La Cori no té dubtes: “Això ha d’acabar amb un nou 15-M, tant de bo sigui així”. Ha vingut a manifestar-se a la plaça Urquinaona per protestar contra l’augment del preu de l’energia, dels carburants i dels preus en general. Està afiliada a CCOO i té una veïna dos pisos per sobre que aviat no podrà pagar el rebut de la llum: “No pot sortir de casa, li han de portar el menjar i si li tallen la llum serà la fi per a ella”. Un nou 15-M? No sembla tan diferent el descontentament present del que es vivia l’any 2011. I més a jutjar per la quantitat de manifestacions, mobilitzacions i protestes convocades en un sol dia. La marxa lenta dels taxistes a l’aeroport, els transportistes en vaga, la protesta contra la sentència del TSJC i el 25% de les hores lectives en castellà, la manifestació contra el preu de la llum i, una mica més tard, encara una última protesta en contra de la política espanyola amb el Sàhara. El descontentament és notori i sagnant.
A Urquinaona, molt poca assistència de persones no sindicades. La Maruja, igual que la veïna de la Cori, pateix per arribar a final de més i també pateix, i encara més, per no poder ajudar els seus fills i la seva neta. “Que podem fer? Cridar i protestar, poca cosa més. I ara la guerra, estem molt malament, no sé si havíem estat mai tan malament”. Camil Ros i Javier Pacheco s’esforcen per explicar que abaixant els impostos, la política que enarboren els partits polítics i el govern central, no farem gran cosa: “Per acabar d’enfonsar-nos només ens falta buidar la caixa de diners públics que ajuda els més desafavorits i apaivaga, en part, les creixents desigualtats”, argumenta el líder de CCOO a Catalunya. També hi és Tito Álvarez, a qui tothom coneix perquè és el portaveu d’Elite Taxi. Al matí ja ha tingut feina, però a la manifestació de la tarda hi assisteix com a representant de les associacions d’autònoms. És igual d’arrauxat que sempre: “Estem en mans de multinacionals, de lobis autonòmics i de voltors. Això és un infern!” Escoltant els líders sindicals, queda clar que emparenten indefectiblement el malestar present –els preus, l’energia– amb el malestar de la crisi sanitària fruit de la pandèmia, quasi com un relat continuista i malaltís. “I ara amb la guerra a Ucraïna encara tot es desferma més”, conclou Ros.
“Tant de bo aviat un nou 15-M”. Les paraules de la Cori ressonen per tota la Via Laietana.