Superdissabte d’oposicions a la Generalitat: 40.000 interins, a examen

BarcelonaProp de 40.000 interins es jugaran l'accés a una plaça de funcionari de la Generalitat el pròxim 1 de juliol. És el superdissabte d'oposicions a l'administració catalana i congrega en un sol dia dos processos: el concurs oposició extraordinari per al procés d'estabilització de plantilles de docents, amb 36.304 aspirants, i la repetició de les proves d'estabilització del 29 d'abril, amb 3.648 aspirants a agents rurals, advocacia, execució penal i personal laboral –els 9.886 opositors restants, aspirants a cossos de personal funcionari, faran l'examen el dissabte 8 de juliol.

Es tracta del procés extraordinari d'Educació més gran de la història, amb 14.238 places en joc, i també el procés més gran de repetició d'unes oposicions de funció pública, amb 1.825 places, que van quedar ajornades després de diverses incidències. Aquell caos va suposar el cessament de la directora general del departament, Marta Martorell, i l'inici de la resolució del contracte amb Cegos, l'empresa que va organitzar-les. Ara tots dos processos es faran amb mitjans propis i el suport de personal funcionari.

"Està tot cobert, totes les persones que són de l'administració i voluntàriament ens ajuden han rebut una formació exhaustiva amb la previsió de possibles incidències. Estan preparats i des d'aquí volem dir als aspirants que estiguin tranquils. Tot anirà bé", ha dit aquest dimecres la secretària d’Administració i Funció Pública de la Generalitat, Alícia Corral, en un brífing informatiu per explicar els dos processos.

Superar el caos del 29 d'abril

El cert és que després de les múltiples incidències, la Generalitat ha format 1.343 persones per a les tasques de vigilància i suport a les proves de funció pública per a la coordinació de les plantes, vigilar les aules i ajudar en els punts d'informació. No ha transcendit el nombre de persones que Cegos va destinar a aquestes funcions en el seu moment. Hi haurà 73 tribunals i 337 membres, i s'han preparat 80 models d'exàmens per a les 160 proves que es realitzaran. A més, els Mossos d'Esquadra custodiaran el trasllat dels exàmens des del Districte Administratiu fins a les seus de les proves amb 7 furgonetes i 10 conductors.

Per a la realització de les proves hi ha 452 aules reservades en diversos espais de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i la distribució de les persones aspirants per convocatòries i espais s'ha dut a terme com a màxim al 50% de la capacitat de cada aula. El dia 1 de juliol hi haurà 158 aules i el dia 8 n'hi haurà 294. El 29 d'abril es van habilitar en total 207 aules.

Les irregularitats durant aquelles proves –la majoria de les quals estan relacionades amb retards, espais habilitats inadequats, manca de vigilància i ús de dispositius electrònics– es pretenen evitar ara amb tota una sèrie de normes relacionades amb acompanyants, identificació personal, ús de dispositius mòbils i control d'entrades i sortides.

La Generalitat destinarà 900.000 euros del seu pressupost per a la repetició d'aquestes proves, i pretén carregar-los a Cegos, com també els 90 euros d'indemnització que pagarà als afectats pel caos de les oposicions –es calcula que són 12.965–. A més, reclamarà 1,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat patrimonial, així com una quantia encara per determinar en matèria de danys reputacionals. "El procés per suspendre el contracte amb Cegos segueix el seu curs i previsiblement es judicialitzarà", ha explicat Corral.

Quan s'acabin aquests exàmens, hi haurà una fase d’avaluació de mèrits i després se sabran els resultats finals, i és quan es donaran a conèixer les persones que accediran a les 1.825 places, que es preveu que serà cap a finals del 2023.

27.097 nous docents

El concurs d'oposició extraordinari de docents forma part d'un procés extraordinari d'estabilització, que també inclou una altra fase de concurs excepcional de mèrits, que ja s'està acabant. En conjunt, les dues fases han d'haver finalitzat el 31 de desembre del 2024 i suposa l'estabilització d'un total de 27.097 nous funcionaris docents, 14.234 del primer i 12.859 del concurs de mèrits, que en el seu cas no han d'anar a examen.

"Quan s'acabi procés tindrem plantilles estabilitzades i fixes i serà un gran guany per als centres educatius, que tindran el seu professorat molt estabilitzat. També estem fent un concurs extraordinari, però no és diferent del que fa el departament d’Educació, que en els darrers 5 anys ha estabilitzat més de 16.000 aspirants amb concursos oposicions", ha explicat la secretària general del departament d'Educació, Patrícia Gomà.

Els aspirants del concurs oposició extraordinari que faran les proves aquest dissabte, al juliol defensaran oralment la unitat didàctica i a partir del setembre se’ls valoraran els mèrits, tot i que no podran fer les pràctiques fins al setembre del 2024. Això és perquè el concurs de mèrits no s'acabarà fins aleshores, que és quan hi haurà la presa de possessió dels candidats que han guanyat la seva plaça.

Aquest procés no es tanca fins al setembre perquè està en concurs amb tots els territoris de l’Estat i en aquests moments hi ha renúncies de persones que havien optat al concurs de mèrits en aquests territoris. "Una vegada se'ls ha adjudicat la possibilitat de consolidar plaça en diferents territoris, hi ha renúncies, i la Generalitat les va incorporant al concurs de mèrits per fer entrar a la llista d'espera totes les places que van quedant vacants, ateses aquestes renúncies, que superen les 1.000 persones", ha explicat Gomà.

Reduir la temporalitat al 8%

Els dos processos s'emmarquen dins del Pla d'Estabilització que la Generalitat va impulsar per complir amb l'objectiu de reduir abans del 31 de desembre del 2024 al 8% la temporalitat estructural de l'administració catalana, situada el 2021 en un 35,5%, amb 59.000 empleats dels més de 166.000 que aleshores tenia en nòmina el Govern. Es tracta de 41.000 interins, 6.000 laborals temporals i 12.000 estatutaris que treballen per a l'Institut Català de la Salut.

Aquesta fita, exigida pels estàndards europeus, és la que va determinar l'aprovació de la llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l'ocupació pública. Alhora, també és la condició per a la recepció de fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR).