El Suprem ratifica la nul·litat de les clàusules sòl fins i tot quan hagin beneficiat el client
El ple de la sala civil de l'òrgan judicial ha aclarit al BBVA, Novagalicia i Cajamar que les clàusules només són lícites si hi ha prou transparència
MadridEl Tribunal Suprem ha aclarit aquest dimecres que les clàusules sòl dels contractes hipotecaris són nul·les fins i tot si el client es va beneficiar "durant un temps" de caigudes en l'euríbor, i que n'hi ha prou que no compleixin algun dels requisits de transparència exigits en la seva sentència del passat 9 de maig.
La interlocutòria indica també que uns simples "formalismes mancats d'eficàcia", com pot ser la lectura del contracte per part del notari", no poden substituir el "perfecte coneixement" de tots els termes del contracte, imprescindible perquè el consumidor decideixi si signa o no signa el contracte hipotecari.
El ple de la sala civil de l'òrgan judicial ha emès aquest acte després que el BBVA, Novagalicia i Cajamar (Cajas Reunidas) demanessin un aclariment sobre la sentència del passat 9 de maig que declarava la nul·litat d'aquestes clàusules en els casos en els quals es produeixi una falta de transparència.
Les clàusules sòl, assenyalava la sentència del Suprem, són "lícites sempre que la seva transparència permeti al consumidor identificar la clàusula com definidores de l'objecte principal del contracte i conèixer el real repartiment de riscos de la variabilitat dels tipus".
El Suprem establia en la seva sentència de maig que els consumidors han de ser informats que, quan el tipus d'interès baixa a determinats nivells, el préstec es transforma en préstec a interès fix, variable només a l'alça, i no es beneficiaran de les baixades de l'índex de referència, en general l'euribor.
En concret, seran nul·les les clàusules quan s'hagi creat "l'aparença" d'un contracte de préstec a interès variable en el qual les baixades de l'índex de referència repercutiran en una disminució del preu del diner.
També quan es creu l¡"aparença" que "el sòl té com a contraprestació la fixació d'un sostre".
Aquestes clàusules són legals "fins i tot" quan no coexisteixen amb les sostre, però quan ambdues s'oferixen en un mateix apartat del contracte, això suposa "un factor de distorsió de la informació que es facilita al consumidor, ja que el sostre opera aparentment com a contraprestació o factor d'equilibri del sòl".