El covid-19 destrueix més d'un milió de llocs de treball a Espanya sense comptar els ERTO

BarcelonaNi en els pitjors anys de crisi econòmica s'havia registrat un descens tan pronunciat de l'ocupació a Espanya: la pandèmia ha destruït un milió de llocs de treball. L'Enquesta de Població Activa (EPA) recull que en el segon trimestre de l'any hi ha 1.074.000 ocupats menys, una reducció del 5,4% respecte als tres mesos anteriors i del 6% en comparació amb l'any passat. I això sobre el paper, perquè, tal com assenyala l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en la nota on recopila les dades, la radiografia no inclou els expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) i classifica les persones que estan en aquesta situació com a ocupades.

En total, doncs, hi ha 18,6 milions de persones amb feina a Espanya. Però més de 4 milions d'aquestes persones van assegurar en ser enquestades per l'EPA que no treballaven bé per vacances, per malaltia, excedència o bé, en el cas de gairebé 3 milions i mig de treballadors, per estar precisament en ERTO. Així, en realitat les persones que tenen feina i efectivament treballen són 13,9 milions, és a dir, un 35,14% de la població amb edat de fer-ho.

"La metodologia és així: des de l'any 85 les dades d'atur no inclouen col·lectius molt concrets (com són els aturats que fan cursos o els que estan en ERTO)", explica Jordi Garcia, catedràtic de dret laboral a la Universitat de Barcelona. "Les dades deixen fora un munt de gent, així que si la foto que veus et preocupa, has de pensar que t'ha de preocupar una mica mica més –afegeix–. Hi ha molta gent que no hi surt encara, i la possibilitat que surtin a la foto (és a dir, que es tornin a incorporar al mercat de treball) és molt baixa".

Què ha passat, doncs, si aquest milió d'ocupats menys no reflecteix l'efecte de l'atur temporal? "Que s'ha aturat l'activitat", respon Garcia. I això vol dir que no hi ha clients, que potser les botigues que al principi estaven obertes van acabar tancant i que no els calia contractar gent, o que s'han deixat de fer contractes que s'haurien fet si l'economia no estigués paralitzada.

A Catalunya la situació no és gaire millor. El Principat és la comunitat que lidera tant els descensos en l'ocupació com el creixement de l'atur. Hi ha 3.227.000 de persones ocupades a Catalunya, i això suposa 223.700 persones menys que en el primer trimestre del 2020. De fet, l'única comunitat en què hi ha més gent ocupada que en el trimestre anterior són les Illes Balears; a la resta, la xifra cau, sobretot a Catalunya, Andalusia (198.100 persones ocupades menys) i Madrid (184.400). A més, segons l'EPA hi ha més de 61.900 nous aturats catalans (en total són 472.900), cosa que situa la taxa d'atur català en el 12,8%. Feia exactament tres anys que no es registrava un indicador tan elevat: el segon trimestre del 2017 era del 13%.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, aquesta mateixa taxa se situa el segon trimestre en el 15,3%, gairebé un punt més elevada que la que es registrava en el primer trimestre de l'any. En xifres absolutes això vol dir que hi ha 55.000 persones aturades més (+1,6%) a Espanya i que la xifra total se situa en els 3,36 milions. Però aquí també hi ha una petita desviació, que possiblement explica perquè l'atur creix molt per sota del que es disminueix l'ocupació: no totes les persones que han perdut la feina han pogut registrar-se com a aturades per qüestions derivades del confinament i, per tant, han estat classificades com a persones inactives.

L'estadística recull, efectivament, un notable increment de gent que teòricament no té feina ni en busca: si el trimestre passat la taxa de creixement d'aquest indicador girava al voltant de l'1% tant en comparació amb l'últim trimestre del 2019, com amb el segon trimestre de l'any passat, el període entre l'abril i el juny del 2020 deixa un 6,4% de persones inactives més que en els tres mesos anteriors i un 8,7% més que en el mateix període del 2019. En total, hi ha uns 17,6 milions de persones inactives a Espanya, altra vegada un milió de persones més que tres mesos enrere.

Un tercer trimestre encara pitjor

"Aquesta dada possiblement serà molt conjuntural: quan les oficines vagin recuperant la seva activitat ens tornarem a trobar amb els números habituals", indica el catedràtic de la UB respecte als inactius. El problema, per a aquest expert, és que no només les dades d'aquest trimestre són dolentes, sinó que les del tercer trimestre seran encara pitjors. "Aquesta segona enquesta de l'any no reflecteix l'efecte en el turisme, perquè agafa fins al juny", explica Garcia. I segurament això es notarà una mica més endavant: el 30 de setembre es notarà més l'impacte d'un mal estiu per al sector, i les persones en ERTO o bé s'incorporaran a la feina o aniran a l'atur, diu.

En conjunt, mentre que en el primer trimestre de l'any l'EPA recollia que els sectors més afectats a Espanya eren els dels serveis, l'agricultura i la construcció, però que per exemple la indústria veia créixer les seves xifres d'ocupació, en el segon trimestre no hi ha cap sector amb xifres positives. S'han destruït 922.000 llocs de treball al sector serveis, uns 122.000 a la indústria, uns 107.000 a la construcció i gairebé 46.000 a l'agricultura.