Els súpers guanyen la guerra dels frescos i cada any roben més quota de mercat al petit comerç

Carnisseries i peixateries dins els supermercats, seccions de fruites i verdures cada vegada més grans i cridaneres, cadenes que es posen cognoms com Fresh (de Caprabo) o La Plaça (de Día)... Tots aquests són exemples dels esforços que els supermercats han fet els últims anys per impulsar la venda de productes frescos, un sector clau per al consumidor espanyol que explica la supervivència del petit comerç de proximitat i dels mercats. Però aquests esforços han donat fruit. Segons un informe presentat aquest dimarts per la consultora Nielsen, el 61% de les fruites i verdures que compren els espanyols són de supermercats o hipermercats, igual que el 58% de la carn i el 53% del peix. La quota de mercat de súpers i hípers en productes frescos –insígnia i valor afegit del comerç de proximitat– ha passat del 51% el 2008 al 56,7% el 2017, un creixement que ha accentuat el ritme els dos últims anys.

Els últims anys, doncs, han anat augmentant les persones que van més habitualment al supermercat i l'hipermercat i es redueixen les que van a comerços petits especialitzats com el forn de pa o la fruiteria, mentre que la carnisseria i la peixateria s'estanquen. I tot això en un any en què el consum de productes frescos va augmentar un 3,5%.

L'informe d'aquesta consultora posa de manifest que un 92% de les persones enquestades havien anat a un supermercat a comprar en els últims set dies, un punt més que el 2016. Un 65% (+2) havien anat a un hipermercat i un 61% (-2) i un 57% (-1) al forn de pa o la fruiteria. Altres comerços especialitzats com la carnisseria o la peixateria es queden en un 41% i un 33% respectivament.

En termes de superfície també es fa palès el domini del supermercat. El 2017 el sector de la distribució va ampliar un 1,4% la superfície en metres quadrats. Qui més terreny va guanyar van ser els supermercats, amb un 2,7% més. A més, els hipermercats, que feia anys que retrocedien, van tornar a guanyar pes, amb un 0,5% més de superfície, 9 noves obertures i cap tancament. En canvi, els supermercats petits (els que creixen a base de franquícies i que acostumen a ser regionals) van perdre un 0,4% de superfície amb 203 tancaments i 162 obertures.

"És cert que els hipermercats que han obert ja no són de les mateixes dimensions que els que es veien fa 10 anys, però per primera vegada han tornat a haver-hi obertures", ha explicat Alfonso Delgado, responsable de l'estudi de Nielsen.

Tot plegat en un context en què el consum de productes frescos ha aconseguit augmentar el pes en el cistell de la compra malgrat haver incrementat un 2,8% els preus. Productes com la carn, la fruita i la verdura han disparat els preus entre un 4,3% i un 3,5% entre 2016 i 2017 i, tot i això, es van vendre entre un 0,4% i un 1,9% més en volum. En canvi, en el cas del peix l'increment considerable del preu (5,8%) va provocar un transvasament als congelats que es va notar en una caiguda del 5,4% en volum de vendes. També va caure el consum de pa i va créixer el d'ou.

Un creixement que també es va mantenir és el del sector dels envasats, que va incrementar un 3,8% en valor i un 1,8% en preu. Així, el consum de verdures va repuntar un 4,7% i el de refrigerats un 5%, uns augments que els autors de l'informe han relacionat amb el clima "excepcional" de l'any passat.

Els preus augmenten més que la demanda

En una població amb baixes taxes de natalitat i cada vegada més envellida, sense grans onades d'immigració i escarmentada en l'estalvi després de la crisi, els supermercats s'han hagut d'acostumar a un consumidor més intel·ligent, preocupat pel preu del cistell. Una tendència que es reflecteix en l'evolució del sector l'últim any. El sector del gran consum, segons Nielsen, va créixer un 3,7% però la millora va venir donada principalment per l'augment de preus. Els productes es van encarir un 2,1% mentre que la demanda (és a dir el volum de vendes) només va avançar un 1,5%.

En tot això no només hi té a veure una població estancada en nombre sinó una recuperació econòmica que no ha arribat del tot a totes les butxaques. Els mateixos autors de l'informe reconeixen que les rendes del treball encara són un 8% inferiors a les del 2008 i que l'atur encara és molt més elevat. Per això, quatre de cada deu persones admeten que tenen un pressupost "ajustat" per fer la compra i més de set de cada deu tenen molt en compte les promocions.