Cop del Suprem al Castor: sentencia que els consumidors no n'han de pagar el manteniment

BarcelonaNou cop judicial al Castor. Aquest magatzem de gas aixecat per l’empresa Escal (controlada en dues terceres parts per la constructora ACS, l’empresa de Florentino Pérez), va haver de tancar el 2014 pels moviments sísmics que provocava als municipis més propers tot i trobar-se en alta mar. Des d’aleshores, l’Estat s’encarrega del manteniment d’aquest magatzem, amb un cost milionari que l’empresa pública Enagas repercuteix en els rebuts de gas tant dels ciutadans com de les empreses espanyoles.

Ara, però, el Suprem ha donat la raó a la patronal catalana Cecot, que va interposar un recurs en considerar que repercutir aquest cost en els consumidors era injust. El Suprem comparteix aquesta opinió i ha condemnat l’Estat a reintegrar els diners que ciutadans i empreses van pagar entre el 2014 i el 2015.

De moment, això són 'només' 18 milions d’euros. Però el Suprem encara té recursos pendents pels pagaments que s’han fet fins al 2018. En vista d’aquesta última sentència, el més previsible és que el Suprem també estableixi que el manteniment fet en els anys posteriors tampoc l’hagin de pagar els ciutadans a través del rebut del gas.

En total, segons els càlculs de Cecot, en el període 2014-2018 els consumidors han pagat uns 200 milions per mantenir el fallit magatzem de Florentino Pérez. Però la xifra seguiria creixent durant els 30 anys que s’havia de mantenir el Castor fins a sumar un cost de 4.500 milions, segons explica la Cecot.

La patronal, molt activa en la batalla contra els costos que els ciutadans i empreses han hagut d’assumir per culpa de la mala gestió del Castor, ha celebrat la sentència. "Considerem que el magatzem Castor és una inversió fallida, en la qual va prevaldre la construcció de l'infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d'acord que els usuaris del gas hagin d'assumir el cost quan ni tan sols s’ha posat en marxa”, ha declarat el president de Cecot, Antoni Abad, a través d’un comunicat.

El mateix Abad va explicar que la indústria és responsable del 60% que es consumeix a Espanya, de manera que aquest sector era el principal perjudicat pel fet que es traspassés el cost del manteniment a través dels rebuts. “Això afecta directament a la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei del subministrament de gas”, ha completat Abad.

De moment, l’Estat té dos mesos per tornar els 18 milions que ha cobrat de més als clients del gas. Cecot va assegurar que activarà un mecanisme perquè els consumidors de gas puguin recuperar aquest import. De totes formes, falta per veure que no passi com amb el cèntim sanitari, un impost que les administracions (Generalitat de Catalunya inclosa) van estar cobrant de forma indeguda durant anys. En total, les administracions van cobrar 13.000 milions de forma il·lícita a ciutadans i empreses. Així ho va sentenciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2014. Però a l’hora de la veritat, entre que molts ciutadans no havien conservat la factura i que alguns dels pagaments ja havien prescrit, l’Estat va acabar tornant una petita part d’aquests 13.000 milions.

A banda, també falta veure què farà ara l’Estat per pagar el manteniment del Castor a partir d’ara. Una opció és que, en comptes de fer-ho pagar als consumidors, ho financiï amb els pressupostos de l’Estat (en detriment, per tant, d’altres partides). Una altra opció és que miri la manera de no fer-se càrrec d’aquest cost. Consultat per aquest diari, el ministeri d’Hisenda encara no sap precisar com es pagarà aquest import a partir d’ara.

El TC ja va tombar la indemnització

Aquesta decisió del Suprem suposa un nou revés per a la gestió que el govern espanyol ha fet d’aquest polèmic magatzem de gas, ubicat al mar a la frontera entre el País Valencià i Catalunya.

A banda d'assumir el manteniment per a les següents tres dècades, l’Estat també va indemnitzar l’empresa propietària del magatzem, Escal, amb 1.350 milions d’euros, però l’any passat el Tribunal Constitucional també va tombar aquesta decisió.

El govern central va pagar aquesta milionària indemnització a una inusitada velocitat: en menys de 35 dies. Això va ser així gràcies a un decret aprovat de forma urgent. Unes presses que el Constitucional va trobar injustificades i que van ser motiu, precisament, perquè aquest tribunal decidís anul·lar-la.

El projecte del Castor el va idear el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, però va ser l’executiu del popular Mariano Rajoy qui va decidir pagar la indemnització amb celeritat. El motiu que va argumentar el ministeri d’Energia d’aleshores va ser que s’hauria qüestionat la credibilitat d’Espanya. També és cert, però, que Escal havia de tornar el crèdit que havia rebut del Banc Europeu d’Inversions per construir el Castor. Si no hagués tornat el rebut, això hauria pogut tenir repercussions molt serioses tant per a Escal com per a ACS.