El covid es cobra més de 132.000 aturats a Catalunya

BarcelonaEn només nou mesos la pandèmia ha liquidat els set anys consecutius de descens de la taxa d'atur i els sis de creació d'ocupació a Espanya. I ho ha fet tot i els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), que no es comptabilitzen com a aturats, i que va impulsar el govern espanyol precisament per evitar xifres històriques d'atur. De fet, els principals organismes econòmics ja havien insistit al llarg del 2020 de la debilitat del mercat laboral estatal per fer front a la crisi del covid. Les dades de l'enquesta de població activa (EPA) fetes públiques aquest dijous han corroborat tota aquesta feblesa.

La crisi sanitària s'ha cobrat 132.100 aturats a Catalunya durant l'any passat i ha situat la taxa de desocupació en un 13,9%, una xifra lluny de la de pic assolit en l'última crisi bancària (24,4%) però més de tres punts per sobre de la del 2019. Dit d'una altra manera: un de cada quatre nous desocupats a Espanya és del Principat, que encapçala el rànquing de ser la comunitat autònoma on més ha crescut l'atur en xifres absolutes el 2020 i la tercera en percentatge (+32%). Pel que fa als llocs de treball, el covid n'ha destruït durant l'any passat 137.600, cosa que representa un empitjorament del 4% respecte al 2019.

De fet l'any passat s'ha tancat amb un augment de la desocupació de totes les comunitats excepte a Múrcia, Extremadura, Galícia i Ceuta, que també són les úniques que no han destruiït ocupació.

En total a l'Estat s'han sumat 527.900 aturats el 2020 i s'ha situat la taxa de desocupació a nivells del 2012 i una mica més elevada que la de Catalunya: 16,1% (2,35 punts més que al tancament del 2019). La pandèmia també ha destruït més de 622.000 llocs de treball."Que l'atur augmenti tenint en compte la impossibilitat d'acomiadar durant sis mesos un treballador que ha estat en ERTO és una dada molt preocupant", alerta el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona Jordi García. Aquesta situació, afegeix, porta a dues conclusions: "La prohibició d'acomiadar no serveix i que quan s'acabin els ERTO es dispararà l'atur perquè no s'està creant ocupació".

Els joves, en el punt de mira de la crisi

En aquest context pessimista, una de les dades més preocupants continua sent l'atur juvenil. En qualsevol país de la Unió Europea aquesta taxa acostuma a doblar la de l'atur del total de població, però en el cas tant de Catalunya com d'Espanya supera, amb escreix, aquesta tendència. Al Principat el 2020 es va tancar amb una taxa d'atur entre la població de fins a 24 anys del 38,1% (11,9 punts percentuals més que el 2019), mentre a l'Estat la xifra és encara més alarmant: d'un 40,1%, gairebé deu punts més que el 2019.

Les dades reforcen el que avisava dimecres l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), que els joves havien rellevat la gent gran com a col·lectiu més vulnerable d'aquesta crisi. "Els joves no s'estan incorporant al món laboral perquè no s'estan creant llocs de treball; a això s'hi ha de sumar que la majoria de contractes temporals que han expirat en plena pandèmia i que no s'han renovat estaven ocupats en gran part per joves", puntualitza el catedràtic de dret del treball. Sumada a l'atur juvenil, les altres dades que inquieten són que ja hi ha 152.400 llars amb tots els membres a l'atur a Catalunya i que la destrucció ha afectat tots els sectors, sobretot els serveis, els més castigats per la pandèmia.

Pessimisme a Catalunya i optimisme a Espanya

El conseller de Treball, Chakir El Homrani, ha reconegut que les "dades no són bones", però s'ha mostrat esperançat que el mercat laboral es reactivi aquest estiu i també per l'augment de 16.100 ocupats durant l'últim trimestre del 2020, una dada que suposa "un bri d'esperança" tot i que no ha servit per salvar el 2020.

Més optimista s'ha mostrat la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que s'ha agafat a les dades del quart trimestre –en què hi va haver un augment de l'ocupació de 167.400 persones a Espanya, "l'increment més important des del 2005"– per assegurar que "l'ocupació es va continuar recuperant el quart trimestre i la taxa d'atur es va reduir millorant les previsions".

En la línia del conseller de Treball, els sindicats CCOO i UGT han reconegut que estaven preocupats i han assegurat que el que reflecteixen les dades de l'EPA són les conseqüències "devastadores" i "greus" en un mercat laboral "precari" i "fràgil".

¿Es capgirarà la tendència negativa el primer semestre del 2021, tal com preveu la Generalitat? "Tot dependrà de si s'aconsegueix la immunitat de grup. L'aconseguirem aquest any? Tenint en compte que el contagi està disparat i que les vacunes van lentes, en tinc molts dubtes", conclou el professor de la UB.