Superlópez plana sobre l’adeu de De Meo
La clàusula de no competència entre fabricants endarrereix la possible sortida del president de Seat
BarcelonaHo cregui el lector o no, hi va haver un temps en la dècada dels 90 en què els lectors nord-americans, els alemanys i els de mig món havien après a pronunciar -o, si més no, a llegir- la paraula Arriortúa. Era una simplificació del nom de José Ignacio López de Arriortúa, àlies Superlópez, un enginyer biscaí que es va convertir en un dels directius més coneguts del món.
Des de la planta d’Opel a Figueruelas (Aragó), aquest expert en compres i costos va ascendir al rol de vicepresident mundial de General Motors. El càrrec, però, no feia justícia a la importància de la seva figura al gegant nord-americà: des de Detroit, una ciutat que li va semblar “un infern”, va aconseguir eixugar unes pèrdues d’11.000 milions de dòlars i posar l’empresa en beneficis.
La llegenda de Superlópez i del seu cèlebre sistema Picos (que es basava en millorar la productivitat i eficiència dels proveïdors de General Motors a canvi de descomptes en les peces, fet que disparava la rendibilitat del fabricant de cotxes) no va fer altra cosa que créixer quan el 1993 Volkswagen li va posar al davant un xec en blanc. El van fitxar multiplicant el seu sou per deu, però la contractació va acabar als tribunals, en una de les polèmiques transnacionals més importants d’aquell temps, perquè el directiu basc es va endur documentació de l’empresa nord-americana al gegant alemany. Finalment, i molt abans de les multimilionàries clàusules dels futbolistes d’avui dia, Volkswagen va acceptar pagar 100 milions de dòlars a General Motors pel fitxatge.
Un quart de segle després d’aquells fets, Arriortúa viu avui retirat en un petit poble de la seva província natal, Busturia, dedicat als nets i a la jardineria, i a casa hi té una petita capella. I, de manera inconscient, la figura d’aquest home de gairebé 80 anys plana des de fa setmanes sobre el futur imminent de Seat, la primera empresa de Catalunya en nombre de treballadors, i el seu president, Luca de Meo, temptat ara de marxar a Renault. I ho fa perquè des de la tempestuosa sortida d’Arriortúa de General Motors les clàusules non-compete (de no competència) s’han popularitzat en el sector.
Fonts de la marca catalana indiquen que els contractes són confidencials, però admeten que aquesta clàusula existeix en el cas de De Meo. “És de sentit comú en directius del seu nivell”, expliquen. Volkswagen, de fet, ha patit aquesta clàusula en la seva pròpia carn molt recentment. En efecte, el nou president d’Audi, Markus Duesmann, procedia de BMW; el fitxatge es va fer públic al novembre, però la incorporació s’ajorna fins a l’abril en virtut d’aquesta clàusula. El mateix va passar amb la contractació del president de Volkswagen, Herbert Diess: es va anunciar el seu fitxatge el desembre del 2014, però no es va poder fer efectiu fins a l’octubre de l’any següent.
Clàusules negociables
Un directiu familiaritzat amb aquestes situacions recorda com Superlópez va posar al mapa aquest matís contractual: “Allò va ser sonat i se’n va parlar moltíssim”. Malgrat això, explica que les clàusules non-compete són menys freqüents del que es podria pensar: “Al final, si ets en un banc vols algú que vingui d’un banc -raona-, i contínuament hi ha fitxatges”. Aquest directiu puntualitza que sovint l’existència de la non-compete no comporta l’ajornament dels fitxatges, sinó un pagament entre empreses. “S’arriba a un acord i no passa res”, diu aquesta veu. I fins i tot esmenta casos en què la clàusula és directament ignorada i s’acaba als tribunals.
Com pot afectar tot plegat De Meo? Al sector s’assumeix que té clàusula, però se’n desconeixen els detalls. N’hi ha que apunten que si Nissan-Renault el vol com a primer executiu del món no tindrà inconvenient a pagar el que calgui. Però potser sí que és més inconvenient que no s’hi pugui incorporar de manera immediata. “Tot això és precisament el que estan negociant ara”, assegura un veterà del sector de l’automoció. En qualsevol cas, De Meo haurà de valorar el projecte de ser el primer executiu del segon grup del món i sospesar, també, la contraoferta que li ha presentat Volkswagen.