El Suprem planteja enviar la macrodemanda per les clàusules terra a Europa

MADRIDLa decisió sobre la macrodemanda presentada per l'Associació d'Usuaris de Banca, Caixes i Assegurances (Adicae) contra 101 entitats –bancs i caixes– per les clàusules terra encara es farà esperar. El ple de la sala civil del Tribunal Suprem ha decidit preguntar a les parts afectades per la demanda si és procedent formular una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la demanda col·lectiva d'Adicae. Dit de manera planera: el Suprem té dubtes jurídics sobre la demanda i entén que és necessari elevar una pregunta a Europa perquè sigui el tribunal comunitari qui els resolgui.

El fet és que una de les parts recurrents, és a dir, algunes de les entitats bancàries afectades per la demanda, van plantejar al Suprem que aquest ha de ser el camí. Per això ara el tribunal ha donat deu dies a les parts afectades perquè es pronunciïn i diguin si estan d'acord a enviar els dubtes a Europa. ¿Això vol dir que si una de les parts, com ara Adicae, s'hi nega, el Tribunal Suprem no elevarà el cas al TJUE? No, però el Suprem està obligat a donar aquest temps a les parts afectades. D'aquí deu dies, la sala del Tribunal Suprem s'haurà de tornar a reunir i decidir si envia la causa a Europa o no.

Quins dubtes té el Tribunal Suprem?

El Tribunal Suprem té tres dubtes. El primer, si és compatible el control abstracte, que és el que es realitza en una acció col·lectiva com la d'Adicae, amb un examen de transparència sobre la càrrega jurídica i econòmica al consumidor propi d'una demanda individual. El segon dubte rau en la identificació d'un "consumidor mitjà" entre els 9.000 usuaris o consumidors a qui afecta la demanda, tenint en compte les particularitats de cada cas, no només pels diferents tipus de clàusules terra sinó també perquè afecta moltes entitats. I, finalment, el Suprem té dubtes sobre el retorn de les clàusules terra en els casos posteriors al 2013, com demana Adicae. El 2013 va ser l'any en què el Suprem va anul·lar aquestes despeses hipotecàries extres, però no va aprofundir en el seu retorn.

Amb tot, el Suprem ja acumula una setmana de retard en la macrodemanda presentada per Adicae després que dijous passat s'ajornés la deliberació.

Què demana Adicae?

Adicae va interposar una macrodemanda contra 101 bancs i caixes per demanar que aquestes entitats retornessin el total de les despeses hipotecàries carregades abusivament als clients que havien firmat clàusules terra. En concret, Adicae havia demanat que es retornessin totes les quantitats cobrades per la banca a través d'aquestes clàusules i no només les aplicades als contractes a partir del 2013.

A quins clients afecta?

La macrodemanda afecta 9.000 usuaris. Tanmateix, Adicae sempre ha dit que els afectats per aquestes clàusules terra podrien ser uns tres milions a tot l'Estat.

Quants diners s'haurien de retornar?

Segons les estimacions d'Adicae, la banca hauria de retornar entre 170 i 190 milions d'euros al total d'afectats. Ara bé, la xifra encara podria créixer molt més si després de la sentència altres usuaris s'animessin a reclamar el retorn de les despeses hipotecàries. A més a més, des d'Adicae recorden que hi ha prop de 220.000 casos individuals sobre les clàusules terra "bloquejats" als jutjats.

Amb tot, la quantitat de diners que els usuaris recuperarien dependria de cada hipoteca: és a dir, del termini, el tipus d'interès o clàusula, el diferencial, etc.

Què són les clàusules terra?

Les clàusules terra són un topall al tipus d'interès que els bancs fixaven en el moment de concedir una hipoteca a un client. En aquests contractes hipotecaris no només es tenia en compte l'Euríbor, el tipus variable que marca la majoria d'hipoteques, sinó que les entitats hi afegien aquest topall –o clàusula terra– de manera que s'asseguraven un pagament mínim en cas que l'Euríbor caigués o fos negatiu, com va passar per primer cop l'any 2016.

La justícia ha reiterat en diverses resolucions que aquestes clàusules van ser abusives i, de fet, la mateixa llei de crèdit immobiliari les va prohibir el 2019.

Per què va començar el periple judicial?

El descens de l'Euríbor hauria provocat que els clients paguessin molt menys per les seves hipoteques. Ara bé, la sorpresa entre els usuaris va saltar quan, per contra, continuaven pagant perquè en els seus contractes hi havia aquestes clàusules terra. Molts clients van activar demandes contra els bancs perquè asseguraven que desconeixien que en els seus contractes apareixien aquestes clàusules, que van ser declarades abusives i poc transparents. L'any 2013 el Tribunal Suprem va decidir anul·lar aquestes despeses hipotecàries extres, però no va entrar en la qüestió del seu retorn. Per això el periple continua. Les organitzacions de defensa dels consumidors en reclamen la devolució total.

Què ha dit fins ara Europa?

Malgrat el debat al Suprem, una sentència de fa just dos anys del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja marcava el camí a seguir: el 2020 el TJUE va sentenciar que quan les clàusules eren declarades abusives i poc transparents, els bancs havien de retornar tots els diners carregats al client i no només una part, com el 2015 havia sentenciat el Tribunal Suprem. Aquell any el Tribunal Suprem va declarar nul·les les clàusules i va sentenciar que s'havien de restituir les quantitats de manera "moderada", és a dir, no del tot.