MadridEl Tribunal Suprem s’ha fet enrere. En una decisió sense precedents, l’alt tribunal ha decidit 24 hores després replantejar-se el contingut de la sentència anunciada dijous en la qual eximia els clients dels bancs de pagar els impostos associats a les hipoteques i obligava les entitats bancàries a fer-se càrrec d’aquests tributs.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
L’endemà del daltabaix a l’Íbex-35 derivat de la sentència, el president de la sala contenciosa administrativa del Suprem, Luis María Díez-Picazo, ha anunciat en un comunicat que convocarà el ple, format per 31 magistrats, per analitzar la decisió després de constatar “l’enorme repercussió econòmica i social” que havia provocat la resolució. Si la sentència tingués caràcter retroactiu -cosa que l’escrit del jutge no deixava clar- tindria un fort impacte en els comptes de les entitats bancàries, i això ha fet que els jutges s’ho repensin.
Díez-Picazo també justifica la seva decisió pel “gir radical” del criteri que fins ara havia mantingut el Suprem en la qüestió dels impostos sobre les hipoteques, és a dir, els tributs que es paguen per inscriure l’operació i elevar-la a escriptura pública. La sentència de dijous modificava la jurisprudència del mateix Suprem, que al febrer havia establert que era el client qui havia d’assumir l’impost hipotecari, el contrari que la resolució de dijous. Segons algunes fonts del Suprem, Díez-Picazo considera que la qüestió té tanta rellevància social i tant impacte econòmic que s’hauria d’haver resolt al ple i no en un tribunal amb només sis magistrats.
Recursos i litigis congelats
L’anunci no suposa formalment la suspensió de la sentència, però a la pràctica queda congelada. No es resoldrà cap recurs dels clients ni cap altre litigi que tingui a veure amb els impostos de les hipoteques fins que el ple del Suprem revisi la decisió. Segons la resolució que havia fet pública dijous la secció segona d’aquesta sala, integrada per sis jutges, són els bancs els responsables de pagar una taxa que varia en funció de la comunitat autònoma. A Catalunya és de l’1,5% del total de l’import de la hipoteca contractada. En un pis de 400.000 euros, per exemple, l’impost puja a 6.000 euros.
El pas enrere del Suprem suposa una galleda d’aigua freda per a les associacions de consumidors, que dijous aplaudien la sentència perquè els donava la raó. Ahir, aquestes organitzacions van criticar durament el pas enrere del Suprem. “Això és un escàndol i fa molta pudor”, va assegurar ahir Rubén Sánchez, portaveu de Facua, entitat de defensa dels drets dels consumidors. Sánchez també va recordar que, en el cas de les clàusules terra, el Suprem va determinar el 2013 que els clients no podrien recuperar els diners per l’impacte econòmic que tindria la mesura, mentre que després el Tribunal de Justícia de la UE va corregir l’alt tribunal espanyol.
Des d’Adicae, associació d’usuaris de bancs, caixes i assegurances, els seus responsables van qualificar la nota publicada pel president de la sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal d’“irresponsabilitat” i van subratllar que la sentència és “ferma”. Adicae va anunciar que seguirà endavant amb la presentació de demandes col·lectives dels usuaris que volen reclamar la devolució de l’impost.
Incertesa jurídica
La decisió del Suprem crea una gran incertesa jurídica, perquè hi havia una sentència ferma -i, per tant, els afectats ja podien reclamar la devolució dels impostos pagats indegudament-, però ara el mateix tribunal la congela i adverteix que no es resoldrà res fins que es prengui una decisió definitiva. I encara més: el problema més immediat és determinar qui paga els impostos en el cas de les hipoteques subscrites a partir d’ara i fins que el ple del Suprem es pronunciï definitivament.
Tot i que el Suprem ha obert la porta a fer marxa enrere, el sector bancari espanyol es prepara per apujar el preu dels préstecs hipotecaris si l’alt tribunal acaba confirmant la sentència. “Si has d’assumir un cost que no estaves assumint i ja comptaves amb uns diferencials ajustats, en un mercat hipotecari tan competitiu com és l’espanyol, [encarir les hipoteques] seria el més obvi”, van explicar ahir fonts del sector bancari a Europa Press.
El govern espanyol encara no ha reaccionat a la notícia -com tampoc ho va fer dijous al·legant que l’havia d’estudiar detingudament-, però en privat fonts de la Moncloa subratllen que el tema és molt sensible pel seu impacte econòmic i que la sentència de dijous “contenia elements estranys”.
Després d’un dijous negre per als bancs, que van liderar les pèrdues a l’Íbex-35, els mercats han reaccionat el divendres amb una pujada després de fer-se pública la decisió del Suprem de deixar sense efectes la sentència. El selectiu espanyol, en el qual els bancs són el sector de més pes, es va recuperar moderadament del daltabaix de dijous, però al finalitzar la jornada alguns bancs han tornat a registrar caigudes davant la possibilitat que el ple del Suprem pugui confirmar la sentència.
LES CLAUS
Per què el Suprem diu ara que revisarà la sentència que obliga els bancs a fer-se càrrec dels impostos?
El Suprem justifica la decisió per “l’enorme repercussió econòmica i social” que tindrà la sentència -el forat dels bancs si han d’assumir el pagament de la taxa amb caràcter retroactiu es calcula en milions d’euros- i pel “gir radical” del criteri de l’alt tribunal, que al febrer havia determinat que els impostos de la hipoteca els havia de pagar el client, mentre que la sentència de dijous afirma el contrari. El ple de la sala contenciosa administrativa del Suprem analitzarà la situació i decidirà si anul·la la doctrina que estableix que els bancs han de pagar els impostos. Seria un nou gir de 180 graus.
¿És un procediment habitual, paralitzar els efectes d’una sentència?
En absolut. És una decisió inèdita que ha creat sorpresa dins i fora de la judicatura. En realitat, no se suspèn la sentència. El que fa el Suprem és paralitzar els efectes del veredicte, però no l’anul·la. A la pràctica, fins que el ple no prengui una decisió definitiva sobre qui ha de pagar els impostos lligats als crèdits hipotecaris no es resoldrà cap litigi que tingui a veure amb aquestes taxes ni cap possible recurs presentat pels clients per recuperar els diners.
Què són els impostos de les hipoteques?
Es coneixen com a actes jurídics documentats i inclouen taxes lligades a la formalització del crèdit, com ara l’escriptura del préstec hipotecari. A Catalunya suposen un 1,5% de l’import del crèdit. Qui compri una casa de 400.000 euros, per exemple, ha de pagar-ne 6.000.
Què passa si s’ha de subscriure una hipoteca en els pròxims dies?
És una gran incògnita. La decisió de revisar l’última sentència crea una situació d’incertesa jurídica. En principi, però, la sentència és ferma i els bancs haurien d’assumir el cost dels impostos dels crèdits. Grans bancs com el BBVA o Bankia van eliminar ahir de la seva web la informació sobre hipoteques.