El Suprem afronta una allau de demandes per les restriccions del covid

BarcelonaUn mínim de 7.000 demandes per les pèrdues que van causar les restriccions decretades per la pandèmia del covid-19. És el que té damunt la taula el Tribunal Suprem (TS). Una autèntica allau de reclamacions d'empreses i autònoms que van veure com els seus ingressos queien per tancaments, limitacions d'aforaments i altres mesures que es van adoptar per evitar els contagis.

Unes limitacions, en gran part, decretades a l'empara de l'estat d'alarma, una mesura del govern espanyol que posteriorment el Tribunal Constitucional va tombar pels recursos presentats per Vox. L'estat d'alarma es va decretar el 14 de març del 2020 i després el govern espanyol el va prorrogar sis mesos més. El TC el va declarar inconstitucional i també la pròrroga.

En el cas del decret inicial, el Constitucional, en una sentència del juliol del 2021, deia que "la inconstitucionalitat no serà per si mateixa títol per fundar reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques". Però, malgrat això, la sentència deixava una porta oberta quan afegia "sense perjudici del que disposa l'art. 3.2 de la llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i lloc". Aquest article estableix que "els qui, a conseqüència de l'aplicació dels actes i les disposicions adoptades durant la vigència d'aquests estats, pateixin de manera directa o en la seva persona, drets o béns, danys o perjudicis per actes que no els siguin imputables, tindran dret a ser indemnitzats".

Agafant-se a aquest punt de la sentència, doncs, molts empresaris han decidit reclamar. Això sí, hauran de demostrar que han patit un dany irreversible. La sentència del Constitucional sobre el segon estat d'alarma (la pròrroga) simplement no deia res sobre la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques i, per tant, queda la porta oberta a presentar reclamacions.

Per al Suprem és tot un repte afrontar aquest volum de demandes. Segons l'agència Efe, són més de 7.000 recursos i podrien arribar als 9.000. Per això, el Suprem ha traçat un full de ruta per als pròxims mesos. La idea és analitzar cinc o sis demandes, amb casuístiques diferents, per marcar doctrina i fixar jurisprudència per a la resta.

Segons fonts jurídiques citades per Efe, en línies generals els recursos són més o menys semblants perquè tots són conseqüència de la desestimació, per part de l'administració, ja sigui expressa o per silenci administratiu, de reclamacions d'empreses i autònoms que al·legaven haver patit danys econòmics indemnitzables per les mesures dictades durant la pandèmia.

Ara bé, sí que hi ha certes variacions. Per exemple, algunes reclamacions s'emmarquen en el primer estat d'alarma i unes altres en el segon; n'hi ha contra decisions de l'Estat i n'hi ha contra les comunitats autònomes; algunes fan èmfasi en un dany total, com el tancament del negoci, i unes altres en danys parcials per limitacions horàries o d'aforaments en bars, restaurants i discoteques.

De fet, en plena pandèmia les patronals catalanes Pimec i Foment del Treball ja van demanar compensacions per les restriccions i els tancaments en un manifest que van fer públic el desembre del 2020. "Les empreses, sobretot les més petites, i els autònoms han de rebre compensacions ràpides, directes i suficients pel perjudici causat per les restriccions o pels tancaments", s'hi deia. També s'hi demanava la supressió temporal o la moratòria d'alguns impostos. De fet, tant el govern de l'Estat com el de la Generalitat van obrir línies per a les empeses, des dels crèdits ICO fins a ajudes directes. Al final del 2021, la Generalitat hi havia destinat quasi 2.000 milions, dels quals més de 1.200 van ser per mantenir l'activitat i l'ocupació.

Els empresaris no volen pagar la factura

De casos, n'hi ha milers. Per exemple, el d'August Tarragó, directiu d'una empresa de gimnasos que ha portat el cas als tribunals amb la patronal del sector, després del silenci administratiu de la Generalitat. Per a l'empresari, el problema no va ser el tancament del primer confinament, sinó les restriccions posteriors, quan els gimnasos tenien limitat l'aforament al 30%. "Durant el tancament vam tenir menys pèrdues, pels ERTO i perquè hi havia una reducció de costos perquè no obríem", assegura. Però després, amb les restriccions, "tot el sector va entrar en pèrdues" perquè és un negoci "amb costos fixos elevadíssims i molt pocs de variables".

"Si això genera un impacte en les empreses, algú s'ha de fer càrrec del cost", creu Tarragó: "No pot ser que la factura l'acabin pagant els empresaris". A més, explica que no només va tenir pèrdues els exercicis del 2020 i del 2021, sinó que moltes empreses com la seva van haver d'endeutar-se i això condiciona el futur. Un endeutament que, segons explica, limita les inversions i genera unes despeses financeres que, amb les pujades dels tipus d'interès, van a l'alça.