El Suprem absol López Abad de falsejar els comptes de la CAM el 2010

L'organisme absol també Francisco José Martínez García i rebaixa unes altres dues penes de presó

RESPONSABILITATS PENALS  Els directius de la CAM, com l’exdirector general Roberto López Abad -a la imatge-, ja van donar explicacions per la gestió de l’entitat a les Corts Valencianes. Ara corren el risc de seure al banc dels acusats per haver comès els delictes de falsejament de comptes, apropiació indeguda i falsedat en document mercantil.
Daniel Martín
23/07/2019
2 min

ValènciaEl Tribunal Suprem ha absolt l'ex director general de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) Roberto López Abad i l'ex director general d'inversions i riscos Francisco José Martínez García dels delictes de falsedat comptable als quals els havia condemnat en 2017 l’Audiència Nacional per manipular els comptes de l'entitat. Durant el primer semestre del 2011, la CAM va fer públic que l'any anterior havia guanyat 65 milions d'euros quan en realitat acumulava unes pèrdues de 1.136 milions.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'alt tribunal també ha acordat rebaixar a la meitat la pena pel delicte de falsedat en els comptes facilitats als inversors a la successora de López Abad, María Dolores Amorós, per a qui l’Audiència Nacional va fixar tres anys de presó. Una reducció del 50% de la condemna de la qual també s'ha beneficiat l'ex director general de l'Àrea de Planificació i Control, Teófilo Sogorb, que es queda amb una pena de dos anys.

Pel que fa López Abad i Martínez García, ara fa dos anys, l’Audiència Nacional va considerar que havien provocat beneficis aparents en efectuar una "reexpressió" dels comptes donant de baixa de forma fraudulenta actius titulitzats. Ara, però, el Suprem creu que existeix "si més no, un dubte raonable" i que no "es pot apreciar amb la certesa necessària” que aquesta operació generés un “perjudici".

Els arguments

La sala afirma que durant el judici no es va esclarir si amb l'aplicació de la circular del Banc d'Espanya 3/2010, que permetia tenir en compte el valor de les garanties immobiliàries de determinats préstecs, la valoració de la CAM hauria variat. En concret, el Suprem recorda que el perits que van declarar que l'aplicació d'aquesta circular hauria estat “rellevant” perquè “no hi hauria hagut diferències substancials entre els resultats de 2010 consignats en els comptes de l'entitat i els que haurien d'haver sigut consignats de no haver donat de baixa en el balanç els actius titulitzats".

En el cas María Dolores Amorós i Teófilo Sogorb, els Suprem els manté la condemna, tot i que reduïda, per mentir als inversors amb els informes del primer trimestre i primer semestre del 2011. El tribunal recorda que les xifres del balanç i de l'informe dels estats financers, resultaven "irreals" i aquesta disparitat "va constituir un dels motius rellevants per a la intervenció de l'entitat, pels riscos que suposava la situació per al sistema financer en el seu conjunt”.

En la seva sentència, el tribunal ha ratificat l'absolució de responsabilitat civil a la Fundación CAM, el Banc Sabadell i Caser. També va rebutjar els recursos presentats per la Fundació Obra Social de Caja Mediterráneo i el Fons de Garantia de Dipòsits. La CAM es va sanejar el 2011 gràcies a la intervenció del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i va ser posteriorment adjudicada al Banc Sabadell. L'entitat catalana va aprofitar l'antiga seu de la CAM a Alacant per fixar-hi la seva seu social els dies posteriors a l'1-O.

Sentència Caixa Mediterrani (CAM)
stats