Un any després del tancament de Spanair, els empleats segueixen sense cobrar
Els 2.604 treballadors de l'aerolínia continuen pendents de rebre els 40 milions d'euros d'indemnitzacions que reclamen al Fons de Garantia Salarial
BarcelonaEl 27 de gener es compleix un any del cessament d'operacions de Spanair, que va deixar milers de passatgers a terra i va acabar amb el somni de fer del Prat un hub intercontinental, mentre els treballadors estan pendents de cobrar les seves indemnitzacions i el procés concursal segueix obert.
L'empresa va anunciar de sobte que cessava les seves operacions deixant a milers de passatgers a terra, en total més de 250.000 afectats, i va posar fi a l'aspiració que una aerolínia de capital català fes del Prat un "hub", un aeroport de connexions amb una important presència de vols intercontinentals.
Un any després del tancament de Spanair els 2.604 treballadors que es van quedar al carrer segueixen pendents de cobrar els 40 milions d'euros que li reclamen al Fons de Garantia Salarial (Fogasa) en concepte d'indemnitzacions i alguns d'ells han pogut recol·locar-se en altres companyies, diverses del sector, segons fonts del sindicat USOC.
El procés concursal en el que va entrar la companyia poc després del cessament de les seves operacions es tramita al jutjat mercantil número 10 de Barcelona i fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han explicat a Efe que durant aquest temps s'han pogut vendre algun dels actius de Spanair, com els drets d'emissió de CO2.
El jutjat tramita ara les impugnacions dels crèdits qualificats a l'informe, que van ascendir a 24 tot i els 3.000 creditors que hi ha en la causa i, quan estiguin resoltes, s'obrirà la fase de liquidació de la companyia, que podria estar resolta per a l'estiu.
L'informe provisional de l'administració concursal apunta que l'aerolínia té un deute de 508,6 milions i crèdits per 78,8 milions, mentre que els seus actius estan valorats en 53,8 milions.
30.000 viatgers creditors
El portaveu de l'Associació d'Afectats pel Cessament d'Operacions de Spanair (ACOS), Cándido Conde-Pumpido Varela, ha explicat a Efe que la majoria dels viatgers que van pagar amb targeta els seus bitllets d'avió han pogut recuperar els seus diners a través de les entitats financeres.
Estan pendents de recuperar els seus diners uns 30.000 viatgers que es van haver de presentar com a creditors al concurs i el portaveu d'ACOS només veu una via perquè puguin cobrar: intentar que es declari la "culpabilitat per part del consell d'administració en el concurs" i que les entitats que formaven part del mateix facin front al conjunt dels deutes dels creditors.
El 27 de gener de 2012 la companyia va anunciar la suspensió d'operacions a partir d'aquella mateixa nit, decisió que va ser justificada pel seu president, Ferran Soriano, avui director executiu del Manchester City, per "prudència i seguretat" després de fracassar els intents de trobar un soci que aportés capital i la determinació de la Generalitat de posar fi a les seves inversions en la companyia.
De somni a malson
El 2009, Iniciatives Empresarials Aeronàutiques (IEASA), participada per empresaris i institucions catalanes, va comprar el 80,1% de Spanair a la companyia escandinava SAS pel preu simbòlic d'un euro i amb l'objectiu de fer del Prat un hub que dotés a l'aeroport de Barcelona de connexions intercontinentals.
Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona, Catalana d'Iniciatives, Avança i Cimalsa, participades en diferent mesura per la Generalitat i l'ajuntament de Barcelona, van formar part de l'accionariat de l'aerolínia, juntament amb la societat Volcat, en la que estaven l'associació Femcat o el RACC, a més d'un col·lectiu de pilots, personal i directius.
La dificultat de trobar un soci que aportés capital va ser suplerta per un continu degoteig d'aportació de fons públics en un moment en què les retallades de la Generalitat provocaven protestes ciutadanes.
El govern català va reconèixer que va destinar 135,5 milions d'euros a Spanair que, juntament amb l'aportació de l'ajuntament de Barcelona, van fer que els diners públics invertit en l'aerolínia en uns 150 milions d'euros, i ja en el seu moment van explicar que seria "difícil de recuperar".
