Bankia va mentir als petits inversors

MadridEl camí judicial se li enfanga a Bankia. El Tribunal Suprem ha decidit aquest dimecres donar la raó a dos inversors que reclamaven la nul·litat de les ordres de compra de les accions que van adquirir en la sortida a borsa de l’entitat financera, el 2011, perquè considera que el full de l’oferta pública de subscripció va enganyar-los. Amb aquesta decisió, el Suprem es posa al costat dels jutjats de rang inferior, que fins ara s’havien decantat massivament per donar la raó als demandants.

Les sentències afecten dos inversors de València i Astúries que van perdre prop de 30.000 euros entre tots dos. Però tenen implicacions més enllà. Bankia, que va ser rescatada amb 22.500 milions de diner públic, fa d'aquesta manera un pas definitiu cap a haver de restituir els diners que van perdre a la pràctica la totalitat dels petits inversors que denunciïn –els inversors institucionals, més informats, no han fet grans demandes contra l’entitat per la sortida a borsa.

Fins al desembre hi havia denúncies de petits inversors als jutjats per una quantitat total de 820 milions d’euros, uns diners que l’entitat controlada pel Fons de Reestruturació Ordenada Bancària (FROB) té provisionats amb escreix. Segons va informar l’entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en cas que hagués de fer front a aquestes despeses, Bankia pagaria el 40% de les indemnitzacions, i el Banco Financiero y de Ahorro (BFA), matriu de la companyia i controlada íntegrament per l’Estat, pagaria l’altre 60%. Entre totes dues societats tenen més de 1.800 milions en provisions per a tots els eventuals processos judicials, suficients, teòricament, per cobrir la totalitat de les demandes dels petits accionistes, tot i que no altres causes com les preferents.

La decisió de l’alt tribunal també implica que les demandes individuals dels petits inversors podran continuar tramitant-se als jutjats ordinaris i no quedaran suspeses. Bankia demanava que s’aturessin perquè considerava que la causa general per la sortida a borsa que jutja l’Audiència Nacional feia innecessari continuar amb els processos particulars, però el Suprem, que encara no ha emès la sentència, sinó només un comunicat expressant la seva decisió, dictaminarà en els pròxims dies que els processos han de continuar per separat. Per la causa de l’Audiència Nacional està imputat l’expresident de l’entitat Rodrigo Rato, arquitecte de la sortida a borsa, i que també té dues causes pendents en el mateix jutjat per les targetes 'black' i per presumpte blanqueig de capitals i evasió fiscal amb empreses de la seva propietat.

350.000 afectats

La decisió del Suprem, a més, obre la via a les demandes de milers de petits accionistes, que es consideren enganyats per l’entitat financera, perquè no va reflectir amb veracitat l’estat dels seus comptes. En total, van participar en la sortida a borsa uns 350.000 petits accionistes –tot i que les associacions de consumidors eleven aquesta xifra a 400.000 persones– que van comprar 1.800 milions d’euros en accions. El Suprem afirma que aquest fullet tenia "greus inexactituds" i s’alinea d’aquesta manera amb els dos pèrits del Banc d’Espanya (BdE) que van considerar que l’entitat tenia un forat als comptes que no van fer públic. El supervisor es va desmarcar d’aquest informe recentment i aquest dimecres mateix, el Banc d’Espanya ha enviat als jutjats un nou document en què assegura que no va auditar els comptes de l’entitat i insisteix que la pèrdua de valor de les accions va ser culpa d’un canvi sobtat en les condicions del mercat.

Els pèrits del Banc d’Espanya afirmaven que ni els comptes de la sortida a borsa, ni els del 2011, de l’etapa Rato, i fins i tot els primers de l’actual president de l’entitat, José Ignacio Goirigolzarri, no reflectien la realitat de l’estat de salut de l’entitat. Els resultats contenien “errors comptables” que els auditors de Deloitte haurien d’haver detectat, i que requerien uns ajustos d’entre 750 i 930 milions d’euros, segons els mateixos pèrits. “Hi va haver un empitjorament de la crisi tant a Espanya, amb l’entrada en una totalment imprevista segona recessió, com en l’àrea de l’euro; això va suposar importantíssimes dificultats de finançament”, argumenta, per contra, el BdE.

Robert Tornabell (professor d'Esade): “Es van sobrevalorar els actius immobiliaris”

ALBERT VIDAL

1. Quina importància dóna a la decisió del Suprem?

Hi havia gent que deia que la sortida a borsa s’havia fet malament perquè l’auditoria no era bona i gent que deia que era adequada. Ara un tribunal hi ha dit la seva. Molta gent ha presentat demandes i per ells això és important.

2. Com es pot sortir a borsa amb informació falsa?

Falsa no, jo diria manipulada. El rescat bancari que va tenir Espanya, que ho va ser malgrat el que digui el ministre, va anar en bona part a Bankia. I en la sortida a borsa hi va intervenir l’auditor, Brussel·les, el Banc d’Espanya i el ministeri d’Economia. Bankia era una fusió molt complexa de caixes diferents i tenia actius molt difícils de valorar: urbanitzacions deixades de la mà de déu, edificis a mig construir, pisos ocupats. Es van sobrevalorar els actius immobiliaris.

3. Afectarà això a Bankia?

No, està tot provisionat.

4. ¿La importància que tenia Bankia per al sistema financer espanyol va poder impulsar una OPV que havia d’anar bé sí o sí?

No. Això ho diria del que està fent Renzi a Itàlia negant-se a demanar un rescat.