Supercrèdits per fer coixí contra la crisi

Barcelona“Ara no n’hi ha mai prou. Com més, millor, i cal trucar a totes les portes”. Són paraules d’un conseller d’una empresa que prefereix quedar en l’anonimat i que il·lustren el nou credo que s’ha estès a les empreses catalanes: com més liquiditat, millor. Són molts els experts que han avisat que els beneficis enguany no tenen cap importància i que la clau serà tenir diners a la caixa. I la recepta ha corregut com la pólvora des d’autònoms i pimes fins als més grans.

El més particular d’aquesta sobtada recerca de finançament és que, en el cas dels més grans, no està impel·lida per la urgència ni per un venciment de crèdit. No són peticions de reestructuració de deute el que s’estan trobant els bancs, sinó empreses que volen garantir que tenen prou oxigen per superar la situació actual si s’allarga uns mesos. Podrien passar perfectament en la seva situació actual, però volen assegurar-se que, si la situació empitjora encara més arran de l’actual pandèmia, els agafarà amb la tresoreria ben plena.

Fa unes setmanes es va saber que Iberia havia demanat un crèdit per valor de 750 milions d’euros. Una quantitat astronòmica que s’entén en part per la dura situació que viurà durant els pròxims anys el sector de les aerolínies i que també explica el finançament que va obtenir la seva germana de grup, la catalana Vueling: 260 milions d’euros més per tenir liquiditat. Però la situació no és exclusiva de les aerolínies.

“Enfortir la tresoreria”

Fonts financeres han explicat a aquest diari que aquesta mena de peticions s’han succeït en les últimes setmanes entre els grans gegants de l’economia catalana. I es fa tant per augmentar liquiditat com per obtenir millors condicions gràcies als crèdits avalats per l’Estat a través de l’ICO. És el cas de la siderúrgica Celsa, que ha tancat recentment amb la banca un crèdit pont amb garantia de l’ICO. Aquest préstec és de 51 milions ampliable fins a 75. Fonts pròximes a la companyia van explicar que l’objectiu és “enfortir la tresoreria enfront de l’impacte excepcional en l’activitat que la pandèmia del covid-19 està tenint sobre Celsa, així com sobre el teixit empresarial”.

L’empresa de l’altra branca dels Rubiralta, el gegant mèdic Werfen, també ha trucat a la porta dels bancs. En el seu cas, va signar l’ampliació de diversos préstecs per tenir més liquiditat en l’actual escenari d’incertesa, segons va avançar Expansión. L’empresa va passar així de tenir uns 200 milions de coixí financer a tenir-ne 300, una xifra que suposa un augment del 50%.

També ha recorregut als bancs el gegant industrial dels sanitaris Roca. L’empresa de Gavà va ampliar línies de finançament en 100 milions d’euros més, segons va publicar La Vanguardia.

Una xifra encara superior és la que ha demanat el grup perfumer Puig, segons ha pogut saber aquest diari. La perspectiva de caiguda del consum i de l’economia ha portat la companyia, que estava en una còmoda situació financera, a demanar una quantitat superior als 100 milions d’euros, segons fonts coneixedores de l’operació. La companyia no ha confirmat aquesta petició de liquiditat.

Fa unes setmanes, l’ARA va explicar que, entre les 15 principals empreses no financeres de Catalunya, la gran majoria havien entrat en aquesta nova crisi amb uns nivells d’endeutament raonables, per sota del que marquen els estàndards de risc (fins a quatre vegades el benefici abans d’impostos i amortitzacions). Entre els que presentaven un deute més elevat i fora de la recomanació hi havia Nissan, Celsa o Abertis. I en un segon grup s’hi situaven d’altres com ara Grifols, Vall Companys, Naturgy o Mediapro.

Objectiu: 18 mesos

Rere aquestes operacions hi ha la voluntat de blindar les empreses de dificultats en els pròxims mesos en cas que la recuperació trigui més del que s’espera. Tot i que els experts discrepen a l’hora de fixar un moment en què l’economia s’hagi recuperat plenament, diferents directius han explicat a l’ARA que la recomanació és aconseguir liquiditat per fins a 18 mesos. Aquest és l’horitzó en què es considera que una empresa queda fora de perill.

La nova situació, però, ha generat també escenaris paradoxals. Un conseller d’una empresa que demana quedar en l’anonimat explicava aquesta setmana que amb els nous crèdits la companyia està “pagant al dia”, una pràctica habitualment desaconsellada per aconseguir més marge en la liquiditat. També està aprofitant per obtenir primera matèria i, de moment, no està accelerant els processos per reobrir perquè la demanda continua sent fluixa.

Però la casuística és variada i hi ha directius que expliquen pràctiques exactament oposades a aquesta: “Hi ha empreses en què la sortida ha passat per deixar de pagar tant proveïdors com impostos, sabent que en aquesta situació és improbable que a curt termini els puguin reclamar els pagaments”. Aquesta veu, que també detecta moltes reformulacions de plans estratègics, confirma que en el món empresarial “tothom està fent tot el possible per tenir més liquiditat”.