La tardor "reformista" del govern espanyol

Madrid"El govern de la recuperació". Així va presentar Pedro Sánchez els canvis dins l'executiu espanyol del mes de juliol i així encara una tardor en què, malgrat que la pandèmia continua escampant algunes incerteses, el terreny econòmic jugarà un paper imprescindible per apuntalar, precisament, la sortida de la crisi el 2022 i una plena recuperació el 2023, com el mateix Sánchez ha fixat en el calendari. Ara per ara, l'executiu treu pit d'una primavera econòmica amb un creixement del PIB millor del previst –va augmentar un 2,8% el segon trimestre– i d'un mercat laboral que sembla aguantar el xoc econòmic: amb un atur que cau dia a dia i amb una xifra descendent de treballadors que continuen acollits a un expedient de regulació temporal d'ocupació. També s'aferra als 10.000 milions d'euros de fons antipandèmia europeus que poden arribaran abans que s'acabi l'any, i que serviran per "impulsar" el creixement.

Ara bé, també hi ha esquerdes estructurals com la dependència econòmica del turisme, que va causar estralls el primer any de pandèmia; la precarietat i temporalitat al món laboral, que afecta sobretot joves i dones; i una de més recent, l'alça dels preus sense precedents de la llum i que determinaran també la manera com se sortirà de la crisi. Els pròxims quatre mesos, el govern té al davant una "agenda reformista", en paraules de Pedro Sánchez, que recull canvis en polítiques laborals, socials i també fiscals. Una agenda marcada per una contínua negociació, fruit de les diferències ideològiques –més en matèria econòmica– entre els dos socis del govern de coalició (PSOE i Unides Podem) i també dels estira-i-arronses amb els agents socials (sindicats majoritaris i patronals) amb qui el govern espanyol s'ha compromès a dialogar algunes de les mesures.

El tret de sortida el va donar la primera part de la reforma de les pensions i la revalorització amb l'IPC com a mesura estrella, una norma que afecta gairebé nou milions de pensionistes i que no només va obtenir el vistiplau dels agents socials, sinó també de la comissió del Pacte de Toledo. Passats aquests filtres, i el del consell de ministres, el primer bloc de la reforma arriba al Congrés, on l'aprovació no es presenta fàcil a l'executiu. El Partit Popular, ara per ara, hi gira l'esquena, malgrat que en el seu moment la va aprovar en el marc del Pacte de Toledo, i alguns dels socis amb qui el govern s'ha recolzat per aprovar els pressupostos generals de l'Estat, com ERC i Bildu, ja han avisat que no els convenç. La normativa, per tant, encara és susceptible de canvis.

Però el govern espanyol encara ha de fer deures. El ministeri de la Seguretat Social ha deixat per al primer semestre del 2022 el futur sistema de cotització per als autònoms, malgrat que ja s'està negociant i que les organitzacions de treballadors per compte propi exigeixen "rapidesa". Per al final de l'any que ve toquen la resta de canvis, alguns dels quals espinosos, com la revisió del còmput d'anys de cotització per fixar la pensió i que el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá (PSOE), vol ampliar. Una proposta que no agrada a Podem.

Canvis laborals

En l'àmbit laboral, el ministeri de Treball encapçalat per Yolanda Díaz ha guanyat un pols: la confirmació d'una "immediata" pujada del salari mínim professional, d'entre 12 i 19 euros, després de vuit mesos de congelació. Ara, Díaz té al davant algunes de les carpetes més complicades del nou curs. Primer, els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), que malgrat que caduquen aquest 30 de setembre tothom dona per fet que es prorrogaran, caldrà veure si amb matisos.

Després, i també sobre els ERTO, el govern ha de començar a dissenyar l'estructura dels futurs expedients "permanents": un nou mecanisme d'ajust intern de les empreses alternatiu als acomiadaments. La seva discussió anirà lligada a la de la reforma laboral, apunten fonts coneixedores de la negociació a l'ARA, la línia mestra en matèria legislativa que s'ha d'aprovar abans del desembre segons el compromís amb Brussel·les.

La derogació completa de la reforma laboral del Partit Popular de l'any 2013 ja és un miratge. Díaz batallarà per canviar-ne alguns dels aspectes més controvertits: es vol recuperar la ultraactivitat dels convenis, posar sostre a la subcontractació i que els convenis sectorials prevalguin sobre els de l'empresa. També s'apostarà per simplificar els contractes a tres: un d'estable, un altre de temporal –limitat a situacions molt específiques i justificades– i un de formació. Fins ara la patronal hi ha mostrat desacord, però en aquest cas, qui també encapçala un front reticent a una reforma profunda és la ministra d'Economia, Nadia Calviño.

Però als treballadors també els afectarà la futura llei de diversitat familiar. El ministeri de Drets Socials treballa per ampliar el permís de maternitat i paternitat i, a més, aprovar una ajuda a la criança.

Habitatge i fiscalitat

Malgrat que els vuit mesos de retard en la llei d'habitatge estatal sembren el pessimisme sobre la seva aprovació, el pla normatiu del govern espanyol per al 2021 la preveu. Després del canvi de carteres al ministeri de Transports, la flamant ministra Raquel Sánchez (PSOE) –que com a alcaldessa de Gavà va regular els lloguers en zones tensionades– només s'ha reunit un cop amb el ministeri de Drets Socials de Ione Belarra (Podem), amb qui negocia la llei. Segons ha pogut saber l'ARA, de moment no s'ha fixat cap nova reunió ni tampoc un calendari per continuar negociant.

La clau de volta és la regulació dels lloguers. Per a Podem limitar-los directament és una línia vermella, mentre que el PSOE defensa els incentius fiscals per rebaixar-ne el preu. A més, el ministeri de Raquel Sánchez també té damunt la taula el disseny del futur sistema de pagament a les carreteres, que substitueixi els peatges.

Finalment, qui tampoc s'escapa d'una tardor intensa és el ministeri d'Hisenda. La titular, María Jesús Montero, ha d'aconseguir els vots per tirar endavant els comptes públics de l'Estat per al 2022, que tornaran a engreixar-se gràcies als fons antipandèmia europeus (que, per exemple, permeten mantenir el sostre de despesa de l'any que ve molt semblant al del 2021), i també ha de treure del calaix la reforma de l'harmonització fiscal, la del model de finançament autonòmic i, finalment, la reforma fiscal.

"S'aprovarà alguna mesura (fiscal), però aquest any no serà el de la revolució fiscal", anticipen fonts del ministeri d'Hisenda a l'ARA. Malgrat que Podem volia canvis aquest any, l'executiu s'esperarà a les conclusions del grup d'experts a qui ha encarregat un informe sobre la reforma fiscal i que està previst que arribi el febrer de l'any que ve. Sobre el model de finançament autonòmic i l'harmonització fiscal, ara per ara només hi ha hagut reunions tècniques al voltant del concepte de "població ajustada" per definir exactament quines variables (i com han de computar) es tindran en compte a l'hora de repartir els diners entre les comunitats.