El sudoku de l’ERO a CaixaBank posa a prova la seva catalanitat

Barcelona“Al meu departament érem 30 persones i ara som 60. Està clar que hi sobra molta gent”. És un empleat dels serveis centrals de CaixaBank qui exposa la preocupació de la plantilla davant la megafusió amb Bankia, que ha de comportar un ajust de plantilla en un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que es començarà a negociar aquesta setmana. Les incògnites són moltes en l’empresa catalana més influent davant una negociació que es preveu decisiva. Aquestes són algunes de les qüestions que s’abordaran en l’ERO d’una fusió que ha de proporcionar uns 700 milions d’euros de beneficis extra a l’any.

Magnitud de l’ERO

Es perdran entre 7.000 i 10.000 llocs de treball

Les plantilles de CaixaBank i Bankia sumen 46.662 treballadors sense comptar els de VidaCaixa. Incloent-los, la xifra s’enfila per sobre dels 50.000. Des de l’inici del procés s’ha donat per fet que la retallada de plantilla d’on han de sortir les anhelades sinergies serà d’uns 7.000 o 8.000 treballadors, tot i que veus del sector apunten que la xifra podria pujar a 10.000 empleats. Històricament, les sortides al sector bancari –i molt especialment a CaixaBank– s’han fet de manera no traumàtica, mitjançant sortides voluntàries i prejubilacions. Al conjunt de CaixaBank, ja incorporant-hi els que provenen de Bankia, hi ha ara mateix uns 9.200 treballadors de més de 52 anys, i per tant prejubilables per edat. 

Laberint madrileny

La Comunitat i el País Valencià, al punt de mira

El gruix de l’impacte de la retallada es concentrarà en oficines bancàries (tancaran les que ocupin zones massa similars) i els serveis centrals. I hi ha una regió que estarà especialment afectada. Fonts sindicals apunten a l’ARA que és a la Comunitat de Madrid on es preveuen més problemes, perquè s’hi han ajuntat uns 3.000 treballadors de CaixaBank i uns 9.000 de Bankia. En aquesta comunitat hi ha 2.800 empleats de més de 52 anys, per 2.000 a Catalunya. També al País Valencià hi haurà una notable retallada per la forta presència dels dos bancs, que hi té gairebé mil empleats de més de 52 anys.  

Serveis centrals

Pugna per veure on se situa el centre de decisió 

Possiblement el combat de sumo més dur dels últims mesos pel que fa a la fusió ha estat el de veure quins directius conservaven el seu lloc, amb quins equips i des de quina ciutat. En un context de duplicitats totals, hi ha una pugna entre Barcelona i Madrid per mantenir als serveis centrals de les respectives ciutats el màxim nombre de departaments i treballadors. Ara per ara, l’entitat catalana té 1.900 treballadors al seu back office a Catalunya i 700 més a Madrid, mentre que Bankia en tenia 2.200 a la capital espanyola. Els dos principals directius, Goirigolzarri i Gonzalo Gortázar, viuen a Madrid, i entre els sindicats hi ha preocupació: “Departaments grans com mercats, riscos o banca institucional tenen molts números de ser a Madrid”. És en aquest apartat on es jugarà la catalanitat real del banc català amb seu a València.

Mobilitat

Els trasllats d’empleats són ara d’un màxim de 25 quilòmetres

L’escassa correlació entre les zones on sobren més treballadors i les zones on més empleats voldran prejubilar-se (a Catalunya podrien ser uns 3.000) fa pensar que el banc podria imposar la mobilitat forçosa. Actualment els treballadors la tenen limitada a 25 quilòmetres com a màxim del centre laboral on estan adscrits. Els sindicats minoritaris es temen que això pugui canviar ara fruit d’un acord entre empresa i els majoritaris.