El tancament de les nuclears, molts problemes i una oportunitat

BarcelonaForo Nuclear, la patronal de les centrals nuclears espanyoles, va reaccionar amb duresa a la retallada dels beneficis caiguts del cel a les elèctriques que el govern espanyol va aprovar dimarts. “El projecte de llei pel qual s’actua sobre la retribució del CO₂ no emès del mercat elèctric, en els termes que està plantejat, juntament amb l’excessiva pressió fiscal actual, abocaria al cessament de l’activitat de tot el parc nuclear”. Ras i curt, una amenaça de tancament.

Però els experts del sector ho veuen bastant difícil. Primer, perquè per tancar les centrals atòmiques cal permís del govern espanyol i de l’empresa que opera el sistema, Red Eléctrica. A més, al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PINIEC), remès a Brussel·les, s’estableix el calendari de tancament, entre el 2027 i el 2035. Els experts coincideixen en assenyalar que prescindir ara de l’energia nuclear abocaria a un preu de l’electricitat encara més alt, perquè s’hauria de generar més energia en cicles combinats de gas (un combustible que ha multiplicat per 12 el seu preu l’últim any) i, de retruc, augmentarien les emissions de CO₂, amb dues conseqüències: més contaminació i un encariment de la llum encara superior, perquè els drets d’emissió han doblat el seu preu l’últim any.

La resposta a les elèctriques de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va ser molt clara: no es poden tancar les nuclears sense permís. I la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, en una conferència a Enginyers Industrials de Catalunya, ho va reblar: no es poden tancar centrals nuclears ni reduir-ne la càrrega sense el vistiplau de l’operador i que el Consell de Seguretat Nuclear ho determini. “El calendari de descàrregues no es pot fer de manera aleatòria, perquè cal garantir al territori la seguretat del subministrament. És una estructura crítica del país”, va assegurar.

L’enginyer i expert en temes energètics Pep Puig ho té clar. “La potència instal·lada de cicles combinats i cogeneració que hi ha és suficient”, explica, malgrat que reconeix que això obligaria a consumir més gas per a la generació elèctrica. Però Puig també hi veu una part positiva: “El tancament de les nuclears podria ser un incentiu per incrementar la inversió en renovables”.

El president de la comissió d’energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Montagut, destaca que hi ha un aspecte fonamental per no tancar les nuclears: el suport del sistema. Les nuclears produeixen de manera contínua –a diferència de les renovables, que depenen del vent o del sol– i garanteixen el subministrament continuat. Montagut apunta que per poder tancar les nuclears caldria un sistema d’emmagatzematge de les renovables. Un sistema que, en l’actualitat, passa per la hidràulica de bombeig. Brussel·les veu amb bons ulls aquest tipus de central, que consisteix en tenir dos embassaments a dues cotes diferents. En els moments de pic de demanda produeix electricitat com qualsevol altra central, però en hores vall s’aprofita l’energia sobrant del sistema per tornar a bombar l’aigua a l’embassament superior.

Segons Montagut, “la solució per donar suport a l'eòlica i la fotovoltaica és el bombeig”, però caldria definir abans de l’estiu quines inversions s’haurien de fer. A més, també aposta per les interconnexions, malgrat que cal també molta inversió, com demostra l’experiència d’aquest estiu quan un problema a la xarxa francesa va provocar una apagada general a tot Espanya. “Estem penjant d’un fil”, assegura.

Rendibilitat de les centrals

Dijous els responsables de les nuclears d’Iberdrola i Endesa van anar al Congrés i van rebaixar el to. Malgrat tot, Iberdrola va apuntar que el 2024 la generació nuclear podria deixar de ser viable. En qualsevol cas, els responsables de les companyies asseguren que, perquè les nuclears siguin rendibles, el preu mínim del MWh hauria de ser d’entre 57 i 60 euros. 

Però el cert és que les tres nuclears catalanes (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II) –propietat d’Endesa (85,4%) i Iberdrola (14,6%)– van recuperar la rendibilitat el 2018, després de les pèrdues de 17,7 milions del 2017. El 2018 van guanyar gairebé 21 milions; el 2019 el benefici es va enfilar a més de 42 milions, i el 2020, tot i la pandèmia, van guanyar 24 milions, amb un preu del MWh al mercat majorista molt inferior que l’actual, de 33,96 euros de mitjana anual.