Els supervisors que van autoritzar la sortida a borsa de Bankia donen explicacions davant l'Audiència Nacional

MadridLa sortida a borsa "no funcionarà i suposarà pèrdues als contribuents […], només és una bombona d'oxigen", deia un dels inspectors del Banc d'Espanya als seus superiors per correu electrònic abans del debut definitiu de l'entitat al parquet. Avisos com aquest són els que el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va considerar que eren indicis suficients per acabar citant com a imputats en el cas Bankia a qui aleshores era el governador del Banc d'Espanya, Miquel Ángel Fernández Ortóñez, i també Julio Segura, expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), i altres supervisors encarregats d'autoritzar-ne la sortida.

Les declaracions comencen aquesta setmana. Concretament aquest matí, el primer que donarà explicacions és Fernando Restoy, que compareix a les 09.00 h a la seu de l'Audiència Nacional del carrer Génova. Després, a les 10.00 h, ho farà l'exvicepresident de la CNMV. No seran els únics, però: en total, el jutge Andreu va citar vuit ex alts càrrecs. Demà serà el torn de Pedro Comín i Pedro González, inspectors del Banc d'Espanya que van anunciar la dimissió just després de ser imputats. Dimecres, el dels exdirectors de supervisió Mariano Herrera i Jerónimo Martínez Tello, i divendres, el de l'exsubgovernador Javier Aríztegui, que també va dimitir del càrrec com a assessor del BCE i l'exgovernador Miguel Ángel Fernández Oróñez.

En citar-los a declarar, el jutge de l'Audiència Nacional va acceptar, després de tres intents fallits, la proposta de l'acusació popular, la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), que va sol·licitar la compareixença. No va ser, però, fins que es van presentar els correus electrònics que Andreu va decidir fer el pas. Aleshores la sala va considerar que sí que hi havia "indicis múltiples i concurrents de criminalitat" perquè van autoritzar la sortida a borsa "malgrat reiterats advertiments de l'equip d'inspecció del Banc d'Espanya".

Després de la imputació, el Banc d'Espanya va emetre un comunicat en què anunciava que elaboraria el seu propi informe sobre la seva actuació durant la crisi financera, i Luis María Linde, l'actual governador, es va limitar a afirmar que confiava que l'Audiència Nacional resoldria que l'actuació del banc central havia estat la correcta. Val a dir que, a més de la mateixa polèmica per la vinculació de l'entitat amb el cas, alguns treballadors del Banc d'Espanya van engegar una recollida de firmes de suport als investigats que el Banc d'Espanya va assegurar que respectava.

Per la seva banda, la CNMV es va limitar a emetre un comunicat en què manifestava "el seu respecte" en relació amb la decisió de l'Audiència Nacional de citar a declarar com a imputats Segura i Restoy, "al seu moment" president i vicepresident de l'organisme, i afirmava que "en qualsevol cas, mostra el seu convenciment que l'actuació de la institució va ser correcta i es va dur a terme amb professionalitat i diligència".

Malgrat defensar les seves respectives actuacions, però, els correus van acabar detonant la seva compareixença, i els organismes supervisors van quedar en el punt de mira, cosa que va acabar despertant les demandes dels partits polítics de tornar a investigar el procés i forçar la constitució d'una comissió parlamentària que abordarà no només la sortida a borsa de Bankia, sinó també tota la crisi financera.