Suècia, l’experiment d’un país sense ‘cash’

Malmö“No acceptem efectiu”. Aquesta advertència, que pot resultar sorprenent als ulls d’un català -més acostumat a trobar-se restriccions en sentit contrari-és habitual a Suècia. Botigues, bars, restaurants... cada cop són més els que es declaren cash-free (lliures d’efectiu) i ja no ofereixen als seus clients l’opció de pagar amb monedes o bitllets. Segons un estudi recent, només un 18% dels suecs paguen en metàl·lic a l’hora de comprar, tot i que encara hi ha una majoria de comerços (més d’un 95%) que ho permeten. El treball constata, però, que aquest percentatge s’està reduint a marxes forçades, i fins i tot s’atreveix a vaticinar la data en què Suècia es convertirà en la primera societat cashless del món: el 24 de març del 2023.

El professor de l’Escola de Negocis de Copenhaguen Jonas Hedman -coautor de l’estudi amb el professor del Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm Niklas Arvidsson i l’investigador del Banc Central de Suècia Björn Segendorf- explica a l’ARA que quan les transaccions en efectiu caiguin per sota del 7% del total serà més costós el fet d’acceptar diners en efectiu que no pas el benefici marginal de les vendes que suposen. “Quan això passi, el comerç minorista haurà de deixar d’acceptar efectiu. El metàl·lic continuarà existint, però no tindrà cap valor pràctic com a mitjà de pagament”. A partir d’una enquesta a 750 comerciants, han determinat aquesta data de caducitat del cash, però avisen que és molt probable que arribi abans. Noms de pes com Ikea i els grans magatzems Åhléns ja han començat a fer proves pilot en algunes botigues 100% cashless.

Només fent una passejada pel centre de Malmö es percep el rumb que està agafant la societat sueca pel que fa als sistemes de pagament. A la bulliciosa Llilla Torget, una cèntrica plaça de la ciutat atapeïda de bars i restaurants, predominen cartells de “Només targetes”, “No acceptem efectiu” o “Preferim pagaments amb targeta”. És el cas del cafè Noir, un dels locals de moda de Malmö. La seva propietària, l’Alexandra, explica que va prendre aquesta decisió principalment per dos motius: “Els bancs ja no accepten efectiu i també és més segur per al personal. L’any passat va haver-hi molts robatoris a la zona i, si no tens diners al calaix, redueixes el risc”.

Quins han sigut els factors que han aplanat el camí per avançar cap a una societat sense efectiu? Segons Hedman, un dels motius és que els suecs confien en el sistema bancari i estan molt avesats a utilitzar la banca online, les targetes i els pagaments a través del mòbil. És perfectament viable viure a Suècia sense portar ni un sol bitllet a la cartera. Fins i tot les esglésies i els captaires accepten almoina pagant amb el mòbil. Una de les claus ha sigut Swish, una aplicació desenvolupada pels principals bancs escandinaus que permet transaccions instantànies introduint el número de telèfon (un sistema com el Bizum espanyol). Més de sis milions i mig de persones utilitzen Swish, i és habitual veure cartells amb el logotip de l’aplicació a les paradetes de mercats ambulants, per exemple, com a alternativa a l’efectiu i a haver de tenir un datàfon per cobrar amb targeta.

La cara fosca

Però, ¿té inconvenients una societat cashless? “Com en tots els canvis, hi ha riscos, per exemple per a la gent gran o amb discapacitat”, afirma Hedman. I la privacitat? “Esclar que n’hi haurà menys, però de totes maneres la privacitat ja no existeix. Si tens un mòbil, sempre pot ser rastrejat”, diu. Assenyala també que hi ha més dependència dels bancs. Les entitats podrien, per exemple, cobrar comissions per guardar-hi els diners, i els clients no tindrien l’opció de treure’ls.

És en aquest context que ha sorgit l’associació Kontantupproret (La revolta de l’efectiu), impulsada per l’exdirector de la policia sueca i de la Interpol, Björn Eriksson, que avisa que hi haurà col·lectius que quedaran marginats i considera que no s’ha de transferir tot el poder al sistema privat. I, de fet, el governador del Banc Central, Stefan Ingves, hi coincideix. En una conferència argumentava que els diners emesos pel Riksbank són un bé públic, equiparable per exemple a la defensa i a la justícia: “La majoria de ciutadans se sentirien incòmodes si aquests serveis públics estiguessin en mans privades”. I afegia un altre risc: “En temps de crisi, el ciutadà sempre ha buscat refugi en els actius lliures de risc, com el metàl·lic, que està garantit per l’estat”.

La idea que agents comercials assumeixin la responsabilitat de satisfer la demanda pública de pagaments segurs en tot moment “és improbable”, avisa. I aquí és on entra en joc un projecte que està estudiant el Riksbank: una moneda virtual anomenada e-corona com a “alternativa electrònica segura que funcioni igual que l’efectiu”. La idea es va llançar fa un any i a finals d’aquest mes se’n publicarà el primer informe, que determinarà si cal seguir avançant per implementar l’e-corona el 2019.

Els arguments a favor i en contra del metàl·lic

A FAVOR

Comoditat

El client no ha de patir per si porta prou diners a la cartera.

Seguretat

Els sindicats suecs estan animant els comerciants a buidar els calaixos d’efectiu per reduir el risc de robatori.

Reducció de costos

Els botiguers eliminen el cost d’haver de tenir efectiu quan només una minoria n’utilitza.

EN CONTRA

Col·lectius marginats

Gent gran, persones amb discapacitat i sense connexió a internet. Segons un estudi recent, un milió de suecs viuen en l’exclusió digital.

Privacitat

Tot i no ser públics, es poden rastrejar tots els pagaments.

Dependència dels bancs

Tothom està obligat a tenir un compte i queda lligat a les decisions de les entitats.