Talgo tanca l'any amb un futur incert

MadridTalgo acabarà l'any sense haver resolt les incerteses que envolten el seu accionariat i el calendari el colla cada cop més. Després del veto del govern espanyol a l'opa de l'hongaresa Magyar Vagon per la totalitat del seu capital social, el fabricant de trens espanyol va haver de pensar en un pla B per resoldre la sortida del principal accionista, el fons d'inversió anglès Trilantic, que amb un 30% del capital social fa anys que busca la manera de desfer-se de la seva participació. Aquí va ser quan el nom de la basca Sidenor va aflorar com a principal interessat.

Les negociacions entre Sidenor i Trilantic van començar a l'octubre, però continuen encallades pel preu que ofereix la companyia basca que presideix l'empresari José Antonio Jainaga. De fet, pengen d'un fil després que la mateixa siderúrgica hagi obert la porta a abandonar la compra, tal com van apuntar fonts de l'empresa. "[La compra de Talgo] No és una qüestió de vida o mort", indicaven aquestes fonts a principis de desembre.

El problema d'arrencar el 2025 en aquesta situació és que ja no estarà vigent la clàusula que obliga Trilantic a negociar la venda de la seva participació amb els altres accionistes, cosa que li donaria via lliure per fer i desfer. Cal tenir en compte que Trilantic té la participació sindicada amb Torreal, el vehicle inversor de la família Abelló, així com amb la participació dels Oriol, la família fundadora de Talgo. A través del vehicle inversor Pegaso en controlen de manera conjunta un 40%. Al sector ferroviari s'ha rumorejat que hi ha altres possibles interessats en Talgo, com el Fons Polonès de Desenvolupament (la SEPI de Polònia).

Sidenor ha plantejat comprar-li a Trilantic el 29,9% de Talgo a un preu de 4 euros l'acció, cosa que suposa valorar la participació en 150 milions d'euros. Aquesta, però, és una oferta inferior a la que va fer Magyar Vagon (5 euros l'acció, que és el mínim que estaria disposat a acceptar Trilantic), per bé que està per sobre del valor actual de l'acció de Talgo a la borsa (aquest divendres ha tancat als 3,38 euros). Al moviment de Sidenor s'hi sumarien el govern espanyol i basc.

Algunes veus del sector miren amb recel aquesta via i recorden que no seria el primer cop que Sidenor fa marxa enrere enmig d'una possible operació industrial. L'exemple més recent és el de la catalana Celsa, que de fet continua sense soci industrial. Però també s'hi afegeix el cas del fabricant de motors i turbines d'avions ITP.

Trifulga amb Renfe

Mentrestant, a Talgo mantenen diferents fronts oberts. El primer és la trifulga amb Renfe, que li reclama 116 milions d'euros per l'endarreriment en l'entrega dels trens Avril, a més d'unes compensacions addicionals que Talgo titlla "d'improcedents".

Alhora, la incertesa entre els empleats pel que fa al futur industrial del fabricant de trens no deixa de créixer (aquesta setmana UGT i CCOO han emès un comunicat en què exigeixen una solució). Des de les plantilles es posa l'èmfasi en el fet que Talgo necessita un inversor que l'ajudi a entomar nous contractes a mitjà i llarg termini de manera que pugui competir amb els altres principals fabricants europeus, com CAF, en un moment d'efervescència de la inversió pública al tren.