Suspès de sou i feina per enviar una foto per WhatsApp

BarcelonaEl 10 de març de l’any passat, un dia després que l’ARA publiqués la vinyeta que encapçala aquest text, Antoni Llamas, aleshores treballador de Residus del Maresme SL, va decidir compartir aquesta mateixa imatge en un grup de WhatsApp de feina en què hi havia tres persones més de l’entorn laboral. Segons explica ell mateix, i consta a les demandes posteriors a les quals ha tingut accés l’ARA, la resposta al missatge va ser clara: “Aquest wup [abreviació de whatsapp ] és per incidències de feina [...]. De moment, per si no te n’has assabentat, qui et paga la nòmina en un 51% és Ferrovial”, va respondre una gerent que hi havia al grup. Llamas es va disculpar. I deu dies més tard, va rebre una carta de l’empresa, en què li notificaven una suspensió de sou i feina de tres dies.

A la notificació, l’empresa li imposava una sanció per “falta greu” en considerar que la imatge era “una caricatura ofensiva que posava en dubte l’honorabilitat del Grupo Ferrovial”, l’empresa que ostenta el 51% de Residus del Maresme, on Llamas feia d’encarregat. La carta també remarcava que el missatge de Llamas “atemptava contra la bona imatge de l’empresa”, que aquella mateixa setmana havia estat als titulars de diversos mitjans, després que Fèlix Millet confessés que alguns directius de Ferrovial pagaven comissions a canvi d’obra pública a través d’un suposat patrocini al Palau. Aquells fets han quedat ratificats aquesta setmana a la sentència del Cas Palau, tot i que els directius han sigut absolts perquè el delicte ha prescrit.

Llamas va impugnar la sanció per la via judicial. Aquest treballador va demanar-ne la nul·litat al·legant que la multa vulnerava els seus drets fonamentals, “en concret el dret fonamental a la llibertat d’expressió”, segons recull la demanda. A més, exposava que la sanció anava en contra de la seva integritat moral i que realment era una represàlia per les seves “reclamacions de tenir més mitjans tècnics i humans” i poder dur a terme així la tasca que li havia sigut encomanada.

“Jo era tècnic i tenia 17 persones al meu càrrec; en una ocasió jo vaig fer arribar una carta tant al Consell Comarcal del Maresme com a Ferrovial, que són les dues empreses de les quals depenia la meva, per explicar-los els problemes amb els quals em trobava, les necessitats i els aspectes que, al meu parer, calia canviar”, explica Antoni Llamas.

Contactada per aquest diari, l’empresa no ha fet declaracions sobre el cas. Llamas, en canvi, assegura que, arran d’aquesta petició, la companyia va generar “una situació de tensió insostenible” per la qual va acabar demanant una baixa per ansietat. “Mai abans en la meva vida professional havia necessitat una baixa”, recorda el treballador.

El conflicte desencadenat per la sanció es va acabar resolent poc abans d’entrar a judici: “Van voler-ho acabar ràpid i em van proposar pagar-me els 45 dies per any treballat perquè marxés, i jo vaig acceptar”, explica Llamas, que manté que el que va passar és fruit de la situació laboral i no del missatge de WhatsApp: “La vinyeta que vaig passar ja havia sortit publicada i no era la primera vegada que ens passàvem fotografies”.

Xarxes socials en l’entorn laboral

Malgrat que aquest cas no va necessitar resolució judicial i les parts van arribar a un acord just abans de la vista, l’auge de les noves tecnologies ha fet que xarxes socials com WhatsApp i Facebook entrin de ple al dret del treball i estiguin cada vegada més presents als judicis i les sentències, com a prova i, també, com en aquest últim cas, com a motiu de la disputa.

El 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va sentenciar l’acomiadament d’una treballadora d’una llar d’infants per riure d’un dels alumnes en un grup de WhatsApp de feina. A Madrid, des del novembre, la justícia investiga el cas d’un grup de policies que haurien comès un presumpte delicte d’odi per intercanviar insults i amenaces en un xat sobre l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena.

Fins i tot les instàncies supranacionals han començat a pronunciar sobre aquesta qüestió. El Tribunal Europeu de Drets Humans va dictaminar, el setembre passat, que les empreses podien espiar les aplicacions de missatgeria instantània i el correu electrònic dels seus treballadors, però amb condicions: que sigui en horari laboral i informant prèviament el treballador.