El jutge tanca la investigació per les ‘black’ i vol jutjar 66 persones

BarcelonaEl jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va tancar ahir, després d’un any i dos mesos, la instrucció contra els exdirectius de Caja Madrid i Bankia que van fer servir les conegudes com a targetes black. Andreu demana jutjar Miguel Blesa, Rodrigo Rato i 64 directius més per haver utilitzat aquestes targetes o per haver-ne autoritzat l’ús. La fiscalia i les acusacions tenen ara deu dies per formular els seus escrits d’acusació i sol·licitar si volen anar a judici o sobreseure la causa.

El jutge deixa molt clar a la interlocutòria -que ahir va difondre- que les targetes van ser emeses sense cap contracte i “fora del circuit ordinari de targetes d’empresa”. A més, Andreu certifica que les despeses realitzades amb aquestes targetes opaques no tributaven i que, per aquests motius, haurien de ser tractades com a “retribucions irregulars”. Les black, afirma també el jutge, “no tenien com a finalitat les despeses de representació o professionals”, com havien defensat davant seu diversos dels directius investigats.

En total, els directius van gastar 15,25 milions d’euros en retirades d’efectiu, compres a centres comercials o conceptes tan difusos com “clubs, sales, festes, discoteques, pubs i bars”. Entre els investigats hi ha directius nomenats pel PP, el PSOE, IU, les patronals i els sindicats.

Arran de la investigació, Andreu va imposar una fiança de 16 milions a Miguel Blesa i una altra de tres milions a Rodrigo Rato, ja que la major part de la despesa en targetes opaques es va realitzar durant el mandat del primer. Personalment, Blesa es va gastar 436.000 euros i Rato prop de 100.000 euros, però el jutge els fa responsables de la despesa global feta quan eren al càrrec. Rato va aconseguir un aval de tres milions d’euros a través del Banc Sabadell, del qual és client, però Blesa va ser incapaç de reunir els diners i el jutge li va embargar els béns.

Possibles conseqüències

Durant la implosió del sector financer i els posteriors rescats, cap banquer ha anat a presó (tret d’un pas esporàdic de Miguel Blesa). Però per a alguns experts, com Manuel Conthe, expresident de la CNMV, el cas de les targetes black és el que pot acabar provocant que això acabi passant.

L’origen de les targetes black cal trobar-lo en l’any 1988, quan el president de Caja Madrid, Jaime Terceiro, va decidir “dignificar” el càrrec de conseller elevant els sous per equiparar-los al d’altres entitats. No va ser, però, fins al 1994 quan l’entitat va decidir concedir “targetes d’empresa per a pagaments de despeses”. De totes maneres, l’actual investigació de les black només arriba fins al 1999 perquè és l’any a partir del qual l’entitat conserva informació disponible.

Nomenaments polítics, de patronals i sindicats

Partit Popular

De les persones investigades n’hi ha 21 que van ser nomenades a proposta del PP, que és el partit que tenia més pes a l’entitat.

Partit Socialista i IU

El PSOE i IU tenen, respectivament, 11 i 3 persones investigades.

Sindicats i patronals

CCOO tenia 6 persones ara investigades, la UGT 4 i les patronals 3.