Successions i patrimoni, els dos impostos que concentren més frau fiscal a la Generalitat

BarcelonaL'impost de successions i el de patrimoni són els dos que van concentrar més frau fiscal el 2021, segons dades de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) presentades aquest dilluns. Concretament, l'impost de successions i donacions és el que més es va intentar evadir, amb una recaptació aflorada de 146 milions d'euros per part dels inspectors de l'ATC, seguit per l'impost de patrimoni, amb 100,8 milions d'euros.

Pel que fa a l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, es van detectar 86,9 milions no declarats, mentre que la resta de tributs controlats per l'administració catalana van sumar 4,8 milions més, segons l'informe anual sobre frau fiscal de l'ATC.

L'ens tributari del Govern va fer aflorar el 2021 un total de 338,5 milions d'euros en recaptació d'impostos propis i cedits per la Generalitat que no s'havien pagat, la xifra més alta obtinguda fins ara per la Generalitat i un 54,6% superior a la del 2020, tal com ja va anunciar el passat mes de gener el conseller d'Economia, Jaume Giró, al Parlament.

En total, 220,2 milions van aflorar després d'inspeccions per part de l'ATC; 107 milions durant els processos de gestió i 11 milions durant la recaptació. Des del 2015, l'ATC ha fet aflorar 1.501 milions d'euros en pagaments tributaris que els contribuents havien intentat evadir.

Les dades es van aconseguir després que en tot l'any passat la Generalitat dugués a terme 52.913 actuacions, unes 5.200 més que el 2020, molt marcat per la pandèmia. No obstant, encara estan per sota del màxim de 57.869 de l'exercici 2018.

Cal tenir en compte que les actuacions de la Generalitat només se centren en impostos propis i cedits, que són els que gestiona el Govern, i no entren a investigar possibles impagaments d'altres impostos gestionats pel govern espanyol i que suposen una càrrega fiscal molt més alta a ciutadans i empreses, com l'IRPF, l'IVA o l'impost de societats, entre altres.

Més deslocalitzacions a l'estranger

A més, successions i patrimoni també són els impostos que més diners han fet aflorar a través d'inspeccions de possibles deslocalitzacions, ha indicat la secretària d'Hisenda del Govern, Marta Espasa. La deslocalització és un canvi de residència fictici a un altre territori amb una tributació més baixa. El 2021 la Generalitat va detectar 20 deslocalitzacions a altres comunitats autònomes, sis menys que el 2020, i 45 a altres països, sis més que un any abans.

Tot i que comunitats com Madrid han eliminat l'impost de patrimoni, la Generalitat descarta de moment demanar una harmonització fiscal a tot l'Estat. "Ara mateix no ens ho plantegem", ha declarat el conseller d'Economia, Jaume Giró. En aquest sentit, Espasa ha destacat que "la principal deslocalització fiscal és a l'estranger", normalment per "motius que no tenen a veure amb l'harmonització de tributs cedits".

Malgrat això, Giró ha apuntat que ha demanat a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, la gestió de l'impost sobre el reciclatge, un tribut controlat fins fa uns anys per la Generalitat però que ara marca el govern espanyol. Malgrat això, la llei permet que la gestió passi a les comunitats autònomes.

Giró ataca l'"espionatge" de l'Estat

En la presentació de l'informe sobre el pla de lluita contra el frau fiscal, el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha reiterat que "Catalunya no és un infern fiscal", però ha assegurat que el Govern vol "fer de Catalunya un infern per als defraudadors fiscals".

"A Catalunya, els impostos serveixen per proveir serveis que enforteixin el teixit social i per materialitzar la solidaritat dels ciutadans", ha dit el conseller, que ho ha contraposat a l'ús que –a parer seu– es fa dels impostos a l'administració de l'Estat. "A Espanya, en canvi, els impostos serveixen per finançar espionatge de l'estofa més baixa, per esquerdar el teixit social i per dissoldre un sistema polític que sempre ha estat una democràcia imperfecta", ha opinat, en referència al recent cas Pegasus.