Col·lapse i crits a la seu de Pimec

BarcelonaVint anys i gairebé un lustre d'espera, i encara una mica més. En concret, dues hores per als primers empresaris que esperen per dir la seva a les portes de la seu barcelonina de Pimec. Se celebren les primeres eleccions de la història de la patronal en què els votants poden triar entre dues opcions. I, com en tota primera vegada, res a veure amb el que s'esperava que passés. “Això és una vergonya”, exclama una de les persones, que espera aproximadament dues hores després que s'hagin donat per començades les votacions. 

L'embús l'ha originat Antoni Cañete, un dels possibles presidents de la patronal. En la tanda de números que es donen per registrar els votants, però que no serveix per cridar-los, l'actual secretari general de l'entitat té el número u. Però, a més del seu vot, en diposita 100 més que té delegats, un procés que s'allarga hores. I, esclar, en sortir, els que portaven aquest temps esperant se li han tirat a sobre. 

“Això està fet perquè no votem”, se sent des de la cua. “No ho he organitzat jo”, es defensa Cañete. “No, Jordi Pujol [ho ha organitzat]”, respon irònic una persona de l'equip de Pere Barrios, l'altre candidat a presidir Pimec. Però Cañete ja és lluny: es dirigeix a la seu de Girona a dipositar encara més vots delegats, amb la intenció de descol·lapsar la seu de Barcelona.

Amb tot, el mal ja està fet, i els ànims visiblement crispats. En sortir una persona implicada en l'organització a explicar que ja s'ha improvisat l'obertura d'una segona mesa, un home la increpa i li diu que això no és veritat, que si fos així la cua avançaria. “Si no tens informació nova no vinguis a dir res”, li crida. Una altra empresària directament marxa: “Tinc una reunió, no puc esperar més”. Ara l'organització canvia una mica d'estratègia, i surt amb gotets petits de cafè per premiar la paciència dels que s'esperen.

Entre ells, un empresari que, amb cafè o sense, diu que aguantarà el que faci falta. El seu precedent són les eleccions a la Cambra de Comerç, cosa que el té convençut que l'Assemblea Nacional Catalana repetirà victòria i assolirà la presidència de Pimec a través de Barrios. ¿Ell vota per qüestions independentistes o perquè creu que cal renovar l'entitat? “50-50”, respon. Pel que sigui, però ell insisteix: aquest dimarts és l'últim dia de Cañete a l'entitat. 

Mobilització amb doble lectura

Tanta mobilització sembla que ha d'anar necessàriament a favor de Pere Barrios, no? No ben bé: “Pot ser que algú voti per assegurar-se que [Barrios] no guanya”, diu un altre dels empresaris que espera per votar. El mateix Barrios tendeix més cap a aquesta lectura: “Us puc anticipar que perdrem clarament”, diu, resignat, unes cinc hores abans que tanquin els centres i comenci el recompte.

A l'altra punta de la cua aquest missatge no arriba, però segur que faria respirar tranquil·la una altra votant a qui pertorba que aquestes s'hagin convertit en unes eleccions polítiques. “Només cal escoltar els seus discursos”, respon, en el sentit que cap dels dos ha presentat gaire clarament el seu programa. Ella busca com a president de Pimec algú que planti cara a l'allau de problemes a què fan front les petites empreses arran de la pandèmia. “¿Com vols que no votem, amb el que ens està passant?”, es pregunta. Però així i tot marxa, impactada per la cua. Ja ho tornarà a provar després.