El Suprem declara improcedent l'acomiadament d'una empleada que va encadenar 242 contractes en 8 anys
La dona era netejadora del Clínic i era contractada contínuament com a interina
BarcelonaLa sala social del Tribunal Suprem ha declarat improcedent l'acomiadament d'una treballadora que en vuit anys va signar 242 contractes d'interinitat per substitució com a netejadora a l'Hospital Clínic de Barcelona, per cobrir vacances, descansos i permisos d'altres empleats de l'empresa.
El tribunal ha condemnat l'empresa a optar entre la readmissió, amb abonament dels sous de tramitació, o el pagament d'una indemnització d'11.088 euros, perquè considera que en aquest cas ni era vàlida la causa consignada en el contracte ni hi concorren les circumstàncies que haurien permès validar una modalitat contractual diferent, com la del contracte eventual.
La sala ha estimat el recurs de cassació interposat per la treballadora contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va sostenir que era correcta la utilització del contracte d'interinitat per cobrir supòsits de vacances, descansos o permisos d'altres empleats. La sentència d'instància, dictada pel jutjat social número 11 de Barcelona, també va desestimar la demanda de l'empleada i va concloure que, tot i el gran nombre de contractes, tots estaven justificats degudament i per això no hi havia frau de llei en la contractació.
La treballadora va signar contractes d'interinitat per substitució com a netejadora de l'Hospital Clínic de Barcelona des del desembre del 2007 fins al gener del 2011, en què va començar a cobrar l'atur. Al març d'aquell any va tornar a treballar al mateix lloc amb la mateixa modalitat contractual. En total va signar 242 contractes, sempre amb la mateixa categoria de netejadora, en els quals s'indicava el nom de la persona a la qual substituïa i la causa: afers propis, dies de conveni, recuperació horària, incapacitat temporal de vacances, festa optativa de conveni, absència, permís sindical, malaltia familiar o casament familiar. El 8 de maig del 2015 l'empresa li va notificar l'extinció del contracte.
El tribunal rebutja que la cobertura de les vacances es pugui realitzar per la via del contracte d'interinitat per substitució. Els magistrats entenen que la interinitat és per substituir un treballador que té dret que li reservin el lloc de feina, però no en altres casos com les vacances. L'absència per vacances no és una situació de suspensió del contracte de treball amb dret a reserva de plaça, sinó una mera interrupció ordinària de la prestació de serveis que no genera vacant reservada pròpiament dita.
Per a la sala, les vacances no són una circumstància no previsible que justifiqui l'interinatge, sinó que l'empresa és "plenament coneixedora que la plantilla amb què compta disposa de vacances i descansos amb la regularitat pròpia d'aquestes situacions i, per tant, la resposta al volum d'activitat habitual ha de preveure les hores d'efectiva prestació".
La sentència, de la qual és ponent la magistrada María Lourdes Arastey, explica que el fet que "els treballadors de la plantilla exercitin els seus drets al descans i a les vacances és una circumstància previsible i, per tant, no s'ajusta a dret la cobertura temporal de les seves funcions acudint a la via d'interinitat per substitució". La magistrada considera aquestes absències a la feina com el "normal desenvolupament del contracte de treball" i creu que "formen part de la previsió organitzativa que li correspon dur a terme a l'ocupador, allunyant-se de l'excepcionalitat que el contracte eventual vol solucionar".
El contracte indefinit és la regla general
La sala afegeix que no es pot oblidar que en l'ordenament jurídic espanyol "el contracte indefinit constitueix la regla general de la qual s'aparten els supòsits taxats i específicament dissenyats pel legislador, caracteritzats tots ells per la nota de causalitat". En aquest aspecte, segons la sentència, "el contracte d'interinitat obeeix a la circumstància extraordinària en què pugui incórrer la plantilla de l'empresa al no concórrer una causa de suspensió del contracte". I rebla: "No és cap cosa extraordinària disposar dels períodes de descans i vacances, als quals tenen dret tots els treballadors de l'empresa".