaments per acumulació de baixes mèdiques justificades. És el primer retoc que fa el nou govern a la reforma laboral que el PP va aprovar el 2012. L'executiu ha promès derogar-ne els aspectes més lesius però per fer-ho intentarà un acord en el marc del diàleg social.

Amb l'article 52d ha fet una excepció perquè considera que va en contra dels drets fonamentals. L’article modificat el 2012 permet l’acomiadament si les baixes justificades assoleixen el 20% de les jornades hàbils, sempre que el total de faltes d’assistència els dotze mesos anteriors arribi al 5% de les jornades hàbils o al 25% en quatre mesos discontinus. El govern espanyol havia convertit aquesta derogació en una prioritat després que el Tribunal Constitucional avalés a l'octubre la finalització d’un contracte laboral si hi ha faltes d’assistència justificades encara que siguin intermitents.

Els principals sindicats han celebrat la derogació, però alguns sectors de la CEOE no la veuen amb bons ulls. El president de la patronal, Antonio Garamendi, ha arribat a plantejar que els set primers dies de baixa els pagui l'administració perquè, considera, "l'absentisme professional és una realitat a Espanya".