El cèntim sanitari posa les finances de l'Estat contra les cordes
El govern només ha pagat el 15% dels 13.000 milions recaptats, però el Suprem l'obliga a tornar-ho tot
BarcelonaDos anys després, el cèntim sanitari torna a complicar les coses a les arques públiques del govern espanyol. El febrer del 2014 va ser el Tribunal de Justícia de la Unió Europea qui va posar sobre la taula del ministeri d’Hisenda una factura de 13.000 milions d’euros que l’Estat havia de retornar per haver recaptat de manera il·lícita l’impost conegut com a 'cèntim sanitari' entre el 2002 i el 2013, un tribut que va declarar il·legal. El govern espanyol, però, es va negar a tornar els diners anteriors ingressats més de quatre anys enrere argumentant que el dret a reclamar el retorn d’impostos havia prescrit. Gràcies a això, l’Estat només ha desemborsat un 14%, o un de cada set euros, dels 13.000 euros que havia ingressat per aquest concepte.
Ara, però, és el Tribunal Suprem qui ha alertat a l’Estat que està obligat a retornar el total de l’import. Això té un gran impacte per als afectats que puguin acreditar amb factures el pagament del cèntim sanitari, que s’aplicava a l’hora de pagar benzina, però pot tenir-ne encara més per a l’Estat, que ha estat incapaç de complir els objectius de dèficit des de l’inici de la crisi.
El cop judicial al cèntim sanitari: cinc preguntes amb resposta
El Suprem va estimar ahir els vuit primers recuros que reclamaven la responsabilitat patrimonial de l’Estat pel cobrament d’aquest tribut des del 2002. Fa dos anys, el Tribunal de Luxemburg va declarar il·legal aquest impost sobre la gasolina que comunitats autònomes com Catalunya i les Illes Balears van cobrar fins al 2013. De fet, aquesta sentència va arribar arran d’un litigi interposat per una empresa de Tarragona, Transports Jordi Besora, que volia recuperar 45.000 euros pagats per aquest concepte.
Els arguments de Montoro
El Tribunal de Luxemburg va considerar aquest tribut il·legal per no tenir una “finalitat específica”, és a dir, que no tenia cap funció determinada més enllà de la purament recaptatòria. Però després d’aquesta sentència, el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va considerar que la sanció només podia comprendre els anys no prescrits: els quatre exercicis fiscals anteriors a la sentència, tal com explica Albert Sagués, soci fiscalista del despatx TGG. Per això, només va pagar 1.800 milions, un 13,8% del total.
Perquè l’Estat hagi de retornar els més d’11.000 milions que li falten, tots els afectats haurien de poder presentar les factures de la gasolina del període comprès entre el 2002 i el 2010. Tot i això, només que el govern espanyol hagi de retornar el 50% d’aquesta quantitat ja seria prou elevada per fer més difícil encara el compliment dels objectius de dèficit marcats per Brussel·les de cara al 2016.
La Comissió Europea ja va instar l’executiu central a refer els pressupostos d’aquest any per incorporar-hi 9.000 milions de retallades inicials que permetin reduir el dèficit fins a l’objectiu fixat del 3,6%. A això caldria sumar-hi els diners que desemborsi ara l’Estat pel retorn del cèntim sanitari. Ahir, per cert, es van saber les dades de dèficit fins al mes de novembre passat, que es va situar en el 3,87%, fet que fa preveure que difícilment s’assoleixi l’objectiu del 4,2% fixat per al 2015.
En el comunicat d’ahir, el Suprem només va informar que estimava els vuit primers recursos rebuts, però fonts judicials citades per Europa Press assenyalen que el tribunal en té més de 4.000 de pendents. Aquesta sentència (que el tribunal farà pública en els propers dies) “obre la porta a la possibilitat que tothom cobri el que va pagar de més des del 2002”, explica Albert Sagués.
L’impost recaptat pel cèntim sanitari era un tribut estatal que posteriorment cedia a les comunitats (inclosa Catalunya, que va ingressar 829 milions en els últims tres anys). Fins ara, l’Estat havia assumit la responsabilitat de retornar els diners però, com alerta Sagués, amb aquesta sentència torna a aflorar el dubte sobre quina és la responsabilitat que haurien d’assumir les autonomies.
